Zhao Yiman
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 25 octubre 1905  Districte de Xuzhou (Imperi Xinès) | ||
| Mort | 2 agost 1936 (30 anys) Shangzhi (Manxukuo) | ||
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc | ||
| Formació | Universitat Sun Yat-sen de Moscou | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | partisana, militant de la resistència | ||
| Partit | Partit Comunista de la Xina (1926–) | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Northeast Anti-Japanese United Army (en)  | ||
| Família | |||
| Fills | Chen Yexian | ||
| Premis | |||
Zhao Yiman (xinès simplificat: 赵一曼, pinyin: Zhào Yīmàn), (Xuzhou, 25 d'octubre de 1905 - 2 d'agost de 1936) va ser una combatent xinesa contra l'Exèrcit Imperial Japonès al nord-est de la Xina, ocupat per l'estat titella japonès de Manchukuo.[1] Va ser capturada i executada per les forces japoneses el 1936.[2] A la Xina se l'ha arribat a considerar una heroïna nacional. El 1950 es va rodar una pel·lícula sobre la seua vida. Ell 2005, s'estrenà My Mother Zhao Yiman, basada en els records del seu fill.[3]
Biografia
[modifica]El seu nom de naixement era Li Kuntai (李坤泰), sent filla d'una rica família de la província de Sichuan.[2]
Es va unir al Partit Comunista de la Xina el 1926.[2] Un any després, al setembre de 1927, va viatjar a la Unió Soviètica per estudiar a la Universitat Sun Yat-sen de Moscou.[2] Casada amb el seu company Chen Dabang, van tornar a la Xina en l'hivern de 1928, i van participar en una xarxa clandestina comunista a Xangai, i després a la província de Jiangxi. Després de l'Incident de Mukden, va ser enviada a el nord-est de la Xina per a iniciar la lluita contra l'ocupació japonesa.[2] Va canviar el seu nom a Zhao Yiman per evitar implicar la seua família.
El novembre de 1935, l'Exèrcit Imperial Japonès i les tropes de Manchukuo van envoltar les forces xineses al nord-est. Zhao Yiman, qui era comissària política en un dels regiments,[2] va resultar greument ferida. Diversos dies més tard, els japonesos van trobar a Zhao en una granja on es recuperava. En la lluita subsegüent, va ser ferida de nou i capturada. Zhao va ser torturada després d'una discussió amb els interrogadors. En vista de la seua resistència,[2] els japonesos la van enviar a un hospital per a que rebera tractament. Allà, Zhao va persuadir a Han Yongyi, una infermera, i a Dong Xianxun, un guàrdia, per a que l'ajudaren a escapar. Va fer-ho, però seria capturada novament pels japonesos a no molta distància de la base guerrillera, i patiria encara més tortures pel seu intent de fugida.[2] Va ser executada pels japonesos el 2 d'agost de a 1936. Abans de l'execució, va escriure una carta de comiat al seu fill Ning'er, el qual la va sobreviure. El guàrdia que va ajudar a Zhao a fugir, Dong, també moriria poc després a la presó, havent patit tortures.
Galeria
[modifica]-
Cartell de la pel·lícula de 1950 Zhao Yiman, protagonitzada per Shi Lianxing. -
Zhao Yiman i el seu fill Ning'er.
.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ «70 Seconds, 70 Years: The story of Zhao Yiman». CGTV Africa, 16-08-2015.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Anti-Japanese Fighter Zhao Yiman Unflinching in the Face of Death». All China Women's Federation, 29-04-2015. Arxivat de l'original el 2020-02-21. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ «Peace wall symbolizes brighter tomorrow». China Daily. Arxivat de l'original el 24 d'octubre de 2012. [Consulta: 4 abril 2009].