Vés al contingut

Xocolateria Fargas

Infotaula edifici
Infotaula edifici
Xocolateria Fargas
Imatge
Dades
TipusEstabliment comercial Modifica el valor a Wikidata
Construcciósegle XIX Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCasa Cornet Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 02″ N, 2° 10′ 26″ E / 41.38386°N,2.17395°E / 41.38386; 2.17395
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC42874 Modifica el valor a Wikidata

La Xocolateria Fargas és un establiment de Barcelona inclòs a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[1]

Descripció

[modifica]

Fins al 2014, era situat al carrer del Pi cantonada al de Boters (plaça de la Cucurulla), al costat de la filatèlia Monge. Tots els tancaments tenien les mateixes característiques: les portes, a ras de terra estan formades per una fusteria fosca decorada amb motius geomètrics als extrems amb la part superior de vidrieria més fosca. Les llindes eren de fusta de factura nova.[1]

A la façana, a la cantonada, hi ha un plafó arrodonit anunciant l'establiment. La decoració i el mobiliari és originari dels anys 1920, dissenyat a mida per Carles Farga. Disposa de vitrines als aparadors, mobles expositors, un llarg taulell de fusta, un moble per a la caixa enregistradora i un armari de cinc portes darrera el taulell, que es va fer amb motiu del centenari de la botiga. Conserva un molí per a fer xocolata, el qual era mogut per un cavall situat al soterrani de la botiga.[1]

Història

[modifica]

La primers notícia és del 1827, i a mitjans del segle xix, l'industrial era Cristòfol Vendrell i Alsina,[2][3] conegut com el «marquès de la xocolata».[1]

A finals del 2014, la xocolateria Fargas i la filatèlia Monge van haver de tancar i es van desplaçar a altres ubicacions, la primera dintre de la mateixa finca però al carrer del Pi.[4]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Xocolateria Fargas». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  2. Guía de Barcelona, 1849, p. 262. 
  3. El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 239, 309. 
  4. «Denuncien danys al patrimoni a la Filatèlia Monge». Diari Ara, 09-08-2015.