Yiguandao
Yiguandao en xinès:一貫道 Yīguàn Dào I-Kuan Tao, que significa Camí Consistent o Camí Persistent, també es pot traduir com Camí Únic. Segons els seus fidels, aquest nom està inspirat en una frase de Confuci: 吾道一以貫之 (wú dào yīyǐguànzhī), "un sol principi que ho explica tot". és una religio xinesa que sogeix l'any 1930 del grup de sectes Xiantiandao a Shandong.[2] Yiguandao va ser dirigida per Zhang Tianran.[2] Un altre nom per aquesta Fe és Zhenli Tiandao (真理天道, "Veritable Camí celestial") o simplement Tiandao (天道, "Camí del Cel").
Va esdevenir la secta més gran de la Xina, a la dècada de 1940, amb milions de seguidors.[2] Després de l'any 1949, Yiguandao junt amb altres sectes Xiantiandao van ser prohibides per ser considerades societats secretes i cultes herètics.[3] Però Yiguandao va ser reconeguda legalment a Taiwan el 1987.[3] Actualment és la tercera religió de l'illa.
Aquesta religió venera els avantpassats i dona importància a la família segons el model del Confucianisme, pràctiques de cultiu segons el Taoisme i els ensenyament morals com el Budisme.[4] Yiguandao es caracteritza per una doctrina escatològica i soteriològica que es presenta a ella mateixa com l'únic camí per la salvació.[1]
Notes
[modifica]Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Lu, Yunfeng. The Transformation of Yiguan Dao in Taiwan Adapting to a Changing Religious Economy. Lexington Books, 2008. ISBN 978-0-7391-1719-4.
- Goossaert, Vincent; Palmer, David A. The Religious Question in Modern China. University of Chicago Press, 2012. ISBN 978-0-226-00533-1.
- Robin Munro: "Syncretic Sects and Secret Societies – Revival in the 1980s." In: Chinese Sociology and Anthropology (M.E. Sharpe, Armonk, N.Y.) Summer 1989/Vol. 21, No. 4
- Song Guangyu 宋光宇: Tiandao Gouchen (天道钩沉), 2. Ed. Taipei 1983
- Weyrauch, Thomas. Yiguan-dao Chinas Volksreligion im Untergrund, 2006. ISBN 978-3-938946-02-2.