Vés al contingut

Yvonne Brill

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaYvonne Brill

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Yvonne Madelaine Claeys Modifica el valor a Wikidata
30 desembre 1924 Modifica el valor a Wikidata
St. Vital (Canadà) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort27 març 2013 Modifica el valor a Wikidata (88 anys)
Princeton (Nova Jersey) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer de mama Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Manitoba - matemàtiques (valor desconegut–1945)
Universitat del Sud de Califòrnia - química (valor desconegut–1951) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballCoeteria Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióquímica, inventora, tècnica, enginyera Modifica el valor a Wikidata
OcupadorInternational Mobile Satellite Organization (en) Tradueix
United Aircraft (en) Tradueix
Curtiss-Wright (en) Tradueix
Marquardt Corporation (en) Tradueix
NASA
Douglas Aircraft Company
FMC Corporation (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis
Find a Grave: 107634169 Modifica el valor a Wikidata

Yvonne Madelaine Brill (de soltera Claeys; 30 de desembre de 1924 – 27 de març del 2013) fou una enginyera de propulsió canadenca-estatunidenca, coneguda habitualment pel seu desenvolupament de tecnologies de propulsió de coets i de reacció.[1] Durant la seva carrera va participar en una àmplia gamma de programes espacials nacionals als Estats Units, incloent la NASA i la International Mobile Satellite Organization.[2][3]

Primes anys

[modifica]

Yvonne Madelaine Claeys va néixer a Winnipeg, Manitoba. Els seus pares eren immigrants de Bèlgica.[1] Va assistir a la Universitat de Manitoba, però va ser exclosa dels estudis d'enginyeria per raó de gènere, motiu pel qual va estudiar química i matemàtiques.[4]

Carrera

[modifica]

El treball de Brill en els sistemes de propulsió de satèl·lits va donar lloc a una sèrie d'esdeveniments importants. Va desenvolupar el concepte d'un nou motor de coet, el resistojet d'hidrazina, i va proposar l'ús d'un únic propel·lent a causa del valor i la senzillesa que proporcionaria. La seva invenció va donar com a resultat no només un major rendiment del motor, sinó també una major fiabilitat del sistema de propulsió. La reducció així creada en els requisits de pes de propel·lent, va comportar una major capacitat de càrrega útil o una major durada de la vida de la missió.[5]

Com a resultat dels seus conceptes innovadors per a sistemes de propulsió de satèl·lits i les seves solucions d'enginyeria d'avantguarda, Brill es va guanyar una reputació internacional com a pionera en l'exploració i utilització de l'espai. Brill va inventar el sistema de propulsió resistojet d'hidrazina el 1967, pel qual posseeix la patent dels EUA núm 3.807.657.[6] La seva invenció es va convertir en un estàndard en la indústria, i s'ha traduït en milions de dòlars d'augment dels ingressos per als propietaris de satèl·lits de comunicacions comercials.[5]

Brill va contribuir als sistemes de propulsió de TIROS, el primer satèl·lit meteorològic; Nova, una sèrie de dissenys de coets que van ser utilitzats en missions lunars estatunidenques; Explorer 32, el primer satèl·lit d'atmosfera superior; i el Mars Observer, que el 1992 gairebé va entrar en l'òrbita de Mart abans de perdre la comunicació amb la Terra.[7]

Premis i honors

[modifica]

Brill va ser guardonada amb el Premi Wild de Propulsió de l'American Institute of Aeronautics and Astronautics (2002)[8] i la Medalla John Fritz de l'American Association of Engineering Societies (2009).[2][9] El 1980, Harper's Bazaar i la corporació De Beers li van atorgar el seu premi Diamond Superwoman per tornar a una carrera reeixida després de començar una família. En 2001 va ser guardonada amb la Medalla al Servei Públic Distingit de la NASA.[7] El 2011, el president Barack Obama li va atorgar la Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació.[2]

Fou elegida membre de la National Academy of Engineering el 1987.[10] Va rebre també el premi a l'èxit, el més alt honor de la Societat de Dones Enginyeres (SWE), el 1986 i va ser nomenada Fellow SWE el 1985.[11]

El Yvonne C. Brill Lectureship de l'American Institute of Aeronautics and Astronautics (AIAA) rep aquest nom en honor seu i s'atorga anualment.[12]

Mort

[modifica]

Resident durant molt de temps a Skillman, Montgomery Township, Nova Jersey, Brill va morir de complicacions derivades d'un càncer de mama a Princeton (Nova Jersey).[7]

Un obituari de Brill publicat el 30 de març 2013 a New York Times començava dient: "cuinava una carn Strogonoff deliciosa, va seguir el seu marit al llarg de tota la seva carrera i va interrompre aquesta durant vuit anys per ocupar-se dels seus tres fills. 'La millor mare del món', segons el seu fill Matthew".[13] L'obituari va ser molt criticat per enfocar i posar massa èmfasi en el gènere i la família de Brill, en lloc dels seus èxits científics i professionals.[14] i va ser citat com un exemple d'un article que no va superar el test de Finkbeiner.[13] El diari va ser obligat a modificar-lo i ho va fer per un altre en la que la "carn Strogonoff" era substituïda per "brillant científica de coets".[15][16]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Weil, Martin «Yvonne Brill, pioneer in spacecraft propulsion, dies at 88». The Washington Post, 31-03-2013 [Consulta: 12 març 2014].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 QMI AGENCY, "Pioneer Canadian rocket scientist dead at age 88", The Toronto Sun, 27 de març del 2013
  3. ↑ Invent Now, "HALL OF FAME/ Inventor Profile" Arxivat 7 d'abril de 2013 a Wayback Machine., Invent Now, consultat el 27 de març de 2013
  4. ↑ Gannon, Megan. «Pioneering Rocket Scientist Yvonne Brill Dies at 88». Space.com. [Consulta: 12 març 2014].
  5. ↑ 5,0 5,1 Oficina de Patents i Marques dels Estats Units, "Yvonne C. Brill, RCA Astro Electronics", Oficina de Patents i Marques dels Estats Units, Consultat el 30 de març del 2013.
  6. ↑ Brill; Yvonne Claeys. «Dual Thrust Level Monopropellant Spacecraft Propulsion System». USPTO, 1972. Arxivat de l'original el 2017-03-13. [Consulta: 12 març 2017].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Martin, Douglas. "Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88", The New York Times, 31 de març del 2013. Consultat el 31 de març del 2013.
  8. ↑ «Wyld Propulsion Award Recipients». American Institute of Aeronautics and Astronautics. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 1r abril 2013].
  9. ↑ «Award Guide and Past Recipients». American Association of Engineering Societies. Arxivat de l'original el 2013-05-11. [Consulta: 31 març 2013].
  10. ↑ «Deceased Members - Ms. Yvonne C. Brill». National Academy of Engineering. [Consulta: 1r abril 2013].
  11. ↑ «Past Award Recipients». Society of Women Engineers. Arxivat de l'original el 2017-03-13. [Consulta: 15 maig 2015].
  12. ↑ Hyland, Duane. «Dr. Adam Steltzner Awarded Inaugural Yvonne C. Brill Lectureship». American Institute of Aeronautics and Astronautics, 11-08-2014. Arxivat de l'original el 2014-08-12. [Consulta: 12 agost 2014].
  13. ↑ 13,0 13,1 Gonzalez, Robert T. «The New York Times fails miserably in its obituary for rocket scientist Yvonne Brill». io9, 31-03-2013 [Consulta: 31 març 2013]. Arxivat 2015-12-02 a Wayback Machine.
  14. ↑ «NYT Leads Obit For Brilliant Rocket Scientist With A Nod To Her Cooking And Parenting». [Consulta: 14 octubre 2015].
  15. ↑ «NY Times' Outrageous Obituary». Huffington Post, 31-03-2013.
  16. ↑ «NewsDiffs | Diffing: Yvonne Brill, a Pioneering Rocket Scientist, Dies at 88». [Consulta: 14 octubre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
  • Vídeo de Brill parlant del seu treball, de la National Medal of Technology & Innovation (anglès)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Yvonne_Brill&oldid=33814169»