Zinnwaldita

Zinnwaldita
Espècie no aprovada per l'IMA
Cristalls de zinnwaldita provinents Cinovec Muntanyes Metal·líferes, Bohèmia, República Txeca
Fórmula química	KLiFe2+Al(AlSi₃O10)(F,OH)₂
Epònim	Zinnwald-Georgenfeld
Classificació
Categoria	fil·losilicats
Nickel-Strunz 9a ed.	9.EC.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.05b
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Hàbit cristal·lí	cristalls prismàtics ben formats cristalls o tabulars curts; pseudohexagonal, en rosetes o grups en forma de ventall; laminars o agregats escamosos; disseminat
Estructura cristal·lina	a = 5.29 Å, b = 9.14 Å, c = 10.09 Å, β = 100.83°
Color	blanc platejat, marró clar, gris, groguenc, verdós
Exfoliació	molt bona
Fractura	desigual
Duresa (Mohs)	2,5 a 4
Lluïssor	nacrada
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent a translúcida
Gravetat específica	2,9 a 3,1
Densitat	2,9 a 3,1
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1.565 - 1.625 nβ = 1.605 - 1.675 nγ = 1.605 - 1.675
Birefringència	0,040 a 0,050
Angle 2V	0 a 40°
Més informació
Símbol	Znw
Referències

Zinnwaldita és el nom amb què es coneix un grup de minerals del grup de la mica trioctaedral, de la classe dels silicats. Aquest grup rep el seu nom de la localitat de Zinnwald, entre Alemanya i la República Txeca.

Característiques

La zinnwaldita és considerada una sèrie de solució sòlida entre la siderofil·lita i la polilitionita, amb una fórmula entre KFe²⁺₂Al(Al₂Si₂O₁₀)(OH)₂ i KLi₂Al(Si₄O₁₀)(F,OH)₂. Pertany al grup mica de minerals. En exfoliar-se, les làmines són flexibles i elàstiques, pel que un cop doblegades tendeixen a recuperar la seva forma original. Els bells exemplars són molt cobejats pels col·leccionistes per la seva escassetat i raresa.

Formació i jaciments

És un mineral de formació neumatolítica que apareix en roques pegmatites hidrotermals del granit, en el mateix ambient que poden formar la cassiterita i el topazi. Els minerals més típicament associats a aquest mineral són quars, apatita, feldespat i altres minerals metàl·lics. Hi ha importants jaciments a Cornualla (Anglaterra), Saxònia (Alemanya) i a Califòrnia. És explotat en mines per a l'obtenció industrial de liti.