Acàcia
(S'ha redirigit des de: Acacia)
|
Per a altres significats, vegeu «Acàcia (desambiguació)». |
Acacia  | |
|---|---|
 mimosa comuna | |
| Dades | |
| Font de | acacia wood (en)  |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Subfamília | Mimosoideae |
| Gènere | Acacia Mill., 1754 |
| Tipus taxonòmic | Acacia penninervis |
| Subgèneres | |
.svg){kind=icon}
Les acàcies (Acacia) són un gènere de plantes amb flor de la subfamília mimosoideae, de la família de les fabàcies. Aquest gènere és originari dels territoris que formaven el continent arcaic de Gondwana. La majoria d'espècies (950) habiten a Austràlia i la resta es reparteixen entre l'Àfrica tropical, el sud de l'Àsia i el continent americà. L'espècie Acacia farnesiana (aromer) es considera subespontània[1] en algunes parts del sud del País Valencià. Les acàcies tenen usos forestals (fusta, goma aràbiga), ornamentals, culinaris o medicinals.
Morfologia
[modifica]
Les acàcies són arbres o arbusts, generalment de fulles compostes pinnades, però que en alguns casos tenen els pecíols que fan la funció de les fulles. Les flors són petites i amb cinc pètals, normalment grocs, però poden ser d'uns altres colors, com el morat. El fruit és un llegum. De vegades, són plantes espinoses que ocasionalment poden acollir formiguers en simbiosi.
Taxonomia
[modifica]El gènere Acacia no és monofilètic i això ha fet que, finalment, la taxonomia se n'hagi de subdividir en cinc gèneres. Aquesta divisió ha estat ratificada el 30 de juliol del 2005 en l'International Botanical Congress fet a Viena.[2]
Els nous gèneres han rebut les denominacions següents:
- Acacia, amb unes 970 espècies (Oceania, Àsia tropical i Madagascar). Actualment, Acacia inclou els subgèneres següents:
- Botrycephalae
- Pulchellae
- Plurinerves
- Phyllodineae
- Juliflorae
- Lycopodiifoliae
- Alatae (secció artificial)
- Vachellia, amb 163 espècies (pantropical).
- Senegalia, 203 espècies (pantropical).
- Acaciella, amb 15 espècies (Amèrica).
- Mariosousa, amb 13 espècies (Amèrica).
El gènere Acacia inclou unes 1.450 espècies. Algunes d'aquestes són:
- Acacia aneura - mulga[3]
- Acacia catechu - arbre del catxú (el catxú és una matèria colorant)[4][5]
- Acacia confusa[6]
- Acacia cultriformis[7]
- Acacia cuspidifolia[8]
- Acacia dealbata - mimosa comuna[9]
- Acacia erioloba[10]
- Acacia hebeclada[11]
- Acacia farnesiana - aromer[12]
- Acacia karroo Angola[13]
- Acacia horrida[14]
- Acacia koa[15][16][17][18][19][20]
- Acacia laeta[21]
- Acacia lasiocarpa[22]
- Acacia longifolia[23]
- Acacia maidenii[24]
- Acacia melanoxylon[25][26][27][28][29][30]
- Acacia mellifera[31]
- Acacia nilotica [32][33][34]
- Acacia paradoxa[35]
- Acacia pendula[36][37]
- Acacia pentadenia[38]
- Acacia pycnantha [39]
- Acacia phlebophylla[40]
- Acacia podalyriaefolia[41]
- Acacia retinoides - mimosa de tot temps, mimosa de tot l'any, paravent[42]
- Acacia robusta[43][44][45]
- Acacia saligna - acàcia de fulla blavenca, mimosa blava, mimosa de primavera[46][47][48]
- Acacia senegal[49][50][51][52][36]
- Acacia seyal[53]
- Acacia sieberiana[54]
- Acacia spectabilis[55]
- Acacia tetragonophylla[56]
- Acacia tortilis[57]
- Acacia truncata[58]
- Acacia xanthophloea
Referències
[modifica]- ↑ Bolòs i Vigo Flora dels Països catalans 1980
- ↑ Acacia name issue - Break-up of the genus Acacia
- ↑ David A. Keith. Australian Vegetation. Cambridge University Press, 15 juny 2017, p. 632–. ISBN 978-1-108-21054-6.
- ↑ «Acàcia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Dina Nath Tewari. A Monograph on Khair (Acacia Catechu Willd). International Book Distributors, 1995. ISBN 978-81-7089-218-2.
- ↑ Frank Bisby. Phytochemical Dictionary of the Leguminosae. CRC Press, 9 juliol 2020, p. 11–. ISBN 978-1-00-071525-5.
- ↑ J. B. Harborne; T. J. Mabry The Flavonoids: Advances in Research. Springer, 11 novembre 2013, p. 422–. ISBN 978-1-4899-2915-0.
- ↑ Flora of Australia. CSIRO, 1981, p. 383–. ISBN 978-0-643-06717-2.
- ↑ Juan Carlos Pinilla Suárez. Descripción y antecedentes básicos sobre Acacia dealbata, Acacia melanoxilon y Acacia mearnsii. Instituto Forestal, 2000. ISBN 978-956-7727-25-4.
- ↑ Joachim Krug. Site Species Matching and Planting Techniques for Arid Zone Forestry in Namibia. Cuvillier Verlag, 2004, p. 171–. ISBN 978-3-86537-321-2.
- ↑ Levente Hufnagel. Pure and Applied Biogeography. BoD – Books on Demand, 24 gener 2018, p. 111–. ISBN 978-953-51-3754-2.
- ↑ Marcos Augusto Morínigo. Hispanismos en el guaraní: estudio sobre le penetración de la cultura española en la guaraní, según se refleja en la lengua. Talleres s.a. Casa J. Peuser, ltda., 1931.
- ↑ Estrela Figueiredo; Gideon Smith Plants of Angola. South African National Biodiversity Institute (SANBI), 2008. ISBN 978-1-919976-45-7.
- ↑ Umberto Quattrocchi. CRC World Dictionary of Medicinal and Poisonous Plants: Common Names, Scientific Names, Eponyms, Synonyms, and Etymology (5 Volume Set). CRC Press, 19 abril 2016, p. 22–. ISBN 978-1-4822-5064-0.
- ↑ Craig D. Whitesell. Silvical Characteristics of Koa (Acacia Koa Gray). Pacific Southwest Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1964, p. 8–.
- ↑ Paul G. Scowcroft. Stimulating Growth of Stagnated Acacia Koa by Thinning and Fertilizing. U.S. Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Southwest Forest and Range Experiment Station, 1986, p. 1–.
- ↑ Kim M. Wilkinson; Craig R. Elevitch Growing Koa: A Hawaiian Legacy Tree. PAR, 2003, p. 97–. ISBN 978-0-9702544-2-9.
- ↑ Roger G. Skolmen. Wood of Koa and of Black Walnut Similar in Most Properties. Pacific Southwest Forest & Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1968, p. 1–.
- ↑ Patrick J. Baker. Koa (Acacia Koa) Ecology and Silviculture. United States Department of Agriculture, Forest Service, Pacific Southwest Research Station, 2009, p. 96–.
- ↑ Roger G. Skolmen. Some Woods of Hawaii: Properties and Uses of 16 Commercial Species. Pacific Southwest Forest and Range Experiment Station, Forest Service, U.S. Department of Agriculture, 1974, p. 2–.
- ↑ Source: Wikipedia. Flora of Libya: Acacia Laeta, Acacia Nilotica, Acacia Tortilis, Adonis Microcarpa, Allium Roseum, Arbutus Pavarii, Artemisia Herba-Alba, Balanites Aeg. General Books, setembre 2013. ISBN 978-1-230-76088-9.
- ↑ Luke Sweedman; David Merritt Australian Seeds: A Guide to Their Collection, Identification and Biology. Csiro Publishing, 2006, p. 201–. ISBN 978-0-643-09298-3.
- ↑ Ramón Morales. Archivos De Flora Iberica. Editorial CSIC - CSIC Press, 1996, p. 150–. ISBN 978-84-00-00033-2.
- ↑ Luis Otero Aira. LAS PLANTAS ALUCINÓGENAS. Editorial Paidotribo, 20 juliol 2001, p. 160–. ISBN 978-84-8019-316-0.
- ↑ Aromo australiano: acacia melanoxylon, 1997.
- ↑ Universidad Austral de Chile. Bosque. Universidad Austral de Chile, 1998, p. 37–. ISSN 03048799.
- ↑ Md Rezaur Rahman. Acacia Wood Bio-composites: Towards Bio-Sustainability of the Environment. Springer Nature, 23 setembre 2019, p. 19–. ISBN 978-3-030-29627-8.
- ↑ Edward Balfour. The Timber Trees, Timber and Fancy Woods, as Also, the Forests, of India and of Eastern and Southern Asia. Higginbotham, 1870, p. 4–.
- ↑ Morris Lake. Australian Rainforest Woods: Characteristics, Uses and Identification. Csiro Publishing, 25 maig 2015, p. 9–. ISBN 978-1-4863-0180-5.
- ↑ CABI. The CABI Encyclopedia of Forest Trees. CABI, 2013, p. 21–. ISBN 978-1-78064-236-9.
- ↑ G. E. Wickens; Food and Agriculture Organization of the United Nations; A. G. Seif El Din Role of Acacia Species in the Rural Economy of Dry Africa and the Near East. Food & Agriculture Org., 1995, p. 27–. ISBN 978-92-5-103651-8.
- ↑ Mahmood Iqbal Sheikh. Acacia Nilotica (l.) Willd. Ex Del: Its Production, Management and Utilization, Pakistan. Food and Agriculture Organization of the United Nations, 1989.
- ↑ Yahia I. M. Bushara. Working Plan for the Acacia Nilotica: Forest Reserves, Gezira Circle (1973 to 1982). Democratic Republic of the Sudan, Ministry of Food, Agriculture & Natural Resources, Forests Department, 1974, p. 69–.
- ↑ D. Cardon. Dyes and Tannins. PROTA, 2005, p. 22–. ISBN 978-90-5782-159-2.
- ↑ W. T. Parsons; William Thomas Parsons; E. G. Cuthbertson Noxious Weeds of Australia. Csiro Publishing, 2001, p. 439–. ISBN 978-0-643-06514-7.
- ↑ 36,0 36,1 Amos Nussinovitch. Plant Gum Exudates of the World: Sources, Distribution, Properties, and Applications. CRC Press, 21 desembre 2009, p. 389–. ISBN 978-1-4200-5224-4.
- ↑ National Research Council. Tropical Legumes: Resources for the Future. The Minerva Group, Inc., juny 2002, p. 146–. ISBN 978-0-89499-192-9.
- ↑ David John Collins. Plants for Medicines: A Chemical and Pharmacological Survey of Plants in the Australian Region. Csiro Publishing, 1990, p. 51–. ISBN 978-0-643-04992-5.
- ↑ Abraham H. Halevy. Handbook of Flowering. CRC Press, 31 agost 1989, p. 2–. ISBN 978-0-8493-3916-5.
- ↑ Christian Rätsch. The Encyclopedia of Psychoactive Plants: Ethnopharmacology and Its Applications. Simon and Schuster, 25 abril 2005, p. 84–. ISBN 978-1-59477-662-5.
- ↑ Elaine Nowick. Historical Common Names of Great Plains Plants, with Scientific Names Index: Volume II: Scientific Names Index. Lulu.com, octubre 2014, p. 4–. ISBN 978-1-60962-060-8.
- ↑ Sociedad Rural Argentina. Anales de la Sociedad Rural Argentina: revista pastoril y agrícola, 1871, p. 275–.
- ↑ Ernst Schmidt; Mervyn Lotter; Warren McCleland Trees and Shrubs of Mpumalanga and Kruger National Park. Jacana Media, 2002, p. 161–. ISBN 978-1-919777-30-6.
- ↑ Kevin Balkwill. Sappi Tree Spotting: Lifer List. Jacana Media, 2004, p. 21–. ISBN 978-1-77009-036-1.
- ↑ Keith Coates Palgrave. Palgrave's Trees of Southern Africa. Penguin Random House South Africa, 18 setembre 2015, p. 2471–. ISBN 978-1-920572-74-7.
- ↑ «Acacia saligna». Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 21 febrer 2022].
- ↑ Producción de plantas de Acacia saligna. INFOR, 2000. ISBN 978-956-7727-43-8.
- ↑ Acacia Spp. Bioversity International, 2002, p. 22–. ISBN 978-92-9043-524-2.
- ↑ Christopher W. Fagg; G. E. Allison Acacia Senegal and the Gum Arabic Trade: Monograph and Annotated Bibliography. Oxford Forestry Institute, University of Oxford, 2004. ISBN 978-0-85074-157-5.
- ↑ Peter A. Williams; Glyn O. Phillips Gums and Stabilisers for the Food Industry 10. Woodhead Publishing, 2000, p. 38–. ISBN 978-0-85404-820-5.
- ↑ NIIR Board. Gums, Adhesives & Sealants Technology (with Formulae & their Applications) 2nd Edition. ASIA PACIFIC BUSINESS PRESS Inc., 2 gener 2010, p. 509–. ISBN 978-81-7833-095-2.
- ↑ Michael Beyene. Investing in Acacia Senegal: Lessons from the Sudanese Experience to Eritrea. Nordiska Afrikainstitutet, 1993.
- ↑ Frances E. M. Booth; G. E. Wickens Non-timber Uses of Selected Arid Zone Trees and Shrubs in Africa. Food & Agriculture Org., 1988, p. 8–. ISBN 978-92-5-102745-5.
- ↑ International Livestock Centre for Africa. ILCA Bulletin No. 35 - December 1989. ILRI (aka ILCA and ILRAD), p. 5–. GGKEY:ZX8SEPTJBQN.
- ↑ Eric Anderson. Plants of Central Queensland: Identification and Uses of Native and Introduced Species. Csiro Publishing, 1 abril 2016, p. 91–. ISBN 978-1-4863-0227-7.
- ↑ Morris Lake. Australian Forest Woods: Characteristics, Uses and Identification. Csiro Publishing, 20 gener 2019, p. 37–. ISBN 978-1-4863-0779-1.
- ↑ Leif O. Manger. Survival on Meagre Resources: Hadendowa Pastoralism in the Red Sea Hills. Nordic Africa Institute, 1996, p. 47–. ISBN 978-91-7106-386-1.
- ↑ Russell Barrett; Eng Pin Tay Perth Plants: A Field Guide to the Bushland and Coastal Flora of Kings Park and Bold Park. Csiro Publishing, abril 2016, p. 104–. ISBN 978-1-4863-0603-9.
- ↑ Stuart A. Altmann. Foraging for Survival: Yearling Baboons in Africa. University of Chicago Press, 15 agost 1998, p. 76–. ISBN 978-0-226-01595-8.
Enllaços externs
[modifica]
- Wayne's Word "The Unforgettable Acacias" Arxivat 2015-11-10 a Wayback Machine. (anglès).
- The genus Acacia Arxivat 2009-04-01 a Wayback Machine. (anglès).
- Plantes introduïdes Arxivat 2009-05-25 a Wayback Machine. (anglès).
- World Wide Wattle (anglès).