Zenònia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle V  |
| Mort | dècada del 470 Capadòcia (Turquia) |
| Causa de mort | pena de mort, inanició |
| Emperadriu romana d'Orient | |
| 475 – 476 ← Ariadna – Ariadna → | |
| Dades personals | |
| Religió | Cristià |
| Activitat | |
| Ocupació | sobirana |
| Altres | |
| Títol | Emperadriu consort |
| Família | Dinastia tràcia |
| Cònjuge | Basilisc |
| Fills | Marc |
Zenònia o Èlia Zenònia, en llatí Aelia Zenonis, fou una emperadriu romana d'Orient, esposa de l'emperador Basilisc. L'emperador Zenó la va deposar del càrrec juntament amb el seu marit l'any 476.[1]
Zenònia era probablement d'origen isàuric. Es va casar amb Basilisc, germà de l'emperadriu Èlia Verina, amb el que va tenir almenys un fill, Marc, i potser uns altres dos, Zenó i Lleó. El gener de l'any 475, Basilisc va aprofitar una rebel·lió de la població de Constantinoble per desbancar Zenó i pujar al tron. Amb la intenció de formar una dinastia, va nomenar cèsar el seu fill Marc, i després august, i va donar a Zenònia el títol d'augusta. Segons diu l'enciclopèdia Suides, Basilisc tenia un nebot, Armaci, comandant militar i de molt bona figura, i va permetre a la seva dona que cultivés l'amistat d'Armaci. Entre els dos va començar una relació, que van amagar. Els seus confidents eren l'eunuc Daniel i la llevadora Maria, que els facilitaven les trobades en secret, amagades a Basilisc. Zenònia va convèncer el seu marit perquè nomenés Armaci magister militum, i el 476 el va fer cònsol junt amb ell mateix.[2]
Poc després de la seva pujada al tron, Basilisc va enviar Il·los contra Zenó, que es va haver de refugiar a Isàuria, però des d'allà va reorganitzar l'exèrcit i va posar setge a Constantinoble l'any 476, i va aconseguir recuperar l'imperi, després que Basilisc hagués perdut el recolzament de l'exèrcit, del poble i de l'estament religiós. Acaci bisbe de Constantinoble, que s'havia oposat a Basilisc perquè defensava el monofisisme, va reconèixer Zenó, i amb el senat i el poble li va obrir les portes de la ciutat. Basilisc i la seva família es van amagar en una església, però Acaci els va denunciar i Zenó els va detenir. Basilisc va acceptar entregar-se si no es «vessava sang» de la seva família, però Zenó els va enviar a una fortalesa d'Isàuria on els va tancar dins d'una cisterna seca on van morir de fam i de set.[3]
Referències
[modifica]- ↑ Zenonia a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. III. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 1321
- ↑ Basiliscus a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. I. Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 466
- ↑ Bury, J.B. «The Reign of Zeno, and the German Viceroyalty in Italy». Histiry of the later Roman Empire. [Consulta: 28-XII-2019].