Xerinola
_Demisted_with_DXO_PhotoLab_Clearview;_cropped_away_black_border_edge.jpg){kind=spacer}
Fer xerinola vol dir en la seva accepció col·loquial, fer festa i divertir-se fent tabola o divertir-se sorollosament.[1]
Aquesta locució prové del triomf en les batalles de Cerignola (1503) i Garellano guanyades pels terços de Gonzalo Fernández de Córdoba, anomenat el Gran Capità, en la segona guerra de Nàpols, on segons diversos autors hi havia molts catalans.[2] Un d'ells és Cristòfor Despuig, que després de la batalla posà en boca del Gran Capità defensant uns catalans menypreats pel seu interlocutor: «…essos dos caballeros… si no fuese por ellos no tuviéramos hoy…que comer».[3] Durant la batalla de Cerignola van esclatar en ple dia dos carros amb bótes de pólvora, i això va espantar els soldats dels terços. El Gran Capità els va animar dient: «Bon anunci amics, que aquestes són les lluminàries de la victòria».[4][5] Un cop guanyada la batalla es va fer una gran celebració; d'aquí ha passat al costumari popular com fer xerinola.[6]
Cervantes, a la seva obra Coloquio de los perros, empra la paraula castellana chirinola en el sentit d'embús, tràfec de persones no gaire respectables: «…saqué de la plaza a toda la cherinola desta historia…»[7]
Xerinola i Nadal
[modifica]La xerinola s'associa també amb les festes de Nadal. Heus aquí la lletra d'una cançó d'un famós espot de propaganda del temps de la ràdio:[8] que explica la celebració de Nadal:[9]
| « | Ara ve Nadal matarem el gall farem xerinola i beurem xampany. |
» |
Referències
[modifica]- ↑ «Xerinola». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC. Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ Bruguera i Talleda, Jordi; Fluvià i Figueras, Assumpta. «xerinola». A: Diccionari etimològic, 1996 (2004, 4ª edició), p. 988. ISBN 9788441225169.
- ↑ Fita i Colomer, Fidel. Depuig, Cristòfor. Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa (manuscrit), 1555, p. 90.
- ↑ de Mariana, Juan. Historia general de España. Anvers: Ed.Carlos Sanchez, 1650, p. 466–.
- ↑ de Mariana, Juan; Pi y Margall. Obras. M. Rivadeneyra, 1854, p. 289 [Consulta: 26 agost 2011].
- ↑ de Cervantes, Miguel. El coloquio de los perros (en castellà). 2014. Nordica, 1971. ISBN 978-84-1571787-4.
- ↑ Pedro Grases; Arturo Uslar Pietri. Escritos selectos. Fundacion Biblioteca Ayacuch, 1989, p. 380–. ISBN 978-980-276-081-7 [Consulta: 27 agost 2011].
- ↑ Alcala, Ciudadano De. «Gutiérrez Limones se gastó más de 14 mil euros en el brindis inaugural del Teatro Auditorio Riberas del Guadaíra - INFOALCORES - Diario Digital Comarcal» (en castellà), 22-08-2011. Arxivat de l'original el 2011-08-22.
- ↑ Digital, La Vanguardia. «Edición del domingo, 22 diciembre 1991, página 32 - Lavanguardia.es» (en castellà), 22-12-1991.
Vegeu també
[modifica]