Zipacón
| ||||
| Tipus | municipi de Colòmbia  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Colòmbia | |||
| Departament | Cundinamarca | |||
| Població humana | ||||
| Població | 5.570 (2016) (79,57 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 70 km² | |||
| Altitud | 2.550 m | |||
| Creació | 5 juliol 1561 | |||
| Lloc web | zipacon-cundinamarca.gov.co… | |||
.svg)
.jpg)
Zipacón és un municipi i ciutat de Colòmbia en la província de Sabana Occident, part del departament de Cundinamarca. El centre urbà de Zipacón és situat a una alçada de 2,550 metres en la sabana de Bogotá, la plana sud de l'Altiplà cundiboyacense en la serralada Oriental dels Andes. Zipacón limita amb Anolaima, Facatativá, La Mesa i Bojacá.[1] Va ser fundat el 5 de juliol de 1561, per José Antonio Rubio. Etimológicament el nom Zipacón ve de Muysccubun i significa "plorar del zipa".
En els temps anteriors a la conquesta espanyola, Zipacón va ser habitat pels Muisques, organitzats en la seva Confederació Muisca. Zipacón era el lloc de meditació pel zipa. El poblament era a la frontera amb els Panche, enemics eterns del Muisca. Zipacón va ser envaïda pels Panche quan els conquistadors espanyols conquerien la sabana de Bogotá.[2]
Les evidències més velles de l' agricultura de les patates en la sabana de Bogotá han estat desenterrades a Zipacón i daten de 3200 BP anys.[3] L'assentament va ser habitat des del període de la cultura Herrera, com a mínim des del 3270 BP.[4] Diferents demostracions d'art a les roques han estat descobertes a Zipacón.[5][6][7][8][9]
La principal activitat econòmica de Zipacón és l'agricultura i la ramaderia.
Referències
[modifica]- ↑ Official website Zipacón Arxivat 2015-05-20 at Archive.is (castellà)
- ↑ (castellà) Zipa Sagipa - Pueblos Originarios
- ↑ García, 2012, p.63
- ↑ Nieto Escalante et al., 2010, p.96
- ↑ (castellà) Siteos arqueológicos - ICANH
- ↑ Muñoz Castiblanco, 2006, p.10
- ↑ Martínez & Botiva, 2004a
- ↑ López Estupiñán, 2011
- ↑ Martínez & Botiva, 2004b, p.15
Bibliografia
[modifica]- García, Jorge Luis (2012). The Foods and crops of the Muisca: a dietary reconstruction of the intermediate chiefdoms of Bogotá (Bacatá) and Tunja (Hunza), Colombia (M.A.). University of Central Florida Arxivat 2014-05-03 a Wayback Machine.
- López Estupiñán, Laura (2011). Topando piedras, sumercé. Narraciones en torno a las piedras de Iza y Gámeza, Boyacá, Colombia - Bumping into stones, mister. Tales around the stones of Iza and Gámeza, Boyacá, Colombia (M.A.). Rupestreweb
- Martínez Celis, Diego & Botiva Contreras, Álvaro (2004a). Manual de arte rupestre de Cundinamarca - Manual of rock art of Cundinamarca. ICANH. ISBN 958-8181-07-0
- Martínez Celis, Diego & Botiva Contreras, Álvaro (2004b). Introducción al arte rupestre. ICANH
- Muñoz Castiblanco, Guillermo (2006). Pinturas rupestres en el Altiplano Cundiboyacense, Colombia - concentración y diversidad en la Sabana de Bogotá: Municipio de Suacha-Sibaté Cundinamarca - Rock paintings on the Altiplano Cundiboyacense, Colombia - concentration and diversity on the Bogotá savanna: municipality of Soacha-Sibaté, Cundinamarca
- Nieto Escalante, Juan Antonio, Sepulveda Fajardo, Claudia Inés & Sandoval Sáenz, Luis Fernando, et al. (2010). Geografía de Colombia - Geography of Colombia. Instituto Geográfico Agustín Codazzi. ISBN 978-958-8323-38-1
