Xiprer de Nootka
Cupressus nootkatensis  | |
|---|---|
 Fulles i pinya verda, Mount Rainier National Park | |
| Dades | |
| Longevitat màxima | 1.636 anys |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Classe | Pinopsida |
| Ordre | Pinales |
| Família | Cupressaceae |
| Gènere | Cupressus |
| Espècie | Cupressus nootkatensis D. Don |
| Nomenclatura | |
| Sinònims |
|
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El xiprer de Nootka (Cupressus nootkatensis) és una espècie de conífera de la família de les cupressàcies. El seu nom deriva del seu descobriment en les terres de les First Nations del Canadà, els Nuu-chah-nulth de l'illa de Vancouver, a la Colúmbia Britànica que abans rebien el nom de Nootka.
Descripció
[modifica]Cupressus nootkatensis és un arbre perennifoli de fins a 40 m d'alt, normalment amb les branques pèndules. Les seves pinyes semblen les del Cupressus lusitanica.
Distribució
[modifica]El xiprer de Nootka és una planta nativa de la costa oest d'Amèrica del Nord, des de la Península Kenai a Alaska, fins, pel sud, les Muntanyes Klamath a l'extrem nord de Califòrnia. Típicament es troba en muntanyes sovint prop del límit arbori, però de vegades més avall.
Usos
[modifica]La seva fusta és molt preuada i es va exportar a la Xina, se'n fan parquets i se'n construeixen barques. També s'usa com a planta ornamental i per a fer bonsais.[1]
Els pobles indígenes l'utilitzaven, junt amb Thuja plicata, però preferien el primer per a fer les cases i les canoes.
Taxonomia
[modifica]Primer van ser descrits dins del gènere Cupressus com Cupressus nootkatensis el 1824, i el 1841 va ser transferit a Chamaecyparis. L'evidència genètica publicada per Gadek et al. (2000),[2] van donar un fort suport a retornar-lo a Cupressus. El 2002 Farjon et al.[3] el transferiren al nou gènere Xanthocyparis, junt amb el recent descobert xiprer daurat del Vietnam (Xanthocyparis vietnamensis).
Little et al. (2004),[4] el situaren en el gènere Callitropsis.
-
Individu madur -
detall de la pinya -
llavors -
escorça
Referències
[modifica]- ↑ Peattie, Donald Culross. Trees You Want to Know. Whitman Publishing Company, Racine, Wisconsin, 1934 p 30
- ↑ Gadek, P. A., Alpers, D. L., Heslewood, M. M., & Quinn, C. J. 2000. Relationships within Cupressaceae sensu lato: a combined morphological and molecular approach. American Journal of Botany 87: 1044–1057. Abstract Arxivat 2008-10-16 a Wayback Machine.
- ↑ Farjon, A., Hiep, N. T., Harder, D. K., Loc, P. K., & Averyanov, L. 2002. A new genus and species in the Cupressaceae (Coniferales) from northern Vietnam, Xanthocyparis vietnamensis. Novon 12: 179–189.
- ↑ Little, D. P., Schwarzbach, A. E., Adams, R. P. & Hsieh, Chang-Fu. 2004. The circumscription and phylogenetic relationships of Callitropsis and the newly described genus Xanthocyparis (Cupressaceae). American Journal of Botany 91 (11): 1872–1881. Abstract Arxivat 2010-06-21 a Wayback Machine.
Referències
[modifica]- Mill, R. R. and Farjon, A. (2006). Proposal to conserve the name Xanthocyparis against Callitropsis Oerst. (Cupressaceeae). Taxon 55(1): 229-231.
- Stewart, Hilary. (1984). Cedar: tree of life to the Northwest Coast Indians. Vancouver: Douglas & McIntyre. ISBN 0-88894-437-3.
- Zsolt Debreczy, Istvan Racz. Kathy Musial. Conifers Around the World. DendroPress, 2012, p. 1089. ISBN 9632190610.
