Vés al contingut

Zülfüqar Hacıbəyov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaZülfüqar Hacıbəyov
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement17 abril 1884 Modifica el valor a Wikidata
Xuixa (Azerbaidjan) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 setembre 1950 Modifica el valor a Wikidata (66 anys)
Bakú (Azerbaidjan) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCarreró d'Honor Modifica el valor a Wikidata
ReligióIslam Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1910 Modifica el valor a Wikidata - 1950 Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsNiyazi Hacıbəyov, Chingiz Hajibayov Modifica el valor a Wikidata
PareMirza Abdulhuseyn bey Hajibeyov Modifica el valor a Wikidata
GermansÜzeyir Hacıbəyov
Jeyhun Hajibeyli Modifica el valor a Wikidata
Premis

Zülfüqar Əbdülhüseyn oğlu Hacıbəyov (Shusha (Azerbaidjan), 17 d'abril, 1884 - Bakú, 30 de setembre, 1950), va ser un compositor azerbaidjanès.

Vida i obra

[modifica]

Zülfüqar Hacıbəyov va créixer a la seva ciutat natal de Şhuşha i va ser influenciat per la vida musical allà des de ben petit. Va participar en festivals de música de la ciutat i va conèixer la música popular local. Va créixer amb el seu germà, el compositor azerbaidjan Üzeyir Hacıbəyov. Va estar involucrat en la representació de la seva òpera Leyli va Majnun, la primera òpera Azerbaidjana, i això el va inspirar a escriure les seves pròpies òperes.[1] Després van seguir les comèdies musicals, operetes, 50 yaşında cavan, 1910, Varlı, 1911 i Evliykən subay, 1916.[2] 50 yaşında cavan es considera la primera opereta azerbaidjana. L'estrena va tenir lloc l'abril de 1911 a Tbilisi. Les actuacions van seguir a Bakú, Naxçıvan, Erevan i Şuşa.[3][4] El 1932 va escriure la peça simfònica Kölə qadınların rəqsi.[4] La seva òpera de 1915 Aşıq Qərib va ser una de les primeres òperes azerbaidjanès. Aquí va aconseguir sintetitzar la música popular d'Azerbaidjan amb la música europea. És una de les seves obres més famoses i es basa en un conte popular d'Azerbaiyano.[3][4] El 1978 va ser llançat pel segell Melodija en un enregistrament dirigit pel seu fill Niyazi Hacıbəyov.

Zülfüqar Hacıbəyov també va escriure una sèrie de cantates.[3] Ha tingut un lloc permanent en el repertori de la Casa Acadèmica Estatal d'Òpera i Ballet de l'Azerbaidjan durant molts anys.[5] El 1935, juntament amb el seu fill Niyazi, va escriure la música de la pel·lícula Almaz [Diamant], la primera pel·lícula sonora azerbaidjana.[2][4] Les dues òperes Nüşabə i Üç aşıq estan inacabades.[2] El 1943 se li va concedir el títol honorífic d'Artista Honorat de la República Socialista Soviètica de l'Azerbaidjan.[6] Zülfüqar Hacıbəyov va col·leccionar música popular azerbaidjana.[1] En aquest context va recollir i gravar unes 150 cançons populars. Va ocupar diversos càrrecs, entre ells al Comitè de Radiodifusió, el Palau de l'Exèrcit Roig, l'actual Sala Filharmònica, i en diversos teatres i altres organitzacions de concerts.[2] Després de la seva mort el 30 d'octubre de 1950, va ser enterrat al cementiri honorari de Fəxri Xiyaban a Bakú. La seva casa a Shusha va ser classificada com a monument històric d'importància estatal.

Obres (selecció)

[modifica]
Comèdies musicals
  • Əlli yaşında cavan
  • On bir yaşlı arvad
  • Evliykən subay
Òperes
Música instrumental ==
  • Cəngi
  • Kölə qadınların rəqsi, 1932

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Zülfüqar Hacıbəyov. In: azcomposersunion.com.az. Azərbaycan Bəstəkarlar İttifaqı, ehemals im Original (nicht mehr online verfügbar); abgerufen am 5. November 2019 (aserbaidschanisch). (Seite nicht mehr abrufbar. Suche in Webarchiven)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Savalan Fərəcov: Zülfüqar Hacıbəyov. In: anl.az. Abgerufen am 5. November 2019 (aserbaidschanisch).
  3. 3,0 3,1 3,2 VAHİD MƏRKƏZLƏŞDİRİLMİŞ KİTABXANA PORTALI. In: khatai.cls.az. 17. April 2019, archiviert vom Original (nicht mehr online verfügbar) am 4. Juni 2021; abgerufen am 5. November 2019 (aserbaidschanisch). Info: Der Archivlink wurde automatisch eingesetzt und noch nicht geprüft. Bitte prüfe Original- und Archivlink gemäß Anleitung und entferne dann diesen Hinweis.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Tanınmış bəstəkar Zülfüqar Hacıbəyovun doğum günüdür. In: salamnews.org. 17. April 2017, abgerufen am 5. November 2019 (aserbaidschanisch).
  5. iyazinin mənzil-muzeyində Zülfüqar Hacıbəyovun xatirəsi anılıb. In: azertag.az. 17. April 2019, abgerufen am 5. November 2019 (aserbaidschanisch).
  6. Görkəmli Azərbaycan bəstəkarı Zülfüqar HACIBƏYOV. In: Gündəlik İnformasiya Agentliyi. 16. Mai 2018, abgerufen am 5. November 2019 (aserbaidschanisch).

Enllaços externs

[modifica]