Yombes
Escultura yombe al museu del Louvre | |
Tipus | ètnia |
---|---|
Població total | 1.206.000 (2016)[1] |
Llengua | Tumbuka, portuguès, francès |
Grups relacionats | Pobles bantu |
Regions amb poblacions significatives | |
Angola 71.000 R.D. del Congo 1.084.000 Rep. del Congo 51.000 |
Els yombes són almenys dos grups humans descrits a Àfrica. Viuen principalment a Zàmbia, República Democràtica del Congo, República del Congo i Angola. Experts en l'artesania i l'art, els homes són experts en teixits, talla, i fosa, i les dones fan atuells de fang. Entre les figures populars hi ha les estàtues phemba i les nkisi nkonde.
Distribució
[modifica]El 1981 s'estimava que uns 15.000 yombes vivien en una àrea de 1.620 kilòmetres quadrats.[2] Els Ba Yombe es refereixen als tumbukes de Zàmbia.[3] Un altre grup, també conegut com a Mayombes, viuen al sud-oest de la República del Congo, amb altres a la República Democràtica del Congo i a Angola.[4] La llengua més parlada pels yombes és el tumbuka.[2]
Pràctiques econòmiques
[modifica]El yombes es dediquen principalment a la producció agrícola, conreant el plàtan, blat de moro, fesols, iuca, cacauet, i nyam. Encara que els conreen principalment per al subministrament d'aliments, també venen les collites al mercat. Crien cabres, porcs i pollastres i practiquen la pesca al riu Congo. Experts en artesania i art, els homes fan teixits, talla, i fosa, i les dones fan olles de fang.[5]
Pràctiques culturals i religioses
[modifica]És ben conegut l'art de figures i estàtues yombe, generalment objectes de prestigi, reis asseguts al tron, o figures de maternitat femenina phemba.[5] Figuretes Nkisi nkonde, màscares i tambors també es fan per a les cerimònies.[6] Llurs figures funeràries són reconegudes per la seva representació realista.[7]
La deïtat suprema dels yombes és Ngoma Bunzi, que prové d'un regne inabastable anomenat Yulu. Ell es posa en contacte a través dels Nzambi a Tsi (esperits de la terra) i Simbi (esperits del riu). Els yombes construeixen santuaris com a monuments a avantpassats prominents, com els caps del poble que teneb poders especials.[6] Els yombes del nord de Zàmbia creuen que la gent té tres identitats diferents: biològica, social i espiritual. La seva posició social afecta el tipus de funeral que podria rebre.[8]
Galeria d'imatges
[modifica]-
Fetitx d'ungles (Angola)
-
Campana de fusta de la societat secreta khimba (RDC)[9]
-
Escultura yombe, ceptre, s.XIX
-
Maternitat phemba[10] (RDC)
-
Fetitx en mirall amb la boca entroberta
(Mayombe, RDC)
Referències
[modifica]- ↑ Yombes a The Joshua Project
- ↑ 2,0 2,1 «Database for Indigenous Cultural Evolution (DICE):Yombe Factsheet». University of Missouri. Arxivat de l'original el 5 de març 2017. [Consulta: 16 octubre 2016].
- ↑ Chondoka, Yizenge. A History of the Tumbuka from 1400 to 1900. Xlibris Corporation, 16 desembre 2015, p. 238. ISBN 978-1-4990-9628-6.
- ↑ Africana: The Encyclopedia of the African and African American Experience. 1st. Nova York: Basic Books, p. 2035. ISBN 0-465-00071-1.
- ↑ 5,0 5,1 «Tribal African Art: Yombe». Zyama.com. [Consulta: 16 octubre 2016].
- ↑ 6,0 6,1 «Yombe». Art & Life in Africa. [Consulta: 16 octubre 2016].
- ↑ Vogel, Susan Mullin. For Spirits and Kings: African Art from the Paul and Ruth Tishman Collection. Metropolitan Museum of Art, 1981, p. 214. ISBN 978-0-87099-267-4.
- ↑ Fukuyama, Mary A.; Sevig, Todd D. Integrating Spirituality into Multicultural Counseling. SAGE Publications, 28 juliol 1999, p. 99. ISBN 978-1-5063-2072-4.
- ↑ Léo Bittremieux, La société secrète des Bakhimba au Mayombe, G. van Campenhout, Bruxelles, 1936, 327 p.
- ↑ Raoul Lehuard, Les Phemba du Mayombe : les figures sculptées dites phemba du Mayombe, Arts d'Afrique noire, 1977, 122 p.
Bibliografia
[modifica]- (alemany) Mabiala Matouba-Ngouma, « Symbolik der Namensgebung bei den Yombe, Zaire », Afrikanistische Arbeitspapiere, Cologne, 10, 1987, p. 73-87
- (alemany) Mabiala Mantuba-Ngoma, Frauen, Kunsthandwerk und Kultur bei den Yombe in Zaïre, Édition Re, Göttingen, 1989, 356 p. ISBN 3927636029
- (anglès) George Clement Bond, « Ideology, persons, and spirits : the Yombe of northern Zambia », in Kortright Davis (dir.), African creative expressions of the divine, Howard University School of Divinity, Washington, DC, 1991, p. 158-180
- (francès) Nzuzi Bibaki, Le Dieu-mère : l'inculturation de la foi chez les Yombe, Éditions Loyola, 1993, 207 p.
- (francès) Albert Doutreloux, L'ombre des fétiches : société et culture yombe, Presses de l'Université Laval (Québec), 1967, 288 p.
- (francès) Ditona di Lelo, Sagesse yombe : dans les proverbes, Bobiso, 1978, 86 p.
- (francès) Raoul Lehuard, Les Phemba du Mayombe : les figures sculptées dites phemba du Mayombe, Arts d'Afrique noire, 1977, 122 p.
- (francès) Raoul Lehuard, « Le Nkisi nyambi », in Arts d'Afrique noire (Arnouville), Plantilla:Numéro, automne 1987, p. 25-32
- (francès) Mavinga Muila, Développement technique et société Yombe (Zaïre), Université Laval (Québec), 1986 ISBN 9780315254848
- (francès) Marie-Josiane Antoinette Ngimbi Bamweneko, La dynamique de la famille Yombe face au travail salarié de la femme, Facultés catholiques de Kinshasa, 1994, 207 p.
- (francès) Cyrille van Overbergh et Édouard de Jonghe, Les Mayombe (État indépendant du Congo), A. de Wit, Bruxelles, 1907
- (fr) Alain Lecomte. Raoul Lehuard. Bertil Söderberg. Bakongo. Les sifflets. Édition Alain Lecomte. 1993. Page 119 et divers
Enllaços externs
[modifica]- (anglès) Yombe Information Arxivat 2008-11-06 a Wayback Machine. (Arts & Life in Africa, Universitat d'Iowa)
- (francès) « Yombe (peuple des Congo et d'Angola) » (notice RAMEAU, BnF)