Àcid permonosulfúric

Àcid permonosulfúric
Substància química	tipus d'entitat química
Massa molecular	113,962294164 Da
Estructura química
Fórmula química	H₂SO₅
SMILES canònic	Model 2D; OOS(=O)(=O)O
Identificador InChI	Model 3D

L'àcid permonosulfúric, en anglès:Peroxymonosulfuric acid, amb la fórmula química H₂SO₅, també conegut com a àcid persulfúric o àcid peroxisulfúric, és líquid a la temperatura ambient. En aquest àcid, el centre S(VI) adopta la seva característica geomeria tetrahèdrica; la connectivitat s'indica per la fórmula HO-O-S(O)₂-OH. És un dels oxidants més potents que es coneixen (E⁰ +1.81 V) i és molt explosiu.

El H₂SO₅ de vegades es confon amb el H₂S₂O₈, conegut com a àcid peroxidisulfúric.

Història

El H₂SO₅ va ser descrit primer per Heinrich Caro.^[1]

Síntesi i producció

A escala de laboratori implica la combinació de l'àcid clorosulfúric i peròxid d'hidrogen.

H₂O₂ + ClSO₂OH ⇌ H₂SO₅ + HCl

En la producció a gran escala, aquest àcid es produeix in situ per la seva gran inestabilitat. Segons la patent per Martin, es produeix per la reacció de >85% d'àcid sulfúric i >50% de peròxid d'hidrogen ("solució Piranha").^[2]

H₂O₂ + H₂SO₄ ⇌ H₂SO₅ + H₂O

Usos industrials

El H₂SO₅ s'ha usat per diverses aplicacions desinfectants i de neteja, p.e., tractament de piscines. Les sals alcalines de H₂SO₅ poden desligninar la fusta.^[3]

Les sals d'amoni, sodi i potassi de H₂SO₅ es fan servir en la indústria dels plàstics com iniciadors de la polimerització i per decolorar i desodorar els olis.

El peroximonosulfat de potassi, KHSO₅, és la sal àcida de potassi de l'àcid peroximonosulfúric. Es fa servir com a agent oxidant.

Perills

L'àcid pur de Caro és molt explosiu.^[4] i oli solar.^[5] Com tots els oxidants molt forts s'ha de mantenir lluny de compostos orgànics com són els èters i les cetones per l'acció de peroxidar el compost creant una molècula molt inestable com el peròxid d'acetona.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid permonosulfúric

↑ Caro, H. «Zur Kenntniss der Oxydation aromatischer Amine». Zeitschrift für angewandte Chemie, 11, 36, 1898, pàg. 845–846. DOI: 10.1002/ange.18980113602.
↑ Martin, P. L. (USA). U.S. Pat. Appl. Publ. (2005), 21 pp. CODEN: USXXCO US 2005031530 A1 20050210 Patent written in English. Application: US 2004-878176 20040628. Priority: US 2003-494009 20030807. CAN 142:179838 AN 2005:122569 CAPLUS
↑ Springer, E. L.; McSweeny, J. D. «Treatment of softwood kraft pulps with peroxymonosulfate before oxygen delignification». Tappi Journal, 76, 8, 1993, pàg. 194–199. Arxivat de l'original el 2011-09-29. ISSN: 0734-1415 [Consulta: 14 gener 2014]. Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine.
↑ J.O. Edwards «SAFETY». Chem. & Eng. News, 33, 32, 1955, pàg. 3336. DOI: 10.1021/cen-v033n032.p3336.
↑ Chem. & Eng. News, 38, 1960, pàg. 59.

[1] Caro, H. «Zur Kenntniss der Oxydation aromatischer Amine». Zeitschrift für angewandte Chemie, 11, 36, 1898, pàg. 845–846. DOI: 10.1002/ange.18980113602.

[2] Martin, P. L. (USA). U.S. Pat. Appl. Publ. (2005), 21 pp. CODEN: USXXCO US 2005031530 A1 20050210 Patent written in English. Application: US 2004-878176 20040628. Priority: US 2003-494009 20030807. CAN 142:179838 AN 2005:122569 CAPLUS

[3] Springer, E. L.; McSweeny, J. D. «Treatment of softwood kraft pulps with peroxymonosulfate before oxygen delignification». Tappi Journal, 76, 8, 1993, pàg. 194–199. Arxivat de l'original el 2011-09-29. ISSN: 0734-1415 [Consulta: 14 gener 2014]. Arxivat 2011-09-29 a Wayback Machine.

[4] J.O. Edwards «SAFETY». Chem. & Eng. News, 33, 32, 1955, pàg. 3336. DOI: 10.1021/cen-v033n032.p3336.

[5] Chem. & Eng. News, 38, 1960, pàg. 59.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]