Vés al contingut

Tzazó

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Zanó)
Plantilla:Infotaula personaTzazó
Biografia
Mort533 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sardenya (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócap militar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
Família
PareGeilarith Modifica el valor a Wikidata
GermansGelimer Modifica el valor a Wikidata
Denari encunyat en temps de Gelimer.

Tzazó o Zanó (en llatí Tzatzo, Tzatzon o Zanon) (circa 475 - 15 de desembre de 533) fill de Gelaris, net de Genzó i besnet de Genseric, era un noble vàndal germà del rei Gelimer (530 - 534), l'últim governant del regne dels Vàndals al nord d'Àfrica.

El seu germà el va enviar com a comandament militar a Sardenya per dominar la rebel·lió de Goddes a l'illa, que s'havia declarat independent probablement instigat per l'emperador Justinià I. El seu exèrcit era de 120 vaixells i uns milers d'homes. Va derrotar a Goddes i havia pres el control de l'illa quan el seu germà el va cridar urgentment a l'Àfrica per fer front als romans d'Orient que ja havien conquerit Cartago i l'havien derrotat en la batalla d'Ad Decimum. Va arribar al desembre del 533, va desembarcar al nord d'Àfrica es va reunir amb Gelimer i van avançar a l'est cap a Cartago. Els vàndals van demolir l'aqüeducte que portava aigua a la ciutat.

Belisari, a les ordres de Justinià que volia recuperar Àfrica, intranquil de la lleialtat dels huns, els hèruls i altres bàrbars del seu exèrcit, no es va voler arriscar a un setge i va sortir a combatre. Va tenir lloc la batalla de Tricamàrum (Ticameron pels grecs) o Bulla en algunes fonts, el 15 de desembre del 533. La cavalleria grega va atacar les línies dels vàndals que van resistir; van repetir l'atac dues vegades més i a la tercera vegada les van trencar i Tzazó va morir davant del seu germà Gelimer, que va fugir, desanimat, a les muntanyes de Numídia. Finalment va comprendre la seva situació i es va rendir a Belisari.[1]

Referències

[modifica]
  1. Floris, Francesco. Storia della Sardegna : dalle culture prenuragiche alla conquista cartaginese, dall'impero romano alla dominazione bizantina, dagli aragonesi allo Stato sabaudo, dall'Unità d'Italia fino ai grandi avvenimenti del nostro secolo, una straordinaria, vivacissima ricostruzione degli eventi storici, politici e culturali dell'isola. Roma: Newton & Compton, 2002, p. 132-140. ISBN 9788882892630.