Yuigon
Un yuigon (遺言, «testament»), jisei no ku (辞世の句, «frase de resignació») o (絶命詩, «poesia del final de la vida») és un poema de comiat.[1] Aquests poemes de comiat eren paraules pròpies de la persona que s'anava a llevar la vida; resumia els seus pensaments i les seves emocions en el moment en què anava a morir. Quan una persona cometia el seppuku (切腹), normalment hi havia un temps per reflexionar mentre escrivia o componia el poema, però de vegades la mort arribava quan no se l'esperava, llavors els poemes eren molt més espontanis.[2]
Com a gènere de poesia, el poema de comiat es va desenvolupar en les tradicions literàries de les cultures de l'Àsia oriental (el més destacat al Japó, en alguns períodes de la història xinesa, i a la dinastia Joseon de Corea). Solen oferir una reflexió sobre la mort, tant en general com en relació amb la mort imminent de l'autor, que sovint es combina amb una observació significativa sobre la vida. La pràctica d'escriure un poema de comiat té els seus orígens en el budisme zen. Es tracta d'un concepte o visió del món derivat de l'ensenyament budista de les tres marques de l'existència (三法 印, sanbōin), concretament que el món material és transitori i impermanent (無常, mujō), que aquesta afecció a ell causa patiment (苦, ku), i finalment tota la realitat és un buit o absència de la pròpia naturalesa (空, kū). Aquests poemes es van associar amb els sectors literaris, espirituals i dominants de la societat, ja que normalment eren composts per un poeta, guerrer, noble o monjo budista.
L'escriptura d'un poema en el moment de la mort i la reflexió sobre la naturalesa de la mort en un món imperfecte i transitori és exclusiu de la cultura de l'Àsia Oriental. Té estrets vincles amb el budisme, i particularment el budisme zen místic (del Japó), el budisme chan (de la Xina) i el budisme seon (de Corea). Des del seu naixement, el budisme ha posat èmfasi en la importància de la mort perquè la consciència de la mort és la que va impulsar el Buda a percebre la futilitat final de les preocupacions i dels plaers mundans. Un poema de comiat exemplifica tant la «solitud eterna» que es troba al centre del zen i la recerca d'un nou punt de vista, una nova manera de mirar la vida i les coses en general, o una versió de la il·luminació (悟り, satori en japonès; 悟, wu en xinès). Segons l'erudita de religions comparades Julia Ching (秦家懿), el budisme japonès «està tan estretament associat amb la memòria dels morts i el culte ancestral que els santuaris familiars dedicats als avantpassats i que encara ocupen un lloc d'honor a les llars, es diuen popularment el Butsudan, literalment els altars budistes. És costum en el Japó modern de tenir noces xinto, però es recorre al budisme en temps de dol i de serveis funeraris».[1]
L'escriptura d'un poema de comiat es va limitar a la classe alfabeta, la classe dirigent, els samurais i els monjos. Va ser introduït a Occident durant la Segona Guerra Mundial, quan els soldats japonesos, envoltats pel llegat samurai de la seva cultura, escrivien poemes abans de missions o batalles suïcides.[2]
Poemes de comiat japonesos
[modifica]Els poemes de comiat van ser escrits per monjos xinesos, coreans i japonesos (aquest últim va escriure en kanshi (漢詩), waka (和歌) o haiku (俳句)) i per molts autors de haiku. Al Japó era una tradició que les persones cultes componguessin un jisei no ku (辞世の句, «frase de resignació») al llit de mort. Un dels primers jisei coneguts va ser escrit pel Príncep Ōtsu (大津皇子 · 663-686) executat el 686.
Per a exemples de poemes de comiat, vegeu els articles sobre el famós poeta haiku Matsuo Bashō (松尾 芭蕉 · 1644-1694), el monjo budista Ryōkan (良寛大愚 · 1758-1831), el constructor de castells Edo Ōta Dōkan (太田 道灌 · 1432-1486), i el mestre gravador Tsukioka Yoshitoshi (月岡 芳年 · 1839-1892). El costum ha continuat al Japó modern.
Diverses persones han compost el seu jisei de diferents formes; el príncep Ōtsu va utilitzar waka i kanshi, i Sen no Rikyū (千利休 · 1522-1591) va utilitzar kanshi i kyōka (狂歌). Un poema de comiat a vegades pot semblar un yuigon (遺言, «testament») per a reconciliar diverses persones després d'una disputa.
Estil i tècnica
[modifica]L'estructura del poema pot estar en moltes formes, incloent les dues formes tradicionals de la literatura japonesa: el kanshi (漢詩) i el waka (和歌).[a] De vegades s'escriuen en la forma de haiku (俳句) de tres línies, de disset síl·labes, encara que el tipus més comú de poema de comiat anomenat jisei (辞世, «renúncia») es troba en la forma waka anomenada tanka (短歌, «poema curt», també anomenada 辞世 詠, jisei-ei) que consisteix en cinc línies que sumen 31 síl·labes (5-7-5-7-7), una forma que constitueix més de la meitat dels poemes de comiat que ha sobreviscut (Ogiu, 317-318).
La poesia ha estat durant molt de temps una part central de la tradició japonesa. Els poemes de comiat són típicament graciosos, naturals i emocionalment neutres, d'acord amb els ensenyaments del budisme i del xintoisme. Excepte les primeres obres d'aquesta tradició, s'ha considerat inadequat esmentar explícitament la mort; més aviat, les referències metafòriques, com ara les postes de sol, la tardor o la flor de cirerer caiguda, suggereixen la fugacitat de la vida.
Exemples
[modifica]El 17 de març de 1945, el general Tadamichi Kuribayashi (栗林 忠道 · 1891-1945), comandant en cap japonès a la batalla d'Iwo Jima, va enviar una carta final a la seu central imperial. En el missatge, el general es disculpa per no defensar l'illa d'Iwo Jima contra les forces americanes superiors en nombre. Al mateix temps, no obstant això, afirma estar molt orgullós de l'heroisme dels seus homes, que, mancats de subministraments, s'han reduït a lluitar amb els punys i les culates dels fusells. Acaba el missatge amb el poema de comiat tradicional en waka:
| « | 国の為 重き努を 果し得で 矢弾尽き果て 散るぞ悲しき |
» |
| — Tadamichi Kuribayashi.[3] | ||
El 1970, l'escriptor Yukio Mishima (三島 由紀夫 · 1925-1970) i el seu deixeble Masakatsu Morita (森田 必勝 · 1945-1970) van compondre poemes de comiat abans del seu intent de cop d'estat a la guarnició d'Ichigaya,Tòquio, on van cometre el suïcidi ritual de seppuku.[4]
| « | Sona una petita tempesta nocturna. |
» |
| — Yukio Mishima.[5] | ||
Tot i que no va compondre cap poema de comiat formal, el darrer poema escrit pel gran poeta Matsuo Bashō (松尾 芭蕉 · 1644-1694), enregistrat pel seu deixeble Takarai Kikaku (宝井其角 · 1661-1707) durant la seva última malaltia, és generalment acceptat com el seu poema de comiat:
| « | 旅に病んで |
» |
| — Matsuo Bashō.[6] | ||
Malgrat la gravetat de la matèria, alguns poetes japonesos han emprat lleugeresa o ironia en les seves composicions finals. El monjo zen, Tokō (杜口 · 1710-1795), va comentar la pretensió d'alguns jisei en el seu propi poema de comiat:
| « | 辞世とは |
» |
| — Tokō.[7] | ||
Aquest poema de Moriya Sen'an (m. 1838) va mostrar l'esperança d'una mort entretinguda:
| « | 我死なば |
» |
| — Moriya Sen'an.[7] | ||
A la darrera línia, «mori ya sen nan» (la barrica s'enfonsarà), apareix el seu nom (Moriya Sen'an).
Escrit sobre un gran caràcter caligràfic shi (死, mort), el mestre zen japonès Hakuin Ekaku (白隠 慧鶴 · 1685-1768) va escriure el seu jisei així:
| « | Wakaishu ya |
» |
| — Hakuin Ekaku.[7] | ||
Poemes de comiat coreans
[modifica]A més dels monjos budistes coreans, els erudits confucians anomenats seonbis (선비) de vegades van escriure poemes de comiat (절명시). No obstant això, els exemples més coneguts són els escrits o recitals fets per personatges històrics famosos davant la mort quan van ser executats per lleialtat al seu antic rei o per una trama insidiosa. Per tant, són versos improvisats, que sovint declaren la seva lleialtat o la seva fermesa. A continuació, es mostren alguns exemples que els estudiants de Corea segueixen aprenent com a models de fidelitat. Aquests exemples estan escrits en sijo (시조) coreà (tres línies de 3-4-3-4 síl·labes o la seva variació) o en format hanja (한자) de cinc síl·labes (5-5-5-5 per a un total de 20 síl·labes) de l'antiga poesia xinesa (五言詩).
Yi Gae
[modifica]Yi Gae (이개 · 1417-1456) va ser un dels «sis ministres martiritzats» (사육신) que van ser executats per conspirar per assassinar al rei Sejo (조선 세조 · 1417-1468), que va usurpar el tron del seu nebot Danjong (단종 · 1441-1457). Sejo es va oferir perdonar a sis ministres, incloent Yi Gae i Seong Sam-mun, si es penediria del seu crim i acceptaria la seva legitimitat, però Yi Gae i tots els altres es van negar. Va recitar el següent poema a la seva cel·la abans de ser executat el 8 de juny de 1456. En aquest sijo, «Senyor» (임) realment s'hauria de llegir com «algú estimat» o «estimat», que en aquest cas significa «rei Danjong».
| « | 방안에 혔는 촛불 눌과 이별하엿관대 |
» |
| — Yi Gae.[8] | ||
Seong Sam-mun
[modifica]Igual que Yi Gae, Seong Sam-mun (성삼문 · 1418-1456) va ser un dels «sis ministres martiritzats», i va ser el líder de la conspiració per assassinar Sejo. Va rebutjar l'oferta de perdó i va negar la legitimitat de Sejo. Va recitar el següent sijo a la presó i el segon (poema de cinc síl·labes) en el seu camí cap al lloc d'execució, on els seus membres van ser lligats a bous i esquinçats.
| « | 이 몸이 죽어 가서 무어시 될고 하니, |
» |
| — Seong Sam-mun.[9] | ||
Jo Gwang-jo
[modifica]Jo Gwang-jo (조광조 · 1482-1519) va ser un reformador neoconfucià que estava senyalat per la facció conservadora que s'oposava a les seves reformes durant la Tercera Purga dels Literats (사화 士禍) de 1519. Els seus enemics polítics van calumniar Jo per ser deslleial en escriure amb mel a les fulles, «Jo es convertirà en el rei» (주초 위왕, 走 肖 爲 王), de manera que les erugues, després de menjar el paper, deixessin la mateixa frase com una manifestació sobrenatural. El rei Jungjong (중종 · 1488-1544) va ordenar la seva mort enviant-li verí i va abandonar les mesures de reforma de Jo. Jo, que havia cregut fins al final que Jungjong veuria els seus errors, va escriure el següent abans de beure verí el 20 de desembre de 1519. La repetició de paraules semblants s'utilitza per ressaltar una forta convicció en aquest poema de cinc síl·labes.
| « | 愛君如愛父 (애군여애부) 임금 사랑하기를 아버지 사랑하듯 하였고 |
» |
| — Jo Gwang-jo.[10] | ||
Jeong Mong-ju
[modifica]Jeong Mong-ju (정몽주 · 1337-1392), considerat «pare» del neoconfucianisme coreà, va ser un alt ministre de la dinastia Goryeo (고려국) quan Yi Seong-gye (태조 · 1335-1408) va derrocar al rei U (우 · 1365-1389) i va establir la dinastia Joseon (대조선국) el juliol de 1392. Jeong va respondre amb el següent sijo a Yi Seong-gye quan aquest li va demanar el seu suport amb un poema propi. Tal com va sospitar, Jeong va ser assassinat per cinc homes la mateixa nit, el 4 d'abril de 1392.
| « | 이몸이 죽고 죽어 일백 번 고쳐 죽어 |
» |
| — Jeong Mong-ju. | ||
Notes
[modifica]- ↑ «Kanshi» és un poema d'estil xinès escrit en caràcters xinesos per un poeta japonès; mentre que «waka», que significa literalment «poema japonès», està escrit en línies que alternen entre 5 i 7 síl·labes
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Julia Ching, "Buddhism: A Foreign Religion in China. Chinese Perspectives", in Hans Küng and Julia Ching (editors), Christianity and Chinese Religions (Nova York: Doubleday, 1989), 219.
- ↑ 2,0 2,1 Mayumi Ito, Japanese Tokko Soldiers and Their Jisei
- ↑ Kakehashi, Kumiko. So sad to fall in battle : an account of war. 1. Nova York: Presidio Press/Ballantine Books, 2007, p. xxiii. ISBN 978-0-89141-903-7.
- ↑ Donald Keene, The Pleasures of Japanese Literature, p.62
- ↑ Jaitra. «The poetry of death» (en anglès). Arxivat de l'original el 2019-05-13. [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ Kikaku, Takarai «Account of Our Master Basho's Last Days, traduït per Nobuyuki Yuasa a Springtime en Edo.». Simply Haiku: A Quarterly Journal of Japanese Short Form Poetry, 4(3), Tardor 2006. Arxivat de l'original el 2009-02-04 [Consulta: 22 abril 2019].
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Hoffmann, Yoel. Japanese Death Poems: Written by Zen Monks and Haiku Poets on the Verge of Death. Rutland, VT: C.E. Tuttle Co., 1986, p. 78. ISBN 978-0804831796.
- ↑ Korean Sijo Literature Association (anglès)
- ↑ Kim Cheon-tak, Cheong-gu-yeong-un, 1728
- ↑ Annals de la Dinastia Joseon, 16 de desembre de 1519
Bibliografia
[modifica]- Blackman, Sushila. Graceful Exits: How Great Beings Die: Death Stories of Tibetan, Hindu & Zen Masters. Nova York: Weatherhill, Inc., 1997. ISBN 0-8348-0391-7.
- Hoffmann, Yoel. Japanese Death Poems: Written by Zen Monks and Haiku Poets on the Verge of Death (en anglès). Rutland, Vermont: Charles E. Tuttle Company, 1986. ISBN 0-8048-1505-4.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- Poema de comiat de Mishima (japonès)