Zin Mar Aung
| |||
| Nom original | (my) ဇင်မာအောင်  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 14 setembre 1976 (48 anys) Yangon (Myanmar) | ||
| Ministra d'Afers Exteriors | |||
| 16 abril 2021 – Membre del gabinet: National Unity Government of Myanmar (en)  | |||
| Dades personals | |||
| Formació | University of Distance Education, Yangon (en) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | política | ||
| Partit | Lliga Nacional per la Democràcia | ||
| Premis | |||
| |||
.jpg)
Zin Mar Aung (en birmà, ဇင်မာအောင်; Yangon, 14 de juny de 1976) és una activista birmana, antiga presa política, i actualment política activa com a diputada de la Pyithu Hluttaw per al municipi de Yankin.[1][2]
Biografia
[modifica]Zin Mar Aung va néixer el 1976 a Yangon, filla major d'una família budista de classe mitjana. El seu pare era professor d'anglès.[3]
Va tenir una primera experiència militant als 11 anys quan es va unir a l'agost de 1988, per casualitat i curiositat, a una manifestació pacífica junt amb alguns coneguts més grans i amics de la seva escola. Aquell dia, l'exèrcit va disparar contra un grup de manifestants i van morir molts dels amics de Zin Mar Aung.[3][4]
Mentre estudiava botànica a la universitat a la dècada del 1990, es va fer activista en l'oposició al govern militar de Birmània.[5][6] El 1998, va ser detinguda en una manifestació de protesta pacífica per llegir un poema i una declaració demanant al govern militar que respectés els resultats de les eleccions. Va ser detinguda i condemnada davant un tribunal militar, que no va permetre que estigués representada per un advocat. Zin Mar Aung va ser sentenciada a 28 anys de presó.[3] Va passar 11 anys com a presa política, dels quals prop de nou anys va estar confinada en solitari.[7] Durant el seu empresonament es va apassionar per la història, però també va estudiar el budisme, l'acció no violenta i les sufragistes americanes, gràcies als llibres que va portar el seu pare a la penitenciaria de Mandalay.[3][8].
El 2009, de sobte va ser alliberada de la captivitat[7] i va reprendre les seves activitats de la societat civil. Va crear un grup d'estudis d'impacte cultural per difondre la idea que la cultura asiàtica i la democràcia són compatibles, així com una associació d'autoajuda per a expresos polítics a la Facultat de Ciències Polítiques de Yangon.[2][9] Zin Mar Aung va fundar una sèrie de grups de la societat civil que treballen pel desenvolupament democràtic, l'apoderament de les dones, la tolerància ètnica i la prestació d'assistència als presos de consciència. El grup Rainfall fomenta una major participació de les dones en la vida pública, i l'Escola de Ciències Polítiques de Yangon educa els joves birmans sobre política i democràcia.
El 2012, dirigeix una organització per sensibilitzar els problemes que afecten les minories ètniques en zones de conflicte. En aquella època, va ser reconeguda per la secretària d'estat dels Estats Units, Hillary Rodham Clinton, com a receptora del Premi Internacional Dona Coratge.[2]
A partir de 2013 treballa amb la Fundació Internacional per a Sistemes Electorals (International Foundation for Electoral Systems, IFES) sobre l'apoderament polític de les dones en el marc de la Fundació de Lideratge Global per a dones (Global Leadership Fund for Women).[9] Es va graduar a la Universitat d'Educació a Distància de Yangon.[10][11]
A les eleccions generals de Birmània de 2015, es va presentar per la circumscripció del municipi de Yankin per obtenir un escó com a diputada al Pyithu Hluttaw, la cambra baixa del país.[12]
Referències
[modifica]- ↑ The Myanmar Times. «A voice that demands to be heard». mmtimes.com.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «2012 International Women of Courage Award Winners». state.gov.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Vaulerin, 2015, Libération.
- ↑ Ei Ei Htwe, 2014, p. 1, The Myanmar Times.
- ↑ Mizzima News
- ↑ Ei Ei Htwe, 2014, p. 2, The Myanmar Times.
- ↑ 7,0 7,1 «'What Others Dare Not Think'». [Consulta: 2 juny 2017].
- ↑ Staff Rfa, 2012, Radio Free Asia.
- ↑ 9,0 9,1 «IFES - Zin Mar Aung on the Importance of Women in Peace and Politics in Myanmar». ifes.org. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 4 juliol 2018].
- ↑ «‘ျပန္ထြက္လာေတာ့လည္း သိတဲ့အတိုင္းပဲ ျမန္မာ့ႏိုင္ငံေရး အေျခအေနက ကဲငါတို႔မလိုအပ္ေတာ့ဘူးဆိုတဲ့ အေနအထားမ်ဳိး မဟုတ္ဘူး’». Mizzima News [Consulta: 9 juny 2015]. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 4 juliol 2018].
- ↑ Joshua Lipes «88 Generation Leader to Contest Myanmar Election Despite Pending Charges». Radio Free Asia, 20-07-2015 [Consulta: 21 juliol 2015].
- ↑ «Zin Mar: From Prison to Parliament» (en anglès). Partners Asia, 29-02-2016. Arxivat de l'original el 4 de juliol 2018. [Consulta: 23 octubre 2017].
Bibliografia
[modifica]- Rfa, Staff «'What Others Dare Not Think'. A 2012 International Woman of Courage speaks about her imprisonment and democratic change in Burma» (en anglès). Radio Free Asia, 07-03-2012.
- Fuller, Thomas «In Myanmar, the Euphoria of Reform Loses Its Glow» (en anglès). The New York Times, 04-07-2014.
- Ei Ei Htwe, Nyein «A voice that demands to be heard» (en anglès). The Myanmar Times, 01-09-2014.
- Vaulerin, Arnaud «Zin Mar Aung, libre de la junte» (en francès). Libération, 05-11-2015.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]- «2012 International Women of Courage Award Winners» (en anglès). state.gov.
- «IFES - Zin Mar Aung on the Importance of Women in Peace and Politics in Myanmar» (en anglès). ifes.org. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 4 juliol 2018].
- Zin Mar Aung Arxivat 2016-11-07 a Wayback Machine. Freedom Collection (anglès).
- «‘ျပန္ထြက္လာေတာ့လည္း သိတဲ့အတိုင္းပဲ ျမန္မာ့ႏိုင္ငံေရး အေျခအေနက ကဲငါတို႔မလိုအပ္ေတာ့ဘူးဆိုတဲ့ အေနအထားမ်ဳိး မဟုတ္ဘူး’» (en birmà). Mizzima News. Arxivat de l'original el 2015-06-10. [Consulta: 4 juliol 2018].
| 2007 | |
|---|---|
| 2008 | |
| 2009 | |
| 2010 | |
| 2011 | |
| 2012 | |
| 2013 | |
| 2014 | |
| 2015 | |
| 2016 | |
| 2017 | |
| 2018 | |
| 2019 | |
| 2020 | |
| 2021 | |
