Consonant velar

Punts d'articulació
Labial     Bilabial         Labiovelar         Labiocoronal     Labiodental     Dentolabial Bidental Coronal     Linguolabial     Interdental     Dental     Dentoalveolar     Alveolar     Postalveolar         Palatoalveolar         Retroflexa Dorsal     Postalveolar         Alveolopalatal     Palatal         Labiopalatal     Velar     Uvular         Uvuloepiglotal Laríngia (Gutural)     Faríngia/Epiglotal     Glotal Perifèrica
Patró de la llengua
Apical Subapical Laminal Sulcal Cupulada Lateral Palatal Velar Uvular Faríngia

Una consonant velar (o simplement velar en l'àmbit de la fonètica) és aquella consonant que s'articula tocant amb la base de la llengua a la part posterior del paladar.

Les velars són un tipus de sons molt comuns, només s'han registrat dues llengües que no en tinguin (el tahitià i el xavante) i la [k] és la consonant més freqüent en termes estadístics a tots els idiomes. Molts sons velars pateixen palatalització en funció del context en què es trobin.

En català

En català, els sons [g], [k], [ɣ] i [ŋ] són velars.