Zoe Kazan
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 setembre 1983  (41 anys)Los Angeles (Califòrnia) | ||
| Formació | Universitat Yale Windward School Wildwood School (en)  Ezra Stiles College | ||
| Color dels ulls | Blau | ||
| Color de cabells | Ros | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pel·lícula, teatre, interpretació, forma dramàtica i guionatge cinematogràfic | ||
| Ocupació | actriu, actriu de televisió, actriu de cinema, actriu de teatre, guionista, dramaturga, escriptora | ||
| Activitat | 2003 - | ||
| Família | |||
| Parella | Paul Dano (2007–) | ||
| Fills | Alma Dano, second Kazan-Dano child | ||
| Pares | Nicholas Kazan i Robin Swicord | ||
| Germans | Maya Kazan | ||
| Parents | Elia Kazan, avi patern | ||
      
| |||
.jpg)
Zoe Swicord Kazan (Los Angeles, 9 de setembre de 1983) és una actriu, guionista i dramaturga estatunidenca coneguda per participar a Ruby Sparks (2012), What If (2013) i a The Ballad of Buster Scruggs (2018).[1]
Biografia
[modifica]És filla dels escriptors Nicholas Kazan i Robin Swicord, i el seu avi patern va ser el prestigiós director de cinema Elia Kazan.[2][3] Va cursar els seus estudis a la Windward School, un col·legi privat de Los Angeles. El 2005 es va graduar en art i filologia anglesa a la Universitat Yale.[4]
El seu primer treball professional en teatre va ser al revival de 2006 de l'obra The Prime of Miss Jean Brodie, protagonitzada per Cynthia Nixon, a la qual van seguir 100 Saints You Should Know i Things We Want.[4] A la gran pantalla el seu primer treball li va arribar el 2003, quan va participar a Swordswallowers and Thin Men, una pel·lícula dirigida per Max Borenstein.
El 2012 va escriure el guió de la pel·lícula Ruby Sparks , que ella mateixa va protagonitzar al costat de Paul Dano.[3] La pel·lícula, dirigida per Jonathan Dayton i Valerie Faris, li va valer a Kazan el premi revelació al Detroit Festival Cinema Critics.[5][6]
El 2014 va formar part d'Olive Kitteridge en el paper de Denise Thibodeau, una minisèrie basada en la novel·la homònima de l'escriptora Elizabeth Strout.[7]
El 2016 va protagonitzar la cinta de terror, The Monster, del director Bryan Bertino.[8] Aquell mateix any va treballar a la pel·lícula independent My Blind Brother de Sophie Goodhart.[9]
El 2017 va estrenar la pel·lícula La gran malaltia de l'amor, una comèdia romàntica produïda per Judd Apatow,[2] i es va incorporar a la sèrie de televisió The Deuce, protagonitzada per Maggie Gyllenhaal i James Franco.[10]
L'any 2018 va participar a la pel·lícula dels germans Coen The Ballad of Buster Scruggs i va coescriure, juntament amb la seva parella Paul Dano, Wildlife, la pel·lícula que va suposar el debut en la direcció de Dano.
Referències
[modifica]- ↑ «Zoe Kazan relata el acoso sexual que sufren las actrices de Hollywood» (en castellà), 11-07-2017. [Consulta: 17 març 2023].
- ↑ 2,0 2,1 Bailey, Andrew. «Zoe Kazan: "Ayuda trabajar con actores que no tengan egos tremendos"». El Mundo, 02-11-2017. [Consulta: 16 diciembre 2018].
- ↑ 3,0 3,1 Vicente, Álex. «Zoe Kazan: "Odio que un personaje femenino se reduzca a la ropa que lleva"». SModa, 21-10-2012. [Consulta: 22 juliol 2014].
- ↑ 4,0 4,1 Morgan, Emily. «Zoe Kazan: Five Plays in Two Years» (en inglés). Broadway, 19-04-2015. [Consulta: 16 diciembre 2018].
- ↑ «The 2012 Detroit Film Critics Society Awards» (en inglés). detroitfilmcritics.com. [Consulta: 23 juliol 2014].
- ↑ «DETROIT FILM CRITICS SOCIETY 2012». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 23 juliol 2014].
- ↑ Yahr, Emily. «‘Olive Kitteridge’ won a ton of Emmys. Should you care about it?» (en anglès). Washington Post, 20-09-2015. [Consulta: 23 diciembre 2018].
- ↑ Ros, Lucia. «'The Monster', cartel y tráiler de la película de terror con Zoe Kazan» (en castellà). Espinof, 12-10-2016. [Consulta: 23 diciembre 2018].
- ↑ Olsen, Mark. «Jenny Slate, Nick Kroll and Zoe Kazan at the 'My Blind Brother' world premiere at SXSW». Los Angeles Tiimes, 15-03-2016. [Consulta: 23 diciembre 2018].
- ↑ Canfield, David. «Why The Actors On HBO's 'The Deuce' Look So Familiar» (en anglès). EW, 22-09-2017. [Consulta: 23 diciembre 2018].