Zhang Zhidong
| |||
| Nom pòstum | 文襄  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 2 setembre 1837 Nanpi County (RP Xina) (en)  | ||
| Mort | 5 octubre 1909 (72 anys) Pequín (RP Xina) | ||
| Grand Secretary of Tiren Cabinet (en) | |||
| Governador General de Liangjiang | |||
| Governador de Huguang | |||
| Liangguang Governor (en) | |||
| Assistant de lettré d'université (fr) | |||
| Junji dachen | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Grup ètnic | Xinesos han | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Wang Yixian | ||
| Fills | Zhang Quan, Zhang Yanqing, Zhang Renli | ||
| Germans | Zhang Zhiyuan | ||
Zhang Zhidong, xinès simplificat: 张之洞 (Xingyi, província de Guizhou -Xina, 4 de setembre de 1837 - 4 d'octubre de 1909) [1] polític i acadèmic xinès, va ser un dels principals consellers de l'emperadriu Cixi i un del modernitzadors de la Xina de finals del segle xix.
Biografia
[modifica]Va rebre un alt nivell de formació, amb 26 anys va aprovar el grau de "jinshi" - 进士－el nivell més alt en el sistema imperial d'exàmens, i el 1880 va ser admès a l'Acadèmia Hanlin,[2] amb un procés similar al de Li Hongzhang un dels altres impulsors de les reformes en els anys finals de la dinastia Qing, en el denominat moviment d'auto-enfortiment.
Es va casar tres cops i va tenir sis fills. Malgrat els anys que va ostentar diferents nivells de poder polític, no va acumular cap fortuna, fins l'extrem de arribar en alguna ocasió a empenyorar les severs pertinences.[1] Era famós per la seva honradesa tant a nivell intern, com a nivell internacional.[3]
Carrera política
[modifica]Políticament sempre va estar al costat de l'emperadriu Cixi, malgrat que en algun moment va estar disposat a substituir-la amb el suport d'algunes potencies occidentals i del Japó.[3]
- A finals de 1881 va ser Governador de Shanxi.
- 1884, Governador de Guangdong i Guangxi.
- De 1889 a 1907 Governador de Hunan i Hubei, províncies on va aplicar importants reformes en l'àmbit de l'educació, amb criteris d'occidentalització, i la creació d'una nova generació de joves tecnòcrates.[1] El 1893 va fundar la Universitat de Wuhan (capital de Hubei), on posteriorment (1902) s'hi va crear l'Institut de Llengües Estrangeres.[4]
- El 1904 li van encarregar a nivell nacional que dissenyes un nou model del sistema escolar, on entre altre canvis va proposar l'abolició del sistema clàssic d'exàmens.[1]
- De 1907 a 1909 va ser Ministre d'Educació. Durant aquests anys va potenciar la formació industrial i va encoratjar els joves a prosperar mitjançant la formació,[5] i va publicar el seu famós "Quanxuepian" (Exhortació a l'aprenentatge), on reafirmava la seva fe en el Confucianisme però alhora detallava les mesures necessàries per adquirir els coneixements occidentals. També va potenciar que el govern local de Hubei ajudes a viatjar estudiants xinesos a l'estranger tant a països occidentals (103) com al Japó (475),[1] xifra que va arribar a 1366 estudiants l'any 1906.[6]
Modernització de la Xina
[modifica]Zhang Zhidong va ser un dels impulsor de moviment d'auto-enfortiment, al costat d'altres dirigents com Zeng Guofan, Zuo Zongtang i Li Hongzhang; Zhang pretenia preservar els valors tradicionals de la Xina, però alhora adoptan els avenços científics i tecnològics d'Occident. Per expressar aquesta idea va recórrer a la tradicional dicotomia neo-confuciana entre el "ti" (substància) i el "yong" (funció), o sigui mètodes occidentals per a objectius xinesos.[7] Aquest principi Zhang el definia amb la frase "el coneixement xinès per l'essència, el coneixement occidental per la pràctica"" (Zhong xue we ti, yang xue wei yong).[8]
Una de les seves aportacions més importants va ser la proposta que va fer a l'Emperadriu d'un projecte per potenciar el ferrocarril, com a element clau per impulsar les exportacions i per tant per enriquir el país i a la seva població. El projecte va ser aprovat per un decret del 27 d'agost de 1889 per construir la línia Pequín-Wuhan.[3]
Zhang i els conflictes militars
[modifica]La darrera etapa de la dinastia Qing i del mandat de l'emperadriu Cixi, va estar plena de conflictes militars i de rebel·lions, a nivell intern com extern (Rebel·lió dels Taiping -1850-, Rebel·lió de Nian -1868-, Guerra amb França 1884-, Guerra amb Japó -1894-,Guerra amb Alemanya - 1898- i la Rebel·lió dels Bòxers -1899-).
Zhang en la majoria de casos va actuar, des dels seus llocs de govern, amb molta prudència i sagacitat política, especialment en el cas de la Rebel·lio dels Boxers, on d'alguna forma va desobeir les ordres del Govern Central i dels edictes imperials que volien la confrontació amb les potencies occidentals; d'acord amb altres dirigents provincials va decidir mantenir la pau en els seus territoris, i arribar a acords amb els consuls estrangers.[1][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Yi, Chu Wang. «Zhang Zhidong Chinese Official» (en anglès). [Consulta: maig 2016].
- ↑ Alarcón, Jonathan. «Zhang Zhidong And Modern Industrial Museum a Wuhan» (en anglès), 31-07-2013. [Consulta: maig 2016].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Chang, Jung. Cixí, La Emperatriz (en castellà). Madrid: Taurus, 2014. ISBN 978-84306-0952-9.
- ↑ «Wuhan University Overview» (en anglès). [Consulta: maig 2016].
- ↑ Guan, Xiaohong. «Modern China Research. Zhang Zhidong and de Late Qing Board of Education» (en anglès), 02-06-2015. Arxivat de l'original el 2021-06-29. [Consulta: maig 2016].
- ↑ Rahav, Shakar. The Rise of Political Intellectuals in modern China (en anglès). Oxford University Press, 2015. ISBN 978-0-19938610-9.
- ↑ Schirokauer, Conrad; Brown, Miranda. Breve historia de la civilización china (en castellà). Barcelona: Bellaterra, 2006. ISBN 978-84-7290-555-9.
- ↑ «Shanghai Debate 2015: China Rising» (en anglès), 27-11-2015. Arxivat de l'original el 2018-11-04. [Consulta: maig 2016].