Xeròfit

Un xeròfit (del grec: xero, 'sec'; phyto 'planta') és una planta que pot sobreviure i reproduir-se en un ambient amb relativament poca aigua disponible, normalment en ambients on l'evapotranspiració potencial supera la precipitació durant tota o a part de l'estació de creixement. Plantes com els cactus i altres plantes suculentes es troben als deserts i semideserts, però d'altres xeròfites com ara les bromeliàcies es troben en les selves plujoses però en certs nínxols ecològics on no hi ha gaire aigua (plantes epífites, per exemple). Les plantes que viuen en zones de clima àrtic i subàrtic amb permagel també en tenen adaptacions.

Cereus peruvianus

Euphorbia virosa

La cactàcia Cereus peruvianus s'assembla superficialment molt a l'euforbiàcia Euphorbia virosa per la convergència evolutiva.

El xeromorfisme és la morfologia resultant de les adaptacions a la baixa disponibilitat d'aigua.

Taula de mecanismes xerofítics

Mecanisme	Adaptació	Exemple
Limitació de la pèrdua d'aigua	estomes cerosos	Opuntia
	pocs estomes
	estomes enfonsats	Pi
	estomes oberts de nit	Planta del te
	fotosintesi del tipus CAM	Cactus
	Grans pèls a la superfície	Bromeliàcies
	Fulles corbades	Espart
Emmagatzematge d'aigua	Fulles suculentes	Bryophyllum
	Plantes suculentes	Eufòrbia
	Tuber carnós	Raphionacme
Captació de l'aigua	arrels profundes	Acacia,"prosopis"
	Una capa freàtica pròxima	Nerium oleander
	Absorció de la humitat ambiental pels tricomes	Tillandsia