Xot de Santa Marta
Megascops gilesi  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Vulnerable | |
| UICN | 155254743 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Strigiformes |
| Família | Strigidae |
| Gènere | Megascops |
| Espècie | Megascops gilesi Niels Krabbe, 2017 |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El xot de Santa Marta (Megascops gilesi) és una espècie de mussol de la família dels estrígidae).[1][2] Només es troba a la Sierra Nevada de Santa Marta de Colòmbia.[3][4] El seu estat de conservació es considera vulnerable.[5]
Taxonomia i sistemàtica
[modifica]El mussol de Santa Marta es va descriure formalment el 2017, tot i que en aquell moment es pensava que un exemplar recollit el 1919 potser era una "forma diferent". Els albiraments relativament recents d'individus que s'han assignat retroactivament a l'espècie són anteriors al 2017. Es creu que està més estretament relacionat amb el xot del Perú (M. roboratus), el xot de Watson (M. watsonii) i el xot variable (M. atricapilla).[3][4] [6]
Descripció
[modifica]El xot de Santa Marta és un membre de mida mitjana del gènere Megascops, encara que la longitud i la massa de l'exemplar de 1919 no es van publicar. El plomatge és semblant al d'altres del seu gènere, amb el cap, l'esquena, el pit i les ales de color vermellós a marró grisenc i el ventre pàl·lid. La capçada i l'esquena són barrades, el pit té ratlles marrons més fosques i el ventre té una barra marró pàl·lida. Els tars tenen plomes daurades.[4]
Distribució i hàbitat
[modifica]El xot de Santa Marta només es coneix a Sierra Nevada de Santa Marta, al nord de Colòmbia. Gairebé tots els registres són de la carena de Sant Llorenç i zones properes, que són de fàcil accés i són visitats periòdicament per grups turístics ornitològics. Hi ha un nombre menor d'informes d'eBird a la part central de la serralada. Es creu que l'espècie habita el bosc humit entre 1,800 a 2,500 m (5,900 a 8,200 ft), però possiblement pot ser més amunt.[4][6]
Comportament i ecologia
[modifica]No se sap res sobre la dieta i el comportament d'alimentació de l'espècie. L'única dada relativa a la cria és que l'exemplar tipus estava en condicions de reproducció quan es va recollir el març de 1919.
Estat
[modifica]La UICN ha classificat el mussol de Santa Marta com a Vulnerable.[5] L'espècie té un rang restringit, només es troba a la relativament petita Sierra Nevada de Santa Marta. La major part de la coberta forestal autòctona ha estat substituïda per plantacions de pins i eucaliptus i pastures ramaderes. La població estimada de l'espècie és d'entre 2300 i 7500 individus madurs i es creu que el seu hàbitat i població adequats estan en declivi.[4]
Referències
[modifica]- ↑ «Owls» (en anglès). IOC World Bird List Version 13.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2023. [Consulta: 17 gener 2023].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 261. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ 3,0 3,1 Krabbe, N. K. Ornitología Colombiana, 16, 2017, pàg. 1–27.
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 Kirwan, G. M. (2020).
- ↑ 5,0 5,1 BirdLife International. «Santa Marta Screech-owl. Megascops gilesi» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2019. [Consulta: 17 febrer 2023].
- ↑ 6,0 6,1 «Santa Marta screech owl eBird range map» (en anglès). [Consulta: 31 març 2020].