Vés al contingut

¿Quién diablos es Juliette?

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lícula¿Quién diablos es Juliette?
¿Quien diablos es Juliette? Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióCarlos Marcovich Modifica el valor a Wikidata
ProduccióCarlos Marcovich Modifica el valor a Wikidata
GuióCarlos Marcovich Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlejandro Marcovich Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarlos Marcovich Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarlos Marcovich Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorKino Lorber Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenMèxic Modifica el valor a Wikidata
Estrena1997 Modifica el valor a Wikidata
Durada91 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredocumental Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0126627 FilmAffinity: 161186 Rottentomatoes: m/who_the_hell_is_juliette Letterboxd: who-the-hell-is-juliette Allmovie: v158737 TCM: 444208 TMDB.org: 125103 Modifica el valor a Wikidata

¿Quién diablos es Juliette? és una pel·lícula mexicana documental de 1997, escrita i dirigida per Carlos Marcovich i protagonitzada per Yuliet Ortega i Fabiola Quiroz. Se'l considera el documental mexicà més vist,[1] i també és considerat com un dels documentals que van marcar la dècada de 1990 al cinema mexicà.[2] Es va estrenar el 5 de setembre de 1997 al Canadà.[3]

Sinopsi

[modifica]

La narració gira entorn de la història real de Yuliet, una prostituta adolescent cubana i Fabiola, una model mexicana.

Repartiment

[modifica]
  • Yuliet Ortega
  • Fabiola Quiroz
  • Jorge Quiroz
  • Victor Ortega
  • Michele Ortega
  • Salma Hayek
  • Benny Ibarra
  • Francesco Clemente
  • Daniel Giménez Cacho
  • Oneida Ramírez

Producció

[modifica]

Va ser filmada entre octubre de 1995 i gener de 1997 a l'Havana, Nova York, Los Angeles, Morelia i Ciutat de Mèxic. Quan Marcovich estava a Cuba per filmar un vídeo de Benny Ibarra, amb la model mexicana Fabiola Quiroz, una adolescent —Yuliet Ortega— se'ls va acostar a demanar-los diners i Marcovich la va convidar a sortir al vídeo, simplement perquè s'assemblava a la model. D'aquesta trobada va néixer la idea de la pel·lícula desenvolupada sense assajos o guió.

Llançament

[modifica]

Va ser exhibida en les següents dates:

Recepció

[modifica]

Sobre aquest film es va opinar:[5]

« Marcovich va trencar els motlles i va treballar en una idea seva, va aconseguir una història que captiva..., es va burlar de si mateix —«els directors només prenen cafè i trien una model per a ficar-se al llit amb ella»— i del seu treball —Salma i Benny apareixen com a elements de burla i d'autenticitat de la història—, i fins es va donar el luxe de resoldre l'enigma de Juliette i Fabiola..., almenys fins al capítol en què les abandonem i sortim de la sala amb la il·lusió de conèixer-les... Quant a altres punts merament cinematogràfics, l'edició és meravellosa —la cinta requereix una sincronia impecable, i la té—, i aquest és un aspecte a esmentar, ja que tot es forma a partir de seqüències molt curtes que han d'anar relacionades. En el visual és òbvia l'experiència fotogràfica del director: hi ha escenes grandioses, com la presa aèria de Xochimilco, el dic cubà amb els nens jugant en l'aigua en càmera lenta o la seqüència leit motiv dels arcs en la cerca de Juliette... En definitiva, una gran, gran cinta... »
Cinengaños

Alejandra Szir al lloc web Filmonline.com.ar va escriure:

« "És una pel·lícula atractiva. No sols per la seductora i alegre Juliette, sinó perquè es produeix un joc entre el director i les persones que estan davant de la càmera."[6] »

Premis (1998)

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «¿Quién diablos es Juliette?». [Consulta: 17 setembre 2013].
  2. Guergana Velitchkova Tzatchcova. «El giro subjetivo del nuevo documental mexicano». [Consulta: 17 setembre 2013].
  3. ¿Quién diablos es Juliette? a cinema22
  4. Maslin, Janet «Various Guises of Misery in Sundance Winners». The New York Times, 26-01-1998 [Consulta: 6 agost 2006].
  5. «Còpia arxivada», diciembre 1997. Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 3 abril 2021].
  6. Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos III 2003-2009. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2010, p. 204. ISBN 950-05-1913-7. 
  7. McClanahan, Erik «Brotherly love: A conversation with "Rudo y Cursi" director Carlos Cuarón». Twin Cities Daily Planet, 01-06-2009 [Consulta: 6 agost 2006].

Enllaços externs

[modifica]