Yōko Ogawa

Yōko Ogawa
Biografia
Naixement	30 març 1962 (62 anys); Okayama (Japó)
Formació	Universitat de Waseda
Activitat
Camp de treball	Literatura i activitat literària
Ocupació	novel·lista, escriptora
Professors	Tokuyoshi Hiraoka (en)
Obra
Obres destacables	Obres destacables (2003) The Housekeeper and the Professor (en) ;
Premis
	(2023) Japan Foundation Award (en) ; (2023) premi de l'Acadèmia Japonesa de les Arts; (2021) Premi Kan Kikuchi; (2021) Medalla amb Galó Morat; (2020) Premi Noma de Literatura; (2008) Shirley Jackson Award for Single-Author Collection (en) , per l'obra The Diving Pool (en) ; (2006) premi Tanizaki; (2004) Premi literari Izumi Kyōka; (2004) Premi Yomiuri; (1990) premi Akutagawa; (1988) Kaien Shinjin Bungakusho (en) ;

Yōko Ogawa (小川洋子, Ogawa Yōko) Okayama, 30 de març de 1962 és una escriptora japonesa. La seva obra ha guanyat la majoria dels premis literaris més importants del Japó, entre els quals hi ha el Premi Akutagawa i el Premi Yomiuri.^[1] Pel que fa als seus premis a nivell internacional, destaquen els premis Shirley Jackson i American Book.^[2] D'altra banda, la seva novel·la La policia de la memòria va ser seleccionada a la llista curta del Premi Internacional Booker el 2020.^[3]

Algunes de les seves obres més reconegudes són La fórmula preferida del professor, La piscina i Hotel Iris.

Biografia

Yoko Ogawa va néixer en Okayama, en la prefectura homònima, i es va graduar a la Universitat Waseda. Actualment viu en Ashiya, Hyogo, amb el seu marit i fill. Des de 1988 ha publicat obres de ficció i no ficció. La seva novel·la La fórmula preferida del professor ha estat adaptada al cinema. L'any 2006 va escriure Una introducció a les matemàtiques més elegants del món amb Masahiko Fujiwara, un matemàtic, com un diàleg sobre l'extraordinària bellesa dels números.

La pel·lícula L'Annulaire (L'anell anul·lar), dirigida per Diane Bertrand i protagonitzada per Olga Kurylenko, estrenada a França l'any 2005, està basada en l'obra de Yoko Ogawa, Kusuriyubi no hyōhon (薬指の標本).

L'escriptor Kenzaburō Ōe ha dit: «Yoko Ogawa és capaç de donar expressió als elements més subtils de la psicologia humana en una prosa subtil però penetrant».^[4] La subtilesa resideix en part en el fet que els personatges de Ogawa sovint no semblen saber per què actuen de la forma en què actuen.

El seu estil es basa en l'acumulació de detalls, una tècnica potser més eficaç en les seves obres breus; el lent ritme de desenvolupament en les obres més extenses requereix algun tipus d'intervenció «deus ex machina» per a resoldre les trames. Al lector se li presenta una profunda descripció dels protagonistes, en la seva majoria, encara que no sempre, dones, com observen, senten i raonen, reflectint la societat japonesa i especialment el paper de les dones en ella.

El to de les seves obres varia del surrealista al grotesc i a vegades introdueix elements humorístics, mostrant-se psicològicament ambigua i inquietant. Hotel Iris, una de les seves obres més extensa té un contingut sexual més explícit que la resta de la seva obra.

Premis

1988 Premi Kaien per la seva obra inicial Desintegració de la papallona (Agehacho ga kowareru toki, 揚羽蝶が壊れる時)
1990 Premi Akutagawa per l'embaràs de la meva germana (Ninshin karendaa, 妊娠カレンダー)
2004 Premi Yomiuri per la fórmula preferida del professor (Hakase no aishita sushiki, 博士の愛した数式)
2004 Premi Izumi per Burafuman no maisō, ブラフマンの埋葬)
2006 Premi Tanizaki per la nena que anava en hipopòtam a l'escola (Mīna no kōshin, ミーナの行進)
2008 Premi Shirley Jackson per The Diving Pool.^[5]
2014 Independent Foreign Fiction Prize per Revenge: Elevin Dark Tales^[6]

Obres traduïdes a català

Hotel Iris [ホテル・アイリス]. Traducción de Jordi Mas. (Ediciones B, 2002)

Obres traduïdes a l'anglès

The Man Who Sold Braces (Gibusu o uru fita, ギブスを売る人, 1998); translated by Shibata Motoyuki, Manoa, 13.1, 2001.
The Cafeteria in the Evening and a Pool in the Rain (Yūgure no kyūshoku shitsu to estimi no pūru, 夕暮れの給食室と雨のプール, 1991); translated by Stephen Snyder, The New Yorker, 9/2004. read
Pregnancy Diary (Ninshin karendā, 妊娠カレンダー, 1991); translated by Stephen Snyder, The New Yorker, 12/2005. read
The Gift of Numbers (Hakase no aishita sūshiki, 博士の愛した数式, 2003); translated by Yosei Sugawara, Nova York : Picador, 2006. ISBN 0-312-42597-X - Not currently available on amazon.com, and not really clear whether it was ever published at all; however, recently resurfaced in a different translation (see below).
The Diving Pool: Three Novellas (Daibingu pūru, ダイヴィング・プール, 1990; Ninshin karendā, 妊娠カレンダー, 1991; Domitory, ドミトリイ, 1991); translated by Stephen Snyder, Nova York: Picador, 2008. ISBN 0-312-42683-6
The Housekeeper and the Professor (Hakase no aishi ta sūshiki, 博士の愛した数式, 2003); translated by Stephen Snyder, Nova York : Picador, 2008. ISBN 0-312-42780-8 (years ago announced as "The Gift of Numbers" in a different translation)
Transit (Toranjitto, トランジット, 1996); translated by Allisa Freedman, Japanese Art: The Scholarship and Legacy of Xinès Kaori, special issue of Review of Japanese Culture and Society, vol. XV (Center for Inter-Cultural Studies and Education, Josai University, December 2003): 114-125. ISSN 0913-4700

Altres obres

Hotel Iris (Hoteru Airisu, ホテル・アイリス, 1996; disponible en francès, alemany, portuguès, català, grec, italià, eslovè)
L'anell anul·lar (Kusuriyubi no hyōhon, 薬指の標本, 1994; disponible en francès, alemany, grec, italià)
Amores al marge (Yohaku no ai, 余白の愛, 1991; disponible en francès i alemany)
El museu del silenci (Chinmoku hakubutsukan, 沈黙博物館, 2000; disponible en francès i alemany)

Altres obres

Kanpeki na byōshitsu, 完璧な病室, 1989
Agehachō ga kowareru toki, 揚羽蝶が壊れる時, 1989, Premi Kaien
Same nai kōcha, 冷めない紅茶, 1990
Shugā taimu, シュガータイム, 1991
Angelina sa motoharu to 10 no tanpen, アンジェリーナ―佐野元春と10の短編, 1993
Yōsei ga mai oriru yoru, 妖精が舞い下りる夜, 1993
Rokukakukei no shō heya, 六角形の小部屋, 1994
Anne Furanku no kioku, アンネ・フランクの記憶, 1995
Shishū suru shōjo, 刺繍する少女, 1996
Yasashī uttae, やさしい訴え, 1996
Kōritsui ta kaori, 凍りついた香り, 1998
Kamoku na shigai, midara na tomurai, 寡黙な死骸みだらな弔い, 1998
Fukaki kokoro no soko yori, 深き心の底より, 1999
Gūzen no shukufuku, 偶然の祝福, 2000
Mabuta, まぶた, 2001
Kifujin A no sosei, 貴婦人Aの蘇生, 2002
Burafuman no maisō, ブラフマンの埋葬, 2004, Izumi Prize
Jo ni mo utsukushī sūgaku nyūmon, 世にも美しい数学入門, 2005 (Una introducció a les matemàtiques més elegants del món)
Inu no shippo o nedi nagara, 犬のしっぽを撫でながら, 2006
Otogibanashi no wasuremono, おとぎ話の忘れ物, 2006 (il·lustrat)
Mīna no kōshin, ミーナの行進, 2006 (il·lustrat), Premi Tanizaki
Umi, 海 2006
Ogawa Yōko taiwa shū, 小川洋子対話集, 2007 (converses)
Monogatari no yakuwari, 物語の役割, 2007

Referències

↑ «Yoko Ogawa» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2024].
↑ «George Takei, Ocean Vuong win American Book Awards» (en anglès), 15-09-2020. Arxivat de l'original el 2023-12-22. [Consulta: 30 octubre 2024].
↑ «The 2020 International Booker Prize» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2024].
↑ «The Diving Pool: Three Novellas» (en anglès). Macmillan Publishers. Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 5 gener 2011].
↑ The Shirley Jackson Awards. «2008 Shirley Jackson Awards Winners» (en inglés). [Consulta: 2 octubre 2017].
↑ «Knausgaard heads Independent foreign fiction prize shortlist». The Guardian, 08-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].

Enllaços externs

Biografia i obres en espanyol de Yoko Ogawa
Ressenya en el New Yorker ((anglès))

[1] «Yoko Ogawa» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2024].

[2] «George Takei, Ocean Vuong win American Book Awards» (en anglès), 15-09-2020. Arxivat de l'original el 2023-12-22. [Consulta: 30 octubre 2024].

[3] «The 2020 International Booker Prize» (en anglès). [Consulta: 30 octubre 2024].

[4] «The Diving Pool: Three Novellas» (en anglès). Macmillan Publishers. Arxivat de l'original el 2010-07-01. [Consulta: 5 gener 2011].

[5] The Shirley Jackson Awards. «2008 Shirley Jackson Awards Winners» (en inglés). [Consulta: 2 octubre 2017].

[6] «Knausgaard heads Independent foreign fiction prize shortlist». The Guardian, 08-04-2014. [Consulta: 10 abril 2014].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]