Zonulina
Substància | proteïna i fragment proteic |
---|
La zonulina és l'únic modulador fisiològic de les unions estretes intercel·lulars descrit fins ara que participa en el tràfic de macromolècules i, per tant, en l'equilibri de tolerància / resposta immunitària. Quan es desregula el pas intercel·lular finament modulat per la zonulina en individus susceptibles genèticament, es poden produir trastorns autoimmunitaris, inflamatoris i neoplàstics, tant intestinals com extraintestinals.
La zonulina és una forma no lliure d'haptoglobina, un tipus de proteïna relacionada amb els processos infecciosos.[1]
Les investigacions sobre la zonulina formen part de les que pretenen elucidar el vincle entre les unions estretes i molts estats fisiopatològics.[2]
Aquest nou paradigma suggereix que es poden detenir aquests processos si s’impedeix la interacció entre gens i desencadenants ambientals restablint la funció de barrera intestinal dependent de la zonulina. Algunes alteracions provenen de factors que han aconseguit travessar les cèl·lules epitelials. Això indueix l’alliberament de zonulina a la llum intestinal, cosa que provoca que les unions entre les cèl·lules epitelials de l’intestí s’afluixin encara més i donin lloc a la permeabilitat intestinal.
La gliadina (glicoproteina present en el gra de blat) activa la senyalització de zonulina independentment de l'expressió genètica de l’autoimmunitat, cosa que condueix a una permeabilitat intestinal augmentada a les macromolècules.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ «UniProtKB - P00738 (HPT_HUMAN)» (en anglès). Uniprot. [Consulta: 20 desembre 2020].
- ↑ 2,0 2,1 Fasano, A «Zonulin and its regulation of intestinal barrier function: the biological door to inflammation, autoimmunity, and cancer». Physiol. Rev., 91, 1, 1-2011, pàg. 151–75. DOI: 10.1152/physrev.00003.2008. PMID: 21248165.
- ↑ Visser, Jeroen; Rozing, Jan; Sapone, Anna; Lammers, Karen; Fasano, Alessio «Tight Junctions, Intestinal Permeability, and Autoimmunity Celiac Disease and Type 1 Diabetes Paradigms». Annals of the New York Academy of Sciences, 1165, 01-05-2009, pàg. 195–205. DOI: 10.1111/j.1749-6632.2009.04037.x. ISSN: 0077-8923. PMC: 2886850. PMID: 19538307.