Àfar (llengua)
| qafár af | |
|---|---|
| Tipus | llengua natural i llengua viva  |
| Ús | |
| Parlants | 1.439.367 (1998): 160.000 a Eritrea (2001), 979.367 a Etiòpia (1998), 300.000 a Djibouti (1996) |
| Parlants nadius | 1.600.000 |
| Parlat a | Àfrica oriental i Regió Àfar |
| Autòcton de | sud d'Eritrea, regió Àfar a l'Etiòpia i costa de la Mar Roja a Djibouti |
| Estat | Djibouti, Eritrea, Etiòpia |
 | |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües afroasiàtiques llengües cuixítiques | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí i alfabet amhàric |
| Codis | |
| ISO 639-1 | aa |
| ISO 639-2 | aar |
| ISO 639-3 | aar |
| Glottolog | afar1241 |
| Linguasphere | 14-BAA-b |
| Ethnologue | aar |
| IETF | aa |
L'àfar és una llengua cuixítica parlada al sud d'Eritrea, a la regió Àfar d'Etiòpia i a la costa djibutiana de la mar Roja per prop d'un milió i mig de persones i que integra, juntament amb el saho, el grup sahoàfar, subdivisió del cuixític oriental de les Terres Baixes.
L'àfar distingeix entre vocals llargues i breus i consta d'un inventari mitjà de consonants. S'escriu amb l'alfabet llatí, però encara no ha finalitzat el procés d'estandardització de la seva ortografia.
Hi ha entre 1.379.200 (906.000 monolingües)[1] i 2.576.000 parlants d'àfar.[2]
Classificació i família lingüística
[modifica]La llengua àfar forma part del grup lingüístic de les llengües cuixítiques, un grup de llengües que pertany a la família lingüística de les llengües afroasiàtiques. Concretament, juntament amb el somali i el saho, formen part del subgrup del cuixític oriental de les Terres Baixes.[3] És molt similar a la llengua saho, llengua amb la qual, segons l'Ethnologue, formen el subgrup de les llengües àfar-saho, que formen part de les llengües cuixítiques orientals.[4]
Àfar a Djibouti
[modifica]Població, territori i pobles veïns
[modifica]A Djibouti, hi ha entre 99.200 (2006)[1] i 404.000 àfars.[2] Aquests tenen el territori a la costa del mar Roig. Segons el mapa lingüístic de l'Ethnologue, el territori àfar ocupa gran part del país, excepte la part més oriental, en la qual hi ha la capital.[5] Els àfar de Djibouti limiten amb erritori àfar d'Eritrea i d'Etiòpia al nord i a l'oest, i amb territori dels somalis de Djibouti i d'Etiòpia al sud i a l'oest.[5] Tot i que els idiomes oficials de l'estat són el francès i l'àrab, la llengua més parlada n'és el somali.
Estatus i ús de la llengua
[modifica]A Djobouti, l'àfar és una llengua desenvolupada (EGIDS 5). Tot i que no té estatus oficial, està estandarditzada i és utilitzada per persones de totes les generacions tant a la llar com en l'entorn social. S'escriu en alfabet llatí. A Djibouti, els àfars reben el nom de danakil, però és un nom que és considerat ofensiu.[1]
Àfar a Etiòpia
[modifica]Població, territori i pobles veïns
[modifica]Segons el cens del 2007, hi havia 1.280.000 àfars a Etiòpia[1] i segons el Joshuaproject n'hi ha 1.759.000.[2] El seu territori està situat a les terres baixes de l'est del país, a les regions d'Àfar, d'Amhara i Somali.
Segons el mapa lingüístic d'Etiòpia, Djibouti i Eritrea de l'Ethnologue, el seu territori etíop està situat al curs alt del riu Awash. A l'est, limiten amb el territori àfar d'Eritrea i de Djibouti i amb el territori dels somalis. Al sud, tenen com a veïns els oromos orientals i els oromos borana-arsi-gujis; a l'oest, limiten amb els amhàrics, els oromos centreoccidentals, argobbes i els tigrinyes.[5]
Dialectes
[modifica]A Etiòpia, es parlen els següents dialectes de l'àfar: l'aussa, el baadu, l'àfar central i l'àfar septentrional. L'àfar és una llengua propera al saho.[1]
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua
[modifica]A Etiòpia, l'àfar gaudeix d'un estatus oficial. És una llengua oficial regional (EGIDS 2): s'utilitza en l'ensenyament reglat, el treball, els mitjans de comunicació de masses, el cinema i el govern.[6] Té diccionari i gramàtica. Els àfars també parlen l'àrab sudanès. A Etiòpia s'escriu en alfabet amhàric.
Àfar a Eritrea
[modifica]Població, territori i pobles veïns
[modifica]A Eritrea, hi ha 413.000 àfars[2] que viuen a les regions septentrionals del mar Roig i a la Dankàlia (regió meridional del mar Roig). Aquest territori està situat a la part més meridional i oriental del país.
El territori àfar eritreu fa frontera amb els àfars de Djibouti i d'Etiòpia al sud i sud-oest i amb el territori dels sahos (Eritrea i Etiòpia) al nord i nord-oest. A més a més, també es parla àfar a les illes del mar Roig, a l'est d'Asmara, en un territori que comparteixen amb els tigrinyes.[5]
Sociolingüística, estatus i ús de la llengua a Eritrea
[modifica]A Eritrea, l'àfar és una llengua desenvolupada (EGIDS 5). Tot i que no té estatus oficial, està estandarditzada i no està amenaçada. Es parla per persones de totes les generacions a la llar, en societat, s'utilitza en mitjans de comunicació i en l'administració.[1]
Comunitats àfar en altres països
[modifica]Estats Units
[modifica]Segons el Joshuaproject, a banda de les comunitats àfar del seu territori d'origen, hi ha una comunitat ressenyable als Estats Units, país en el qual hi ha uns 300 àfars.[2]
Estatus oficial
[modifica]A Djibouti, l'àfar està reconegut com una llengua nacional.[7] És una de les llengües que s'utilitzen en la ràdio i televisió pública del país.
A Eritrea, l'àfar està reconegut com una de les nou llengües nacionals que tenen el mateix estatus (tot i que el tigrinya i l'àrab tenen molta més significació si tenim en compte el seu ús oficial). Existeixen mitjans de comunicació de masses, programes de ràdio a la ràdio nacional i existeix una versió en àfar de la Constitució d'Eritrea. En l'educació, però, els àfar solen estudiar en àrab, segona llengua de la majoria dels àfars del país.[8]
A la regió Àfar d'Etiòpia, l'àfar és una llengua reconeguda a nivell oficial com a llengua de treball.[9]
Fonologia
[modifica]Consonants
[modifica]A continuació, hi ha un quadre amb les consonants de l'àfar en l'ortografia estàndard:
| Labial | Alveolar | Retroflexa | Palatal | Velar | Faringeal | Glotal | ||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Oclusiva | sordes | t [t] | k [k] | |||||
| sonores | b [b] | d [d] | x [ɖ] | g [ɡ] | ||||
| Fricativa | sordes | f [f] | s [s] | c [ħ] | h [h] | |||
| sonores | q [ʕ] | |||||||
| Nasal | m [m] | n [n] | ||||||
| Aproximants | w [w] | l [l] | y [j] | |||||
| Bategant | r [ɾ] | |||||||
Vocals
[modifica]- curtes
- a [ʌ]
- e [e]
- i [i]
- o [o]
- u [u]
- llargues
- aa [aː]
- ee [eː]
- ii [iː]
- oo [oː]
- uu [uː]
- curtes
Sintaxi
[modifica]Igual que en la majoria de les llengües cuixítiques, l'àfar és una llengua SOV; l'ordre de les frases és subjecte - objecte - verb.[1]
Sistemes d'escriptura
[modifica]A Etiòpia, l'àfar és escrit en alfabet amhàric. Des de mitjans del segle xix, en els altres països que es parla s'utilitza l'alfabet llatí.[1] A més a més, també s'utilitza l'alfabet àrab per a transcriure la llengua àfar.
A principis de la dècada del 1970, es va formalitzar l'alfabet àfar pels intel·lectuals nacionalistes dimis i redo. Aquest alfabet rep el nom de Qafar Feera i té una ortografia basada en l'alfabet llatí.[10]
Les institucions oficials que treballen per l'estandardització de l'àfar són l'Institut de les Llengües de Djibouti, el Ministeri d'Educació d'Eritrea, el Centre Etíop de la Llengua Àfar i el Centre d'Enriquiment. Diversos lingüistes, autors i representants de la comunitat, han participat en la selecció d'una ortografia estàndard per a l'àfar tenint en compte tots els sistemes d'escriptura en àfar que s'utilitzen per a transcriure la llengua.[11]
Alfabet llatí
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Bliese, Loren F. (1976) "Afar", The Non-Semitic Languages of Ethiopia, Lionel M. Bender (ed). Ann Arbor, Michigan: African Studies Center, Michigan State University, 133–164.
- Bliese, Loren F. (1981) A generative grammar of Afar. Summer Institute of Linguistics publications in linguistics vol. 65. Dallas: Summer Institute of Linguistics i la University of Texas at Arlington.
- Colby, J.G. (1970) "Notes on the northern dialect of the Afar language," Journal of Ethiopian Studies 8: 1–8.
- Hayward, R.J. i Enid M. Parker (1985) Afar-English-French dictionary with Grammatical Notes in English. Londres: School of Oriental and African Studies, University of London.
- Hayward, Richard J. (1998) "Qafar (West Cushitic)", Handbook of Morphology A. Spencer i A. Zwicky (eds.). Oxford: Blackwell, 624-647.
- Morin, Didier (1997) Poésie traditionnelle des Afars. Langues et cultures africaines, 21 / SELAF vol. 363. París / Louvain: Peeters.
- Parker, Enid M. (2006) English-Afar Dictionary. Washington: Dunwoody Press.
- Voigt, Rainer M. (1975) "Bibliographie des Saho-Afar", Africana Marburgensia 8: 53–63.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Afar. A language of Ethiopia». ethnologue. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Language: Afar». joshuaproject. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ Lewis, I. Peoples of the Horn of Africa: Somali, Afar and Saho (en anglès). Red Sea Press, 1998, p. 11.
- ↑ «Saho-Afar». ethnologue. [Consulta: 19 febrer 2015].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Mapa lingüístic d'Etiòpia, Eritrea i Djibouti de l'Ethnologue. l'Àfar és el número 9». ethnologue. [Consulta: 19 febrer 2015].
- ↑ «Afar in the Language Cloud» (en anglès). ethnologue. [Consulta: 20 febrer 2015].
- ↑ «Djibouti. People and Society» (en anglès). The World Factbook. De la CIA dels USA. Arxivat de l'original el 2014-07-02. [Consulta: 22 febrer 2015].
- ↑ Simeone-Senelle, Marie-Claude «Les langues en Erythrée» (en francès). Chroniques Yeménites, 8, 2000.
- ↑ Mpoche, Kizitus. Language, literature and identity. Cuvillier, 2006, p. 163-64.
- ↑ «Afar (ʿAfár af)» (en anglès). Omniglot. [Consulta: 19 febrer 2015].
- ↑ «Development of the Afar Language». Afar Friends. Arxivat de l'original el 5 March 2012. [Consulta: 23 agost 2013].
- ↑ «Alphabet». Afaraf. [Consulta: 23 agost 2013].
Enllaços externs
[modifica]