Àcid sulfúric fumant
Aquest article tracta sobre la mescla de compostos químics. Si cerqueu la població de Califòrnia, vegeu «Oleum». |
Substància química | substància química, àcid i dissolució |
---|---|
Estructura química | |
L'àcid sulfúric fumant o òleum (del llatí oleum = "oli") és una mescla en solució de diverses composicions de triòxid de sofre en àcid sulfúric, o de vegades més específicament es refereix a l'àcid disulfúric (també conegut com a àcid pirosulfúric). Els òleums es poden descriure per la fórmula genèrica ySO₃.H₂O on y és el contingut molar total de triòxid de sofre. El valor de y pot ser variat per incloure diferents òleums.
Producció
[modifica]L'òleum es produeix pel procediment de contacte (contact process) on el sofre s'oxida a triòxid de sofre i després es dissol en àcid sulfúric concentrat.
Usos
[modifica]L'òleum és un important intermedi en la producció d'àcid sulfúric degut a la seva alta entalpia de reacció d'hidratació. Quan s'afegeix SO₃ a l'aigua forma una fina boirina difícil de separar. Tanmateix, el SO₃ afegit a àcid sulfúric concentrat ràpidament es dissol, formant oleum el qual pot ser diluït en aigua per a proporcionar àcid sulfúric concentrat addicional.[1]
L'òleum és útil per transportar compostos d'àcid sulfúric en ferrocarril a les indústries consumidores, ja que és més segur perquè a la temperatura d'una habitació és sòlid a més de ser menys corrosiu en els metalls que l'àcid sulfúric.[2]
L'òleum és un reactiu potent i es fa servir en la nitració secundària del nitrobenzè.
L'òleum es fa servir per fabricar molts explosius excepte la nitrocel·lulosa.[3]
Reaccions
[modifica]L'òleum és un potent agent deshidratador i dins la glucosa en pols, o un altre sucre, n'elimina l'aigua i deixa només el carboni.
Referències
[modifica]- ↑ Considine, Douglas M., Chemical and Process Technology Encyclopedia, McGraw-Hill, 1974, pp 1070–1.
- ↑ «Storage Tanks - Knowledge for the Sulphuric Acid Industry» (en anglès). [Consulta: 2 setembre 2021].
- ↑ Urbanski, Tadeusz, Chemistry and Technology of Explosives, Pegamon Press, Oxford, 1965, Vol 2, pp 329.