Zinkgruvanita

Zinkgruvanita
Fórmula química	Ba₄Mn²⁺₄Fe³⁺₂(Si₂O₇)₂(SO₄)₂O₂(OH)₂
Localitat tipus	mina de Zinkgruvan, Zinkgruvan, Askersund, Comtat d'Örebro, Suècia
Classificació
Categoria	silicats
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3982(1) Å; b = 7,0237(1) Å; c = 14,8108(4) Å; α = 98,256(2)°; β = 93,379(2)°; γ = 89,985(2)°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	gairebé negre; negre vermellós en fragments prims
Fractura	irregular, desigual
Tenacitat	fràgil
Duresa (Mohs)	4,5
Lluïssor	subadamantina, vítria, resinosa
Color de la ratlla	marró fosc
Propietats òptiques	biaxial (+)
Pleocroisme	forta
Dispersió òptica	forta, r > v
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2020-031
Símbol	Zgv
Referències

La zinkgruvanita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup de l'ericssonita. Rep el nom de la mina de Zinkgruvan, a Suècia, la seva localitat tipus.

Característiques

La zinkgruvanita és un silicat de fórmula química Ba₄Mn²⁺₄Fe³⁺₂(Si₂O₇)₂(SO₄)₂O₂(OH)₂. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 2021. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

L'exemplar que va servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troba conservat a les col·leccions mineralògiques del Museu Suec d'Història Natural, situat a Estocolm (Suècia), amb el número de col·lecció: 20170502.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina de Zinkgruvan, a Askersund (Comtat d'Örebro, Suècia), on es troba en forma de cristalls subèdrics a euèdrics, aplanats i allargats, de fins a 4 mm de mida. També ha estat descrita a Brandlscharte, al districte de Zell am See (Salzburg, Àustria). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.