Vés al contingut

Ye Qun

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaYe Qun
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 叶群 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1r desembre 1920 Modifica el valor a Wikidata
Pequín (RP Xina) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 setembre 1971 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Öndörkhaan (Mongòlia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortmort accidental, mort per caiguda des d'alçada Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Normal de Pequín Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Xina (1936–1971) Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeLin Biao (1941–1971), mort Modifica el valor a Wikidata
FillsLin Liheng, Lin Liguo Modifica el valor a Wikidata

Ye Qun (xinès: 叶群; pinyin: Yè Qún), nascuda l'any 1917 i morta el 13 de setembre de 1971 a Öndörkhaan (Mongòlia) va ser una de les poques dones destacades dins del comunisme xinès; Va arribar a ser membre del Politburó (el novè) i coronel de l'exèrcit. Casada amb el Número Dos del règim, Lin Biao i mare de Lin Luguo antimaoista convençut i Lin Liheng, fanàtica partidària de Mao.

Malgrat haver ingressat en el Partit Comunista de la Xina de jove, no es va lliurar de les crítiques de dirigents fins al punt que va ser detinguda i interrogada. Sempre va donar suport a la política del seu marit. Arran del distanciament del dos màxims líders del partit i fracassat els intents d'apartar Mao del poder fins a l'extrem de plantejar-se el seu assassinat (Projecte 571), Lin Biao. Ye Qun i el seu fill Tigre, juntament, amb uns pocs conspiradors propers a Liguo van fugir precipitadament en un avió Trident i en estavellar-se l'aparell a Mongòlia van morir tots els que hi anaven. Ye tenia 54 anys. La notícia va trigar 11 dies en saber-se.

Bibliografia

[modifica]
  • 中國婦女傳記詞典: (Diccionari de biografíes de dones de la Xina): The Twentieth Century, 1912-2000 de Lily Xiao Hong Lee. pàg.634
  • The Culture of Power: The Lin Biao Incident in the Cultural Revolution de Qiu Jin Pàg. 152
  • Mao's Last Revolution de Roderick MacFarquhar,Michael Schoenhals. Pàgs. 22-25, 30, 35-36, 198, 230, 250, 282,299-3000, 326, 328, 330-331 i 335. (Existeix edició en castellà de la Editorial Crítica de Barcelona)
  • Mao: La historia desconocida de Jon Halliday i Jung Chang. Pàgs. 444-334m 615-617, 619, 625-626, 659, 667. 678 i 841-844 ]