Zygaena trifolii
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Hoste | |
| Taxonomia | |
| Super-regne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Arthropoda |
| Classe | Insecta |
| Ordre | Lepidoptera |
| Família | Zygaenidae |
| Gènere | Zygaena |
| Espècie | Zygaena trifolii Esper, 1783 |
.svg){kind=icon}
Zygaena trifolii és una espècie d'arna diürna de mida petita (envergadura 3-4 cm). Les seves característiques més destacables són les seves antenes dentades i la seva coloració aposemàtica (coloració d'advertència). Les ales són de color negre metàl·lic, cada una amb 5 taques vermelles, que la distingeix de la seva congènere la gitaneta (Z. filipendulae) que presenta 6 taques en cada ala.[1] La mida de les seves ales és de 2,8 cm a 3,8 cm.[2]
-
♂ -
♂ △ -
♀ -
♀ △
_Zygaena_trifolii_-_Chrastava_Tch%C3%A9quie_-_male_dorsal.jpg)
_Zygaena_trifolii_-_Chrastava_Tch%C3%A9quie_-_male_ventral.jpg)
_Zygaena_trifolii_-_Chrastava_Tch%C3%A9quie_-_female_dorsal.jpg)
_Zygaena_trifolii_-_Chrastava_Tch%C3%A9quie_-_female_ventral.jpg)
Hàbitat[modifica]
Normalment la trobem al sud de la Gran Bretanya,[2] Europa i les costes de Marroc.[3]
Característiques[modifica]
Tots els integrants de la família Zygaenidae són capaços de sintetitzar àcid cianhídric, un potent verí que els serveix de protecció enfront de l'atac de petits depredadors, com aus o rèptils. Quan un depredador provi el desagradable gust d'una Zygaena, els seus colors d'advertència serviran de record per a l'animal, que en el futur evitarà atacar animals amb una morfologia similar. Per tant les diferents espècies de Zygaena desenvolupen una coloració similar que els proporciona una defensa contra els seus depredadors. Aquesta estratègia es coneix com a mimetisme müllerià. L'aspecte més interessant és que l'àcid cianhídric no és adquirit de les seves plantes nutrícies com passa en la majoria d'insectes fitòfags, sinó que és sintetitzat pel mateix animal usant com a matèries primeres els cianoglucòsids linamarina i lotaustralina.[1]
Cicle de vida[modifica]
Les erugues s'alimenten del "gran trèvol pota d'ocell" (Lotus pedunculatus), groc i generalment vertical i per tant molt més alt. El gran trèvol pota d'ocell es produeix només a les prades humides. La Zigaena trifolii hiverna (de vegades durant dos hiverns) com una larva; es converteix en pupa a principis d'estiu dins d'un capoll unit a un bri d'herba.[2]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Zygaena trifolii» (en castellà). Arxivat de l'original el 2014-12-23. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «La zygaena trifolii» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-12-25. [Consulta: 8 desembre 2014].
- ↑ «La papallona Zygaena Trifolii → Distribució» (en castellà). [Consulta: 8 desembre 2014].