Zaccariniïta
Zaccariniïta | |
---|---|
Fórmula química | RhNiAs |
Epònim | Federica Zaccarini |
Localitat tipus | Loma Peguera, Bonao, Província de Monseñor Nouel, República Dominicana |
Classificació | |
Categoria | sulfurs |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | tetragonal |
Estructura cristal·lina | a = 3,5496(1) Å; c = 6,1578(2) Å; |
Grup puntual | 4/mmm (4/m 2/m 2/m) - ditetragonal dipiramidal |
Grup espacial | grup espacial 129 |
Color | gris |
Exfoliació | no observada |
Tenacitat | fràgil |
Duresa (Mohs) | 3,5 a 4 |
Lluïssor | metàl·lica |
Diafanitat | opaca |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA2011-086 |
Símbol | Zcr |
Referències | [1] |
La zaccariniïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el seu nom en honor de la Dra. Federica Zaccarini, de la Universitat de Leoben, a Àustria, pel seu treball sobre PGE en cromitites i roques ultrabàsiques.
Característiques
[modifica]La zaccariniïta és un arsenur de fórmula química RhNiAs. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2011. Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs oscil·la entre 3,5 i 4. L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat al Museu Mineralògic de Leoben (Àustria).
Formació i jaciments
[modifica]Va ser descoberta a Loma Peguera, a la localitat de Bonao, a la província de Monseñor Nouel, a la República Dominicana, en forma de grans anèdrics d'entre 1 i 20 μm de grandària, formant intercreixements amb garutiïta, la qual també va ser descoberta en aquest indret. Sol trobar-se associada a altres minerals com l'hexaferro, la cromita o la ja esmentada garutiïta. També ha estat descrita a la granja Mooihoek, a la localitat de Lydenburg de la província de Mpumalanga, a Sud-àfrica.
Referències
[modifica]- ↑ «Zaccariniite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 24 novembre 2017].