Viquipèdia:La taverna/Propostes

A l'apartat de propostes de la Taverna busquem millorar la Viquipèdia, interpretar criteris i normes o aplicar noves idees que encara no s'han dut a terme. (Vegeu els arxius anteriors i l'arxiu de l'historial)

La taverna: Novetats | Propostes | Ajuda | Multimèdia | Tecnicismes

Arran d'una discussió entre editors habituals d'Antiguitat Clàssica, alguns volíem proposar els editors habituals d'Antic Egipte, especialment d'onomàstica egípcia, una harmonització de criteris pel que fa a les prioritats i criteris de transcripció/adaptació de l'egipci antic al català, de manera semblant al relativament recent acord de criteris d'adaptació de noms propis grecs i llatins.

En una consulta particular a la secció filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, va respondre que no hi ha a la vista l'elaboració d'una proposta d'adaptació, transcripció i transliteració dels noms egipcians al català (com sí que s'ha fet en el passat amb altres llengües amb sistemes d'escriptura no llatins, com ara l'hebreu, l'àrab, el rus, el mandarí...).

Problemàtica:

Actualment, hi ha una absència de propostes per part dels ens normatius (IEC i AVL) i la bibliografia especialitzada en català és força minsa (Vegeu Revista Nilus 01, pàg. 4). D'altra banda, a la Viquipèdia, hi ha un vertader poti-poti de maneres de fer. De vegades, es fa servir la forma grega/llatina, de vegades la forma egipciana, de vegades una barreja estranya de totes dues, de vegades la forma egipciana amb una ortografia estranya calcada de l'espanyol sobretot, etc.

Proposta d'inici de debat:

Josep Padró i Concepció Piedrafita (@Conxa Piedrafita), a l'article citat de la revista Nilus (i també en bibliografia en castellà d'aquests autors), diuen que en el cas d'existir una forma grega, si aquesta és pròxima a la forma convencional egipciana, s'ha de prioritzar. Sense ànim d'exposar de moment totes les circumstàncies, i de cara a engegar el debat, la meua opinió és que hauríem de prioritzar les formes gregues (si n'hi ha), escrites d'acord amb Viquipèdia:Adaptació de noms propis grecs i llatins, cosa que ja ocorre de facto tant amb topònims, noms de faraons, concubines i teònims. Ho pense perquè la bibliografia en català d'adaptacions gregues és força major i segura, i perquè ja existeixen uns criteris consolidats; coses que pel que fa a l'egipci antic no hi ha.

I, d'altra banda, hauríem d'arribar a acords pel que fa a l'adaptació dels noms egipcians "purs", especialment pel que fa a la prosòdia i accentuació, i a les correspondències gràfiques. A grans trets, les propostes de Padró i Piedrafita em semblen idònies, però caldria desenvolupar-les, especialment en el cas de la tria de vocals coneixent la forma copta (simplificant, egipci modern).

@Joan Gené @Leptictidium @Magenri @MALLUS @Pere prlpz

Citeu qui cregueu escaient.

@Enric

Com ja vaig dir a discussió:Amon, davant la manca de criteris consensuats dins el món acadèmic, crec que la Viquipèdia no és el lloc per establir-ne uns de propis. Per això, d'entrada jo seria partidari d'afavorir simplement les versions més esteses en les fonts fiables en català. Sospit que això no es desviarà gaire del que proposes; solament en casos puntuals, com el d'Amon, en els quals, naturalment, no veig malament fer constar el nom adaptat del grec.

Sobre els noms egipcis «purs», és un tema força contenciós a escala internacional, on a grans trets hi ha dues escoles:

• intentar extrapolar les vocals a partir del copte, el grec o alguna altra llengua: en teoria és el sistema que més ens pot acostar a la pronunciació nadiua, però a la pràctica, hi ha molts dubtes que la pronunciació en copte del segle III o grec del segle II aC sigui una eina fiable per determinar les vocals de l'egipci realment antic. En certa manera, és com basar-se en el català modern per intentar extrapolar la pronunciació no ja del llatí, sinó de l'antic llatí. Penseu, per exemple, que cronològicament Manetó era més proper a nosaltres que a Imhotep, mentre que els primers parlants de copte estaven tan lluny de Ramsès II com de la Reina Victòria.
• convertir sistemàticament la semiconsonant j en a i la semiconsonant w en u, i reproduir totes les vocals absents com a e per convenció. Sabem que en alguns casos això dona una pronunciació errònia (per exemple, es pensa que la pronunciació real de Nefertiti era més aviat Nafratiti), però com que tots ens regim per una mateixa convenció, ens estalviem tenir mil debats diferents per als nombrosos casos on l'extrapolació a partir del grec o el copte és dubtosa.

Per simplicitat, jo seria partidari de la segona opció.

Em sembla bé allò que diu el @Joan Gené sobre la manca de criteris consensuats i que el més convenient seria afavorir les versions més esteses. Per altra banda, encara que les propostes de Josep Padró i Concepció Piedrafita són, de moment, migrades, la seva opinió d'usar la forma grega sempre que existeixi seria una bona solució. Les precisions de @Leptictidium, segon apartat, es podrien incorporar.

Doncs jo el segon punt d'en Leptictidium no el veig clar. Si seguim aquest criteri, hem de reanomenar Nefertiti a Nafratiti?

No, justament el contrari. Els egiptòlegs tenen motius per sospitar que es pronunciava Nafratiti, però com que la convenció estipula que les vocals absents per defecte es reprodueixen com a e, queda la forma Nefertiti encara que divergeixi de la pronunciació més probable. Un altre exemple és el de Sekhmet. Se sospita que es pronunciava /ˈsaχmat/, però com que la convenció és que les vocals absents esdevenen e, ens queda Sekhmet.

La Viquipèdia en anglès ho resumeix així:

As a convention, Egyptologists make use of an "Egyptological pronunciation" in English: the consonants are given fixed values, and vowels are inserted according to essentially arbitrary rules. Two of these consonants known as alef and ayin are generally pronounced as the vowel /ɑː/. Yodh is pronounced /iː/, w /uː/. Between other consonants, /ɛ/ is then inserted. Thus, for example, the Egyptian name Ramesses is most accurately transliterated as rꜥ-ms-sw ("Ra is the one who bore him") and pronounced as /rɑmɛssu/.

In transcription, ⟨a⟩, ⟨i⟩, and ⟨u⟩ all represent consonants. For example, the name Tutankhamun (1341–1323 BC) was written in Egyptian as twt-ꜥnḫ-jmn ("living image of Amun"). Experts have assigned generic sounds to these values as a matter of convenience, which is an artificial pronunciation and should not be mistaken for how Egyptian was ever pronounced at any time. So although twt-ꜥnḫ-ı͗mn is pronounced /tuːtənˈkɑːmən/ in modern Egyptological pronunciation, in his lifetime, it was likely to be pronounced something like *[təˈwaːtəʔ ˈʕaːnəχ ʔaˈmaːnəʔ], transliterable as təwā́təʾ-ʿā́nəkh-ʾamā́nəʾ.

Em sembla que el que diu el @Leptictidium és que encara que no hi ha criteris unívocs es pot arribar a un consens (sempre es pot parlar) i no pas que s'hagi de reanomenar Nefertiti a Nafratiti, ja que la primera és la forma més estesa.

En realitat, jo no estaria d'acord amb cap d'aquestes opcions que presentes.

La primera, perquè no trobe que s'haja d'extrapolar el copte, ni que s'haja de fer sempre. Bàsicament, pels motius que ja hi exposes.

La segona, perquè ni la j és sistemàticament a (això és sols a principi de mot, en la resta de casos sol ser i) ni trobe que posar una e a tort i a dret siga bona solució.

Baix el meu punt de vista, la forma grega (especialment quan aquesta és ben coneguda) ha de primar, sobretot si s'acosta prou a la hipotètica forma egípcia (cas d'Ammó, Hator...). Independentment de les proximitats temporals, el fet indiscutible és que Manetó, per exemple, sabia egipcià (l'egipcià que es parlava aleshores) i grec (el grec d'aleshores); i, per tant, sabia com els egipcis pronunciaven en la seua època els noms i quina era la manera de pronunciar-los més pròxima per als grecs.

Per tant, no em preocupen tant les divergències i l'evolució real de l'egipcià al llarg dels seus milers d'anys d'història, sinó com adaptar-los a un sistema més o menys unificat i que s'adeque bé a la llengua catalana. I de retruc, pense que del que es tracta és que ací cristal·litzen la tradició escrita i oral, no tant com establir nosaltres ex novo uns criteris. És a dir, determinar a què ens agafem i com ho fem. Perquè, en cas contrari, hi ha l'embolic de formes, sistemes, etc. que hi ha ara.

Tens tota la raó que assimilar j sistemàticament a a, i altres aspectes de la convenció, són solucions bastant arbitràries.

Ara bé, també és cert que és la convenció més estesa en l'egiptologia mundial i, per tant, el més semblant que tenim a una font fiable que ens pugui guiar mentre no existeixi una referència específica per al català. Com més ens n'allunyem, més correm el risc de fer recerca original.

Per altra banda, com més ens remuntem en el temps, més em grinyola fer servir les formes gregues. Manetó dona la forma Νεφερχέρης per referir-se a Nefererkare, però és que aquest faraó va regnar quan el pre-protogrec amb prou feines acabava d'escindir-se del protoindoeuropeu. Em sembla un anacronisme massa exagerat.

Hel·lenitzar el nom d'un sàtrapa persa que va coexistir i interaccionar amb el món grec és defensable, hel·lenitzar retroactivament el nom d'algú que va viure al segle XXVI aC... no tant.

Bé que llatinitzam els noms dels personatges grecs de segles abans que els romans apareguessin a escena (recordem que l'adaptació de noms grecs és sempre a través del llatí). Entenc que el cas no és ben bé el mateix, però al final és raonable que els noms egipcis ens hagin arribat a través del món grecollatí.

A mi el criteri de passar-ho tot pel grec m'agrada; el que no veig és que aquesta decisió l'haguem de prendre nosaltres, o, si més no, jo. Si hem decidit que hem de dir Livi Andronic malgrat que la forma més estesa sigui Livi Andrònic és perquè hi ha un uns criteris consensuats entre els experts que aquella forma és preferible, no perquè els haguem creat nosaltres. Jo no puc parlar sobre la comunitat d'egiptòlegs, perquè no la conec.

Jo no crec que les decisions que puguen eixir d'ací parlen sobre la comunitat egiptològica. Precisament, ens agafaríem als postulats catalans (els ja citats Padró i Piedrafita, i tants altres; la SCE, etc.) i internacionals que ens puguen servir. Per exemple, si admetem les equivalències entre grafies de la transliteració i la transcripció, podem debatre: si fem k sempre o només davant e i i; si la q la usem amb -u posterior o sense; si acordem que la síl·laba tònica és la final en els mots acabats en consonant (i les que acaben en vocal fruit d'una caiguda de la -t final a partir d'una determinada edat) i plana si acaba en vocal, etc.

P.S: i en tot cas, les adaptacions dels noms "purs", haurien de ser per als noms propis poc comuns, no pas per a noms propis amb certa popularitat tant en topònims com en noms regis, teònims... Casualitat que la immensa majoria d'aquestes formes siguen les gregues?

Veient que comencem des de posicions bastant distants, potser un primer consens que podríem mirar de teixir és definir exactament què és un nom egipci «pur».

Jo entenc per «nom egipci pur»: un nom propi que ens ha arribat a partir dels jeroglífics, és a dir, un nom propi que adaptem o transcrivim al català a partir de l'escriptura egipciana. Per exemple, ḥwt-ḥr --Ἁθώρ en grec-- té el nom a partir de la forma grega/llatina Hator i la forma transcrita de l'egipcià H(a)ut-hor. En aquest sentit, la forma Hut-hor seria el «nom egipci pur», en contraposició al nom grecollatí.

Des que el Lluçanès es va separar d'Osona, s'han actualitzat els mapes comarcals localitzadors que surten a la infotaula dels municipis del Lluçanès (gràcies a en @Bsckr), però els de la resta dels municipis d'Osona són obsolets, perquè hi surt la comarca com era abans.

Si no s'actualitzen proposo treure'ls de Wikidata perquè a la infotaula hi surti només el mapa OSM.

I no seria millor actualitzar el mapa localitzador de la comarca d'Osona?

Viquipèdia:Llanceu-vos-hi. Si hi ha algú que ho vol fer, només ha de crear una vintena de fitxers.

Un altre tema és si crear una imatge per cada municipi, com fèiem amb la tecnologia de fa 20 anys i no podíem mostrar a la infotaula un mapa OSM destacant el municipi, és l'aplicació més útil del temps de qui es dediqui a fer-ho, però com que som voluntaris cadascú dedica el seu temps al que vol (i a més, un friqui com jo que porta tres dies categoritzant fotos de gegants no té gaire autoritat per parlar sobre com dedicar el temps a coses útils).

Ah perdona! No m'havia adonat que era un mapa de cada municipi a la nova comarca d'Osona - em pensava que era un sol mapa d'Osona.

Ei, @Pere prlpz, puc mirar-ho, l'únic que m'agradaria estar una mica segur de que els municipis són els correctes abans de començar, per no fer tota la feina en va, ja que per exemple el primer municipi de la llista "Aiguafreda" llegint la descripció sembla que pot saltar d'una comarca a una altra en qualsevol moment. :')

Els mapes OSM són certament una alternativa, però personalment sempre veig que donen molt poca informació més enllà de la forma del municipi.

Quina informació hauria de donar un mapa? Perquè OSM té molta informació. I els mapes localitzadors només donen el contorn municipal acolorit del municipi, i els contorns dels altres municipis de la comarca, sense cap més informació (cosa que no està pas malament).

Bueno, no en sóc en absolut cap expert, però crec que sempre ajuda tenir altres referències, per exemple a la página Osona, a la infotaula hi ha les dues coses, hi ha un mapa SVG on surten les fronteres de Catalunya, totes les fronteres de les altres comarques i la comarca d'Osona, i al costat en el mapa OSM només es veu la forma d'Osona i no pots veure ni on està respecte Catalunya, ni la mida.

Cert, però es poden fer 2 coses al menys, en la meva opinió: una, clicar al cim de la imatge i redimensionar el mapa, acostant-lo o allunyant-lo. I segon, posar un valor diferent de la variable zoom a la crida de la infotaula geografia política, perquè hi hagi més informació a la vista.

Sí peró veig bastant diferent mostrar la informació directament en comparació a esperar que l'usuari hi interaccioni per obtindre-la.

Això es pot fer amb el mapa OSM. Amb el mapa localitzador, que és un svg només pots veure el municipi en relació a la comarca (o en relació al que sigui), a més de veure a cop d'ull quina és la comarca.

No hi ha pressa, però em temo que al mapa definitiu dels municipis i comarques de Catalunya no hi arribarem mai. Qualsevol dia Aiguafreda pot canviar de comarca, o les municipis dubtosos del Lluçanès poden anant quedant en una banda o l'altra de la ratlla segons l'any.

Suposo que per això els estem deixant de fer servir. Per exemple, als municipis del Bages ja no hi ha mapa localitzador de la comarca.

I tot i que ara canviï d'ubicació, fa temps que els mapes de moltes comarques valencianes estan desactualitzats (des de l'1 de gener del 2023), com es pot veure a l'Alt Maestrat o Alcalatén. Al seu moment vaig fer tots els canvis, però van quedar pendents els mapes perquè no tinc els originals. Tot i que és cert que amb la infotaula podem automatitzar els límits comarcals, es perd la informació dels límits municipals dins de les comarques. En fi, que no només passa amb el Lluçanès o Osona. No sé si tenim informació a wikidata com per fer mapes comarcals amb delimitacions municipals, i estalviar-nos problemes amb els canvis d'adscripció.

A Wikidata hi ha a quina comarca és cada municipi (com a mínim a Catalunya ho tenim; a la Franja i la Catalunya Nord no ho tenim, i al País Valencià no n'estic segur), i als mapes OSM s'hi pot fer sortir com a mínim els límits municipals, els comarcals i els de Catalunya. El que ja no sé és si es podria fer sortir tot això automàticament a la infotaula, ni si seria desitjable. Potser en @Amadalvarez ens hi pot ajudar.

Bé, segurament a la infotaula no sigui imprescindible, tampoc no ho tenim ara. Però potser sí si es pogués tenir incrustat a l'article ja seria molt que s'actualitzés sol. Ara ho tenim molt bonic amb coloraines i tot plegat, però és més important la informació que el format, per tant podríem renunciar a disseny gràfic i tenir millor la informació. El que sí és cert és que caldria que la comarca com a mínim pogués quedar ressaltada respecte les de l'entorn.

Hi estava jugant una mica a la Viquipèdia anglesa i es poden fer coses interessants amb OSM, no obstant no sé si la plantilla que tenim aquì ho permet (estic fent servir {{maplink}} que sembla que no tenim). Si algú em vol ajudar no m'importaria intentar passar-ho a OSM fent servir aixó, peró jo no tinc ni idea de com traduir planitlles ni de com editar les infotaules (tot i que em semblaria interessant aprendre'n)

Podeu veure-ho a l'enllaç següent.

https://en.wikipedia.org/wiki/User:Bsckr/sandbox#/map/0

(Per algun motiu no es veu bé a la meva pàgina d'usuari i s'ha d'obrir el mapa per veure-ho)

Fa temps vam tenir un problema semblant amb aquests mapes i vam descobrir que el truc és desar sense previsualitzar. Tot i que sembli superstició funcionava i se li va trobar una explicació tècnica plausible.

I això permetria poder veure-hi les divisions administratives municipals dins la comarca?

Si vols dir en comptes de comarques dins de Catalunya sí:

https://en.wikipedia.org/wiki/User:Bsckr/sandbox#/map/1

Si vols dir tot plegat suposo que també però potser queda una mica saturat.

Si es vol fer, suposo que s'haurien de posar els límits dels municipis de la comarca i els límits de la comarca (amb un altre color o tipus de línia), tots sense trama. Trama només al municipi.

Pots veure un exemple de mapa amb municipis i comarques a Llista de masies de la Selva - sud-est.

Ah fantàstic, doncs sí, veuria molt més lògic tenir això a totes les infotaules..

Bona utilitat, aquesta d'en @pere_prplz !

No tinc massa clar quina informació és més rellevant per qui busca una comarca, si la comarca en el seu context o què conté. En tot cas, dins o fora la infotaula, alguna plantilla com la que mostra en Pere seria magnífic.

Crec que fins i tot es podrien posar els dos, l'un al costat de l'altre,

Això ja s'assemblaria bastant als mapes svg que hi ha actualment: Usuari:Bsckr/proves

No veig que duplicar el mapa sigui una millora. Si volem posar més coses als mapes OSM, amb un sol mapa n'hi hauria d'haver prou.

Miro d'aportar context històric i respondre algunes preguntes i propostes:

• A WD les comarques existeixen com a item, però no sempre formen part de l'estructura jeràrquica de dependència. La seva inclusió, així com la de les vegueries sempre ha estat tema de conflicte amb els veïns. És a dir, no penseu que tenir i mantenir aquest nivell serà de franc.
• El mapa localitzador era la única forma de tenir un mapa abans de WD, ja que tot i existir l'OSM, no existia l'enllaç entre els dos mons ni existia a WP el Kartographer (maplink, Map draw, et al.). Per tant, tot es feia dibuixant SVG i d'aquí que tinguem mapes de context de quasi tot el món.
• Quan vàrem sortir de l'edat mitjana de WP i vàrem refer les infotaules amb mapes dinàmics i continguts WD, vàrem mantenir els antics mapes de context dins les infotaules perquè costava zero esforç, per suavitzar la gestió del canvi que suposava tanta modernor de cop i perquè donava la màxima llibertat a que hom dibuixés més o menys informació de context si estava disposat a mantenir-la. Vull dir que érem conscients que "quan ens acostuméssim a la música en digital abandonaríem els vinils" i que sempre trobaríem defensors de l'anterior tecnologia que tindrien una via compatible per seguir mantenint els continguts en format SVG.

Respecte l'ús més o menys sofisticat de l'OSM (en aquest punt l'expert és en @Vriullop, però miraré de respondre):

• Els mapes els dibuixa el Kartographer. Per facilitar el seu ús per usuaris no informàtics s'han construït eines que l'invoquen passant-li la informació que els editors aporten de forma més entenedora.
• El Maplink és l'eina que fan servir els anglesos i nosaltres tenim el {{Map draw}}. No conec en profunditat el Maplink, però crec que tenim les mateixes funcionalitats. Sap dibuixar polígons, línies i punts, assignar-li colors a cadascun d'ells i mostrar textos i imatges associades. Veieu a Special:permalink/33496088 la versió Map draw de l'exemple fet per @Bsckr amb Maplink.
• Ara bé, la riquesa d'aquestes opcions que es mostra a les infotaules és limitada perquè ha de servir igual per qualsevol indret del planeta i els continguts surten de WD. Per tant, com deia al primer punt, l'estructura de dependències territorial serà la que allí figuri.
• Es poden fer mapes més personalitzats?. Per descomptat. Tal com ha fet @Bsckr a la prova del maplink. Aportant-li manualment la Qid dels items implicats o de les coordenades a dibuixar. És a dir, tornant a "dibuixar", però en comptes de traçar vectors, li hem de dir els items que volem que miri per dibuixar els vectors. Als exemples de Map draw hi ha algun cas de doble nivell (Maresme-Catalunya i Mataró-Maresme, però hi ha de més treballats com l'aportada pel Pere.
• Si es vol optar per dibuixar amb l'OSM (via Map draw), cal assumir que requerirà manteniment manual si varien les relacions (com ens ha passat amb el Lluçanès).
• Tenim dues situacions diferents segons sigui dins o fora de la infotaula:

• posar el mapa fora de la infotaula amb una crida al map draw directament (com hem vist més amunt).
• aportant-li a la infotaula (teniu l'explicació detallada a "LOCALITZACIÓ- MAPES"):

• com a imatge complementaria guardada a Mapa detallat (P1621) o manualment a imatge_mapa
• com un únic mapa alternatiu als dos mapes actuals (el localitzador i el OSM), subministrant-li una crida complerta al Map draw en el paràmetre draw_mapa de la infotaula o, si és estable i no canviarà, es pot emmagatzemar com Forma geogràfica (P3896) dins l'item de l'entitat (Cas Marxes_per_la_Llibertat); aquesta via requereix d'un nivell tècnic més expert. Trobareu la documentació de com fer-ho a Plantilla:Map draw/generar Map Data Espero haver ajudat a entendre les opcions que tenim.

Salut !

Bon vespre,

Amb motiu de les diverses crides al boicot de l'edició d'enguany del Festival d'Eurovisió, motivades pel paper d'Israel a la guerra en curs, crec que seria bo afegir aquesta informació a un seguit de pàgines que previsiblement seran molt vistes aquests dies:

Festival de la Cançó d'Eurovisió_2024#Crítiques a la participació d'Israel
Festival de la Cançó d'Eurovisió
Israel al Festival de la Cançó d'Eurovisió

Algú s'hi anima? La veritat és que jo no en sé res sobre el festival...

Si pot ser, informació referenciada...

Fet!

Si algú té interès, podria crear la biografia de la cantant israeliana, Eden Golan.

Hola, bon dia,

Fa temps es va eliminar la pàgina Footytictactoe per manca de contingut fiable i fonts verificables.

Tanmateix, sembla que aquest tema ha guanyat rellevància recentment, i la Lliga als seus canals oficials ha fet menció d'aquest joc de moda. https://www.tiktok.com/@laliga/video/7362173007118290208

Crec que seria oportú reactivar la pàgina i crear-ne una de nova on s'expliqui en què consisteix el joc en general.

No se que us sembla.

Gràcies :)

Tiktok no és una referència fiable per fer un article enciclopèdic

No he trobat cap cobertura en cap font secundària fiable, tampoc de la pròpia Lliga al seu web ni comunicats (els canals de les xarxes socials no són fonts fiables a efectes d'admissibilitat).

Perfecte!

Té molt de sentit... Ara que parlem de fonts fiables...Quin tipus de font es consideren fiables?

Mitjans de comunicació, revistes, llibres i tesis doctorals.

Viquipèdia:Fonts fiables

perfecte gràcies!

Bon dia. Arrel d'Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024 ha sorgit una conversa en la discussió: La pròpia institució va determinar a mig mandat, que la legislatura que ha acabat s'ha de considerar la 14a, perquè considera que la primera és la que va emanar de la institució és la que va emanar de les eleccions de 1931, seguint el mateix criteri que s'empra per al President de la Generalitat de Catalunya, donant continuïtat des del seu inici, encara que hi hagi èpoques en que la institució ha estat abolida.

La numeració que es va aprovar en 2021 està recollida des de llavors en l'article Parlament de Catalunya, i interpreto que la denominació Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya és equivalent a Catorzena legislatura de la Catalunya autonòmica, però entenc que la que numeració que decideixi la pròpia institució ha de prevaldre a la que històricament aparegui en els articles de la viquipèdia, però com @Docosong manifesta que pot suposar molt merder el reanomenament, s'ha de comentar abans, i que ni ta sols es faci una redirecció de Quinzena legislatura del Parlament de Catalunya a Catorzena legislatura de la Catalunya autonòmica o a la inversa. Com a rel que estic fent una taula d'evolució històrica dels diputats en l'article Parlament de Catalunya, m'he trobat amb el conflicte de denominacions que creia adient resoldre amb redireccions, així que deixo el tema en stand by a que es resolgui el tema.

La Catorzena legislatura de la Catalunya autonòmica no existeix, la darrera de la Catalunya autonòmica va ser la XIII, que va passar a dir-se catorzena legislatura del Parlament de Catalunya. Per tant, com comento a sota, no veig per enlloc cap cobertura del reanomenament de les legislatures (canviar-ho a la VP és el de menys, el que seria un 'merder' seria canviar-ho en tot el DOGC i normativa des del 1980. Cal eliminar doncs totes les redireccions de "tretzena legislatura del Parlament de Catalunya" enrere. Al WD ja ho he solucionat, i apareix al navegador de les infotaules correctament.

[Adjunto fil duplicat]

Hola, em sembla que aquest tema ja es va parlar en un altre fil però no sé recuperar el tema. Tot s'inicia arrel del canvi de nom de la darrera legislatura, segons la mateixa gencat, XIII-XIV legislatura, és a dir, que implica un canvi en el nom de l'article i altres que estiguin enllaçats. Malauradament, hi ha una resolució una mica ambigua i desconec si s'ha fet efectiva (https://www.parlament.cat/document/bopc/195458323.pdf#page=4) on s'argumenta que la primera legislatura republicana correspon a la primera. Tanmateix, IANAL això no implica cap canvi seqüencial de les següent legislatures i, si fos així, em sembla que s'ha de votar per consens perquè comporta un canvi major de dades.

Per altra banda, no acabo de veure clar les redireccions que s'estan fent com Novena legislatura del Parlament de Catalunya ‎o Desena legislatura del Parlament de Catalunya. Ja direu la vostra.

Context: Discussió:Eleccions al Parlament de Catalunya de 2024#Numeració de les legislatures, Discussió:Catorzena legislatura del Parlament de Catalunya

No he trobat cap cobertura (ni al propi BOPC) que el canvi de nom de 13a a 14a legislatura hagi fet canviar la numeració de les anteriors. De fet només va significar un canvi de nom de la XIII que va passar a nomenar-se XIV. En un comunicat del Dpt. de Presidència, actualitzat a abril de 2024 [1], especifica que "En compliment de la Resolució 9/XIII del Parlament de Catalunya, sobre el canvi de denominació de la legislatura, aprovada pel Ple en la sessió 7, del 2 de juny de 2021 (BOPC 50/13, del 04.06.2021), la legislatura actual passa a denominar-se catorzena legislatura a partir del 4 de juny de 2021." A la capçalera podem observar com a títol "Activitat parlamentària - XIII-XIV legislatura", però a tots els efectes la legislatura passa a ser la XIV, i el fet de no existir la XIII és pel reconeixement que va fer la Cambra de la de 1932. Però en cap cas canvia la numeració i només afecta a la XIII, que passa a denominar-se XIV i, per tant, la propera serà la XV legislatura del Parlament de Catalunya. En cap cas veig admissible perquè no té cobertura ni ho diu enlloc: 1.- canviar la numeració de les legislatures anteriors i, 2.- establir una doble denominació falsa de "legislatura autonòmica" i "del Parlament de Catalunya", que no té cobertura en cap font secundària ni tampoc primària; se'n diu primera legislatura republicana a la de 1932, no es compta el Parlament a l'exili perquè en la pràctica només es va reunir un cop per fer president Tarradellas, de la de 1980 és la primera legislatura autonòmica... i així fins la XIIa... la XIII no existeix i la XIV és "del Parlament de Catalunya". Però no es reanomenen les anteriors, primer perquè no ho diu enlloc la resolució del Parlament, i segon per motius pràctics: caldria canviar tots els documents oficials que ho inclouen. Cal eliminar doncs totes les redireccions de "tretzena legislatura del Parlament de Catalunya" enrere. Al WD ja ho he solucionat, i apareix al navegador de les infotaules correctament.

En aquest cas, caldria revisar el contingut de l'article Parlament de Catalunya, que fa anys que diu una altra cosa i ningú hi ha prestat atenció

Fet. --

Bon dia a tots, la sequera que estem patint actualment no té entrada pròpia a la Viquipèdia i es fa una mica rebuscat de trobar al haver d'anar a baix de tot de l'article Sequera a Catalunya per a trobar la informació de la sequera actual. Si algú s'hi anima a fer-ne una entrada pròpia seria beneficiós, d'informació n'hi ha per a parar un tren.

Gràcies.

Bona tarda comunitat, si teniu temps i ganes per què no passeu per aquesta presa de decisió en marxa per a donar d'alta o de baixa alguns dels identificadors presents a les infotaules a fi de desencallar-la? Mercès per endavant.

Fa dos mesos que el bot que posava la data a les plantilles com FR, FVA o EE no funciona (@Arnaugir:).

Fent de la necessitat, virtut, però, potser podríem aprofitar per eliminar la categorització per anys (les dates les podríem deixar a la plantilla). Recordau que, fa dos anys ja vàrem eliminar la categorització per mesos.

Antecedents: Tema:Svfkjcexz2lqknb4, Tema:Wnc9xmyavit7sgw9, Tema:Xw86rwc5x9owz0hn.

M'han desactivat el bot per unes funcions que han quedat obsoletes, em costarà déu i ajuda reviure'l. Però ho aconseguiré :)

Pel que fa als anys, com vulgueu a mi m'és indiferent.

Per mi endavant en deixar de categoritzar les deficiències dels articles per any.

Perquè us faceu una idea de les tasques a les quals afectaria: Viquipèdia:Articles per millorar.

A mi m'agradaria mantenir -si fos possible- la categorització per anys: com explicava en un altre fil, crec que és millor revisar les pàgines en categories de manteniment prioritzant les més recents. Així, qui va crear l'article (i l'error) tindrà l'opció de veure-ho, aprendre'n i no reproduir-lo, evitant-nos futures intervencions. En canvi, quan revisem un article que porta molts anys amb la plantilla, qui sap si l'editor encara és entre nosaltres.

D'acord amb Cataleirxs.

Mig d'acord amb tu.

Jo revís els articles nous i malgrat canviar-los les mateixes coses cada dia als mateixos usuaris i haver-los explicat els canvis a fer a la seva discussió, hi ha usuaris que no aprenen dels seus errors malgrat fer anys i panys que editen. N'hi deu haver que aprenen, sí, però potser amb més gent revisant Especial:Canvis recents i Especial:Pàgines noves, ja cobriríem aquest segment.

Si de 10 usuaris que la caguem avui, 2 milloren, demà només s'haurà de revisar la tasca de 8. Siguem positius :)

Jo som positiu, però et propòs una alternativa per tal de fer el que tu dius i, a la vegada, poder simplificar les categories de manteniment per tal de millorar pàgines com VP:M i fer-les més útils i fàcils d'usar pels patrulladors.

Per cert, que ara estava pensant que sense el bot actiu, només tendrem categoritzats els articles antics, que precisament són els que no t'interessen.

Correcte, per això m'agradaria que el bot tornés a funcionar.

I l'alternativa que t'he comentat, no et bastaria?

Disclaimer: parlo exclusivament de la meva experiència i necessitat, cadascú tindrà la seva.

Les tasques de manteniment les faig quan tinc el cap com un timbal i no vull llegir, ni escriure ni traduir; o quan tinc poc temps. Llavors, m'és més útil anar a una categoria limitada que no pas endinsar-me en la selva de canvis recents.

Estaria bé fer un repàs ràpid a les Plantilles no utilitzades, sobretot a les d'aquesta tipologia: Plantilla:Article Ciclons tropicals 11 Plantilla:Article Països Baixos 06

Jo m'ofereixo voluntari a fer un repàs als articles amb avís FVA

Crec que, amb el que comentes, t'hauries d'apuntar aquí. A la segona, veig que ja t'hi has apuntat.

PS. Podria ser que aquest comentari anàs a Tema:Y3kcrnv0tsw2tvkd?

Bon dia, volia fer una pregunta sobre el criteri a seguir a l'hora d'escriure els cognoms catalans que utilitzen la grafia 'ñ' en lloc de 'ny'. Ho pregunto perquè recentment l'usuari @Paddy Mc Aloon ha reanomenat l'article Josep Suñol i Capdevila i ha substituït el Suñol per Sunyol, normalitzant el cognom d'aquesta persona.

Les directrius d'anomenar pàgines amb nom de persona no fa referència a aquesta qüestió i no si hi ha hagut alguna discussió abans amb aquest mateix tema, però he fet una cerca i no he trobat res al respecte. En tot cas, crec que el més adient seria posar el cognom amb la grafia que utilitzen les referències, que en aquest cas és Suñol.

No trobo gaire correcte canviar cognoms si no és que hi ha una tradició a normalitzar-los, i tampoc seria l'únic cas en fer servir aquesta grafia, com és el cas de Santiago Rusiñol i Prats o Jeroni Miquel Suñol i Pujol.

Espero els vostres comentaris al respecte!

Limitant-nos al cognom Sunyol/Suñol, ara mateix tenim els articles (disculpeu-me si em deixo algun):

Josep Sunyol i Garriga, Ildefons Sunyol i Casanovas, Víctor Sunyol i Costa, Gregori Maria Sunyol i Baulenas, Ricard Sunyol Estadella, Martí Sunyol i Genís, Joan Sunyol i Genís,

Modest Sunyol, Hortènsia Curell i Sunyol i Milícia Sunyol amb ny (10 en total), i

Cèlia Suñol i Pla, Antoni Suñol i Pla, Jeroni Miquel Suñol i Pujol, Esteve Suñol i Gasòliba, Joan Santanach i Suñol, Jaume Carner i Suñol, Josep Cortinas i Suñol, Francesca Casaponsa Suñol, Miquel Nolis Suñol i Fundació Suñol amb ñ (10 en total)

L'ordre de les fonts hauria de ser:

1. El que facin servir les fonts fiables en català.
2. Si no hi ha fonts fiables en català, el que faci servir el registre civil, si podem deduir-ho a partir d'altres usos oficials.

El cas dubtós pot ser el dels que no surtin a les fonts fiables i siguin anteriors al registre civil.

Per algú mort el 1906 com Josep Suñol i Capdevila és raonable suposar que va entrar al registre civil amb la forma Suñol que surt a les poques fonts contemporànies, i a més a l'única font fiable actual que l'esmenta.

Hi ha més criteris que es poden considerar:

• La voluntat del biografiat. És sabut que Joan Coromines reivindicava el plural "es", però el germà Ernest Corominas no va canviar mai i el pare Pere Coromines canviava segons el context, normalment "as" i fins i tot "Pedro Corominas", coses de l'època. Com que va morir dos anys després de la llei de normalització lingüística no sabem si va tenir temps de canviar el registre, que segurament era "Juan Corominas". En el cas d'un Suñol, d'un Compañs o d'un Alemañ del segle XIX no ho sabrem mai, ni ells mateixos sabrien de què estem parlant. El que digui el registre civil no ho considero determinant, en el cas de grafies equivalents, si no tenien cap altra opció.
• L'Enciclopèdia Catalana normalitza sistemàticament els cognoms d'època prefabriana. No ho he trobat al llibre d'estil, tot i que recordava haver-ho llegit, però és la pràctica habitual, tret d'algunes excepcions que entren en el nostre criteri general:
• La forma en què és generalment conegut. En aquest cas, que hi hagi dues referències que transcriuen fonts de l'època, no és determinant.

En resum, no em sembla malament el canvi, però s'hauria d'haver discutit prèviament. Com que tampoc és un cas clar, amb prou fonts diverses, hauria respectat el criteri inicial.

A les dues fonts que vaig utilitzar per fer l'article s'utilitza la grafia Suñol. Si cerquem als llibres d'actes de quan va ser alcalde (que estan digitalitzats al web del Museu de Badalona), també signa de la mateixa manera.

El criteri oficial en l'època d'en Josep Suñol era que tot havia de ser castellanitzat en idioma (els noms) i en grafia (els cognoms). L'obligació de registrar els naixements de forma civil ve del 1841, i ja amb l'obligatorietat de fer servir el castellà com a llengua d'inscripció. Els oficials dels registres feien servir sempre la castellana "ñ", per imposició legal. En el segle XIX la gent escrivia com podia i a títol personal, però l'oficial del registre era qui sovint fixava una forma o una altra d'escriure un cognom. És el cas del meu cognom, fraccionat en diverses formes segons com ho entenia l'oficial de torn: Rabés, Rebés, Ravés i Revés. No demanis a les famílies Rabés que canviïn a Rebés per a unificar cognoms!

Recordem, d'una altra banda, que el pare del gran músic Xavier Montsalvatge i Bassols era l'escriptor Xavier Monsalvatje Iglésias, un amb "g" i l'altres amb "j". Criteris del moment!

La grafia normalitzada catalana per a paraules no hauria de servir per a cognoms, si una família escriu el seu cognom amb "ñ" i legalment està registrada amb "ñ", per molt catalana que sigui, llavors el cognom va amb "ñ".

Salut!

He desfet el canvi, però crec que en justícia s'hauria de revisar la resta d'articles que he indicat al començament.

Bon dia, algú sap com canviar la Viquibola per a posar-ne una de commemorativa?

Seguint el tema Tema:Y2udbrlqjipnqx78 i amb pràcticament enllestits el vídeo de celebració (@MarcCeleiro), la nota de premsa a Viquipèdia:Notes de premsa/750.000 articles i la pàgina Viquipèdia:Celebrem els tres quarts de milió, hi haurà viquibola especial en el vídeo i estaria molt bé que també hi fos durant uns potser 15 dies (7, 10, 15 o 30 dies? què preferiu si és que la hi voleu?).

Segons la nova interfície actual de la Viquipèdia, o veureu el logo tradicional així (viquibola i text a sota) o bé així (viquibola i text al costat). Per tant caldrà canviar dos logos diferents si no m'equivoco. Tan bon punt estigui el disseny a punt en la línia del vídeo el compartim aquí.

Administradors, n'esteu al cas de com fer-ho? @Paucabot, @Leptictidium, @SMP, @Townie, @Docosong o @Pallares (per esmentar-ne alguns que potser d'altres vegades ho sabeu). Gràcies.

Em sembla bé, però no sé com fer-ho

Voleu dir que no vam deixar de canviar la Viquibola fa molt de temps?

Per no repetir-nos, enllaço el fil equivalent a aquest pel mig milió d'articles a Tema:Spd7zkgvsxsts2ja.

Pel mig milió vam anar (com aquest cop) amb un coet al cul. Jo crec que val la pena mantenir una mica aquests detals com a comunitat, Al final, més enllà de les xarxes socials o el que pugui cobrir la premsa, si algú realment veu que hem aconseguit un èxit important dins del projecte és perquè hi veurà una marca significativa sigui quin sigui l'article des del qual navegui. I els bànners són més constants, feixucs i invasius. A mi em sembla una tradició maca i altres wikis encara ho fan.

No em sembla pas malament fer-ho.

Ho he trobat: https://meta.wikimedia.org/wiki/Requesting_wiki_configuration_changes#Changing_a_wiki's_logo

Si no hi ha oposició, provem de tenir la viquibola commemorativa com més aviat millor perquè la valoreu, digueu si us sembla tenir-la 15 dies i si no hi ha cap opinió fermament contrària, ho trasllado a un tiquet de Phabricator perquè l'activin tan bon punt arribem als 750.000 o més o menys per Sant Jordi.

A mi em sembla bé.

Viquiendavant.

No sé si serà possible perquè no me'n surto amb el vectorial. Volia adaptar Fitxer:Wikipedia-logo-v2-uk-mln-v8.svg:

Per tal que la línia de fulles superior fos de dos platejats i la línia inferior fos alternada daurada i de color vermell perquè aparegués com una senyera discreta. I canviar el milió per 750000 i el nostre Viquipèdia (Fitxer:Wikipedia-wordmark-ca.svg). Però no hi tinc prou traça i no me'n surto.

Hola, he fet això

Com ho veieu?

Molt bona, @Townie! Com estaves inactiu de fa mesos, havia demanat ajuda externa i un tuitaire m'havia ajudat fa un parell d'hores amb una versió gairebé idèntica a la teva i també amb aquest fitxer svg per al logo horitzontal de la nova interfície:

Per això en aquest subtítol del logo duu els seus crèdits i per cortesia i que no sembli que l'hem desestimat, n'he posat el seu com a coautor del fitxer que ens passes. @Townie: podries penjar-ne també una versió separada sense text (només viquibola), que necessiten a Phabricator? O prefereixes que ho faci jo mateix amb la que ens ha passat ell (la qual cosa necessitaria que canviés també el teu fitxer amb text pel seu?)

Cap problema! Aquí tens el fitxer sense text.

El vídeo incorporarà el logo commemoratiu i el farem servir a la bio de les xarxes socials també durant uns dies!

Si no hi ha cap oposició al disseny d'en Townie, demà al matí faig la petició a Phabricator

Viquiendavant.

Ja he demanat els canvis a Phabricator:

Tasca a Phabricator
T363057

Creuem dits perquè els tempos quadrin, n'estiguin a l'aguait i el puguin actualitzar més o menys a l'hora que hi arribem!

Soc l'únic que hi veu «artic» tallat o ni tan sols en això l'equip tècnic de la WMF ens ha sabut ajudar correctament?

Sí, també veig la Viquibola petita i el text al costat amb "artic" tallat.

Venia per dir això mateix.

Si algú més vol donar un cop al tiquet… Perquè a mi em tenen emprenyat.

El tipus de lletra tampoc és el mateix

Jo ara ja la veig bé, però en @Yuanga acaba d'escriure dient que no. Qui més?

Ho veig igual que en @Yuanga en dos dispositius diferents.

Si us plau, si podeu inicieu sessió a Phabricator i comenteu en la tasca en qüestió. Els desenvolupadors no llegeixen aquest fil i si no veuen que la cosa no rutlla i la comunitat té alguna cosa a dir, passaran olímpicament com fan sempre amb les reclamacions de les wikis que no són dominants.