Xinleqiunini (Sîn-lēqi-unninni)
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. segle XII aC  |
| Mort | c. segle XI aC |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Xinleqiunini o Sîn-lēqi-unninni (Accadi 𒁹𒀭𒌍𒋾𒀀𒅆 md30-TI-ER2 ) [1] va ser un mašmaššu que va viure a Mesopotàmia, probablement en el període comprès entre el 1300 i el 1000 aC. Se'l té pel compilador de la versió més ben conservada de l'Èpica de Gilgamesh.[2] El seu nom figura en el mateix text, un fet poc habitual per a les obres escrites en cuneïforme.[3]
La seva versió és coneguda pel seu incipit, o primera línia "ša nagba īmuru" ("El que va veure el profund" o "El que va veure l'abisme"). Es desconeix fins a quin punt la seva versió és diferent dels textos anteriors. Tot i així, Andrew R. George argumenta que Xinleqiunini "va donar [L'èpica de Gilgamesh ] la seva forma definitiva i fixa”.[4] Tigay reconeix que Xinleqiunini va canviar "la grandesa de Gilgamesh, des dels fets vers l'adquisició de coneixement", en el que es pot considerar un recurs literari de primer ordre.[5] En el seu moment la narració en vers també es coneixia com a "sèrie Gilgamesh" (iškar Gilgāmeš ). [6]
El pròleg presenta l'únic exemple de narració en primera persona de Xinleqiunini. [a] La seva versió inclou la història del Diluvi d' Utnapishtim a la tauleta XI i, a la tauleta XII, el sumeri Gilgamesh, Enkidu i l'Inframón.[8]
El nom de Xinleqiunini (Sîn-lēqi-unninni) significa "Sîn (el Déu de la Lluna) és aquell que accepta la meva pregària". De vegades també es transcriu, encara que amb menys probabilitat, com 'Sîn-liqe-unninni', que significa 'O Sîn! Accepta la meva pregària'. Diverses famílies Úruk dels períodes neobabilònic, aquemènida i selèucida van reivindicar Sîn-lēqi-unninni com el seu avantpassat, concretament aquelles que actuaven com a escribes i kalû, creant una mena de "dinastia d'intel·lectuals". [5] Xinleqiunini pot haver estat una figura llegendària, amb una llista del primer mil·lenni aC que el descriu com "el savi conseller de Gilgamesh".[9]
Referències
[modifica]- ↑ «ORACC – Sin-leqi-unninni». Arxivat de l'original el 2018-08-09.
- ↑ The Epic of Gilgamesh. reprinted. London: Penguin Books, 2003, p. ii, xxiv–v. ISBN 0-14-044919-1.
- ↑ Brandão, 2020, p. 136.
- ↑ George, Andrew R. Aramazd. Armenian Journal of Near Eastern Studies, 3, 1, 2008, pàg. 11 [Consulta: 12 setembre 2018].
- ↑ 5,0 5,1 Brandão, 2020, p. 137.
- ↑ Brandão, 2020, p. 27, 138.
- ↑ Brandão, 2020, p. 15, 139-140.
- ↑ Brandão, 2020, p. 24.
- ↑ FINK, Sebastian Classica et Christiana, 2013, pàg. 87–88. ISSN: 1842-3043 [Consulta: 23 juny 2022].
Bibliografia
[modifica]- Sin-léqi-unnínni. Ele que o abismo viu (en portuguès brasiler). 1. Autêntica, 2020, p. 320. ISBN 978-85-513-0283-5.