Eximén Pérez de Tarazona

Eximén Pérez de Tarazona (també Eximén Pérez d'Arenós o Eiximèn Peres d'Arenós) (? - abans 30 juny del 1266) va ser un cavaller del llinatge aragonès dels Tarazona i fundador del llinatge valencià dels Arenós.

Orígens familiars

Net de Sancho Sánchez Zapata de Valtorres

Fill de Blasco Sánchez Zapata i de NN de Castro

Germà de Pero Pérez de Tarazona, Antonio Pérez de Tarazona i de Garcia Sánchez Zapata de Calatayud

Es casà amb Elpha Pérez. Fills:^[1]

Va participar en la Conquesta de València lluitant al Setge de Borriana del 1233.^[2] Retornà al Regne d'Aragó i hi restà fins al 1237. Lluità a la batalla del Puig i després de la caiguda de Balansiya el rei el nomenà executor del Repartiment de València; en agraïment li donà el castell i la vila d'Andilla. Fou nomenat Lloctinent del Regne de València. (?-1251-?)

El 1241 el rei el nomenà ric-homen, categoria següent a la del mateix rei i els infants. Per raó del casament del seu fill Blasco Eximénis d'Arenós amb Alda Ferrándis Aba-Omahet, filla de Zayd Abu Zayd, rebé la Baronia d'Arenós i les alqueries de Massarrojos i Benifaraig en dot compartit amb el seu fill. A partir d'aleshores canvià el seu cognom pel d'Arenós.

El 1244 estigué present en la signatura del Tractat d'Almizra entre Jaume I d'Aragó i Alfons X de Castella, participant després en el Setge de Xàtiva (1244). Després intercanvià amb el rei els castells de Castalla i Onil, per les alqueries de Xest i Vilamarxant.

Lluità durant la segona revolta mudèjar i matà al cabdill sarraí Aben Bazel, liquidant tot el seu exèrcit. Aquesta victòria obligà a al-Azraq a refugiar-se amb el rei Alfons X de Castella, que es declarà el seu protector. El 18 de febrer del 1254 el rei Jaume I d'Aragó li donà el castell i la vila de Borriol, amb les seues alqueries i jurisdicció civil i criminal.

Morí el 3 d'octubre del 1266 lluitant contra els sarraïns a les fronteres del Regne de Múrcia.

Carta de Pobla a Cortes de Arenoso, 1251
Signa la Carta Pobla de Castelló, 1251. Com a lloctinent de Jaume I.
Signa la Carta Pobla de Bocairent, Agres i Mariola, 1256. Com a lloctinent de Jaume I.
Signa la Carta Pobla d'Alcoi, 1256. Com a lloctinent de Jaume I.
Andilla, 1237
Pedralba, 1242
Baronia d'Arenós, 1243
Massarrojos, 1246
Benifaraig i Cheste, 1251
Borriol, 1254
Ondara, 1255
Soneja, Azuebar, Mosquera i Pollinos, 1260
Uncastillo, 1263
El 1248 Abú Zayd i Eximén Pérez cedeixen a l'església de Tarragona: Mela, Arenoso, Montan, Tormo, Cyrat, Tuega, Espadella, Bueynegro, Villamalefa, Villaformosa, Cortes, Villamalur i els seus termes, Jódar, Villahaleva, Tortonich, Andilla,Castalla, Unil, Ibi, Tibi.

Càrrec de govern
Eximén Pérez de Tarazona Llinatge de Tarazona / Llinatge d'Arenós
Precedit per: ?	Procurador General del Regne de València (1244-1258)	Succeït per: Eximen I de Foces

↑ (castellà) Árbol genealógico de la familia Arenós Arxivat 2009-01-29 a Wayback Machine.
↑ Zurita y Castro, Jerónimo. «Llibre III». A: Anales de Aragón. Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero. Institución Fernando el Católico, 2003, p.238.
↑ «Arbre genealógic». Arxivat de l'original el 2015-06-14. [Consulta: 12 juny 2015].