Le Tunnel sous la Manche ou le Cauchemar franco-anglais
Fitxa | |
---|---|
Direcció | Georges Méliès |
Protagonistes | |
Producció | Georges Méliès |
Guió | Georges Méliès |
Productora | Star Film Company |
Dades i xifres | |
País d'origen | França |
Estrena | 1907 |
Durada | 15 min |
Idioma original | cap valor |
Color | en blanc i negre |
Descripció | |
Gènere | ficció especulativa i cinema mut |
Le Tunnel sous la Manche ou le Cauchemar franco-anglais és una pel·lícula muda de 1907 del cineasta pioner Georges Méliès.[1] La trama segueix al rei Eduard VII del Regne Unit i el president de França Armand Fallières somiant amb construir un túnel sota el Canal de la Mànega.
Producció
[modifica]La idea de construir un túnel sota el Canal va ser molt discutida el 1907; La pel·lícula de Méliès és una versió molt actual del tema popular.[2] Méliès apareix a la pel·lícula com l'enginyer que presenta els plànols del túnel.[1] Fernande Albany, una actriu que també va aparèixer a les pel·lícules de Méliès Le Voyage à travers l'impossible, Le Raid Paris-Monte Carlo en deux heures, i À la conquête du pôle, interpreta la líder d'una desfilada de l'Exèrcit de Salvació.[3] El rei Eduard va ser interpretat per un encarregat de rentat que s'assemblava molt al monarca, reprenent un paper que havia interpretat durant cinc anys. primer a la pel·lícula de Méliès Le Couronnement du roi Édouard VII.[4] Els efectes especials utilitzats a la pel·lícula inclouen maquinària escènica, pirotècnia, escamoteigs, superposició i fosa.[2]
Estrena i recepció
[modifica]Le Tunnel sous la Manche va ser llançat per la Star Film Company de Méliès i està numerat del 936 al 950 als seus catàlegs, on es va anunciar com a fantaisie burlesque à grand spectacle en 30 tableaux.[1] Per a moltes de les seves pel·lícules més llargues, Georges Méliès va preparar un boniment, un comentari parlat que explicava l'acció, per ser llegit en veu alta mentre es projectava la pel·lícula; segons els records del fill de Méliès, André Méliès, el boniment per Le Tunnel sous la Manche incloïa diàlegs entre el president francès i el rei anglès, amb aquest últim parlant francès amb un fort accent anglès.[2] El compositor Bétove (nom real Michel Maurice Lévy, 1883–1965) va gravar una partitura per a piano per a la pel·lícula el 1946.[2]
El crític de cinema nord-americà Jonathan Rosenbaum la va nomenar com una de les seves 100 pel·lícules preferides.[5] L'acadèmica Elizabeth Ezra la va anomenar "una de les pel·lícules més enginyoses i atractives de Méliès."[6]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Malthête, Jacques & Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 219, ISBN 9782732437323
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France, Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, pàg. 276–77, ISBN 2903053073, OCLC 10506429
- ↑ Bertrand, Aude (2010), Georges Méliès et les professionnels de son temps, Université de Lyon, pàg. 114–115, <http://www.enssib.fr/bibliotheque-numerique/documents/48719-georges-melies-et-les-professionnels-de-son-temps.pdf>. Consulta: 13 febrer 2015
- ↑ Ezra, Elizabeth (2000), Georges Méliès, Manchester: Manchester University Press, pàg. 66–67, ISBN 0719053951, <https://books.google.cat/books?id=NW12OEyynkQC&pg=PA66>
- ↑ Rosenbaum, Jonathan (2004), Essential Cinema, Baltimore: Johns Hopkins University Press, p. 408, ISBN 0-8018-7840-3, <https://books.google.cat/books?id=C4CBa5tp6zIC>
- ↑ Ezra 2000, p. 136