Àliga de Gràcia
 | |
| Any | 2018 |
|---|---|
| Població | Vila de Gràcia |
| Constructor | Jordi Grau (Taller el Drac Petit) |
| Dimensions | 1,50 m sense portador ( ) × 1,20 m ( ) × 2,55 m ( ) default |
| Pes | 39,100 kg |
| Bestiari popular català | |
L'Àliga de Gràcia[1] és una figura del seguici popular de la Vila de Gràcia. L'àliga, com a component del seguici popular català,[2] és una figura extreta de l'antic Corpus,[3] en què històricament representava sant Joan Evangelista i acompanyava la custòdia. Actualment, simbolitza la ciutadania associada a una entitat municipal i és una figura principal en els seguicis d'arreu del territori.[4]
L'Àliga de Gràcia apareix a tots els actes que el Protocol festiu de Gràcia[5] marca de presència obligada del seguici festiu de la vila: Foguerons de Sant Antoni (finals de gener), Festa de Sant Medir (mitjan febrer), Cloenda del Tradicionàrius (abril) i Festa major de Gràcia. Al marge d'aquests actes protocol·laris, també fa el ball d'honor al lliurament dels Premis Vila de Gràcia (abril)[6] i participa en la desfeta de les catifes florals per Corpus.[7]
Història i descripció
[modifica]
L'Àliga de Gràcia neix l'any 2018 fruit de l'impuls de tres persones: Jordi Guilera, Guillem Roma i Josep Maria Contel.[8] La figura és de titularitat municipal i la gestiona l'Associació l'Àliga de Gràcia, associació cultural creada a aquest efecte. És membre de la Coordinadora de Colles de Cultura Popular de Gràcia i entitat resident del Centre Cultural La Violeta.[9]
L'Àliga es va estrenar el matí del 15 d'agost de 2018 a la plaça de la Vila de Gràcia, per festa major.[10] És obra de Jordi Grau i es va construir al Taller el Drac Petit, de Terrassa.[11] Està inspirada en l'àliga perdiguera o cuabarrada, espècie pròpia de la serralada de Collserola,[12] i és una figura realista i poc allunyada de l'animal original. Està construïda en cartró pedra i duu corona i escut de llautó, elaborats al taller Lacedemon, a Múrcia.[11]
Sempre que l'Àliga actua és prescriptiu que dugui al bec un ram de tres lliris naturals, que són el símbol de la Vila de Gràcia.[13] En el cas que balli per a una autoritat o figura rellevant (com ara un pregoner), se li lliura el ram en honor seu.[14] Els membres de l'entitat exerceixen una de les tres funcions específiques necessàries per dur a terme l'activitat: portador, puntal o músic. El vestuari és protocol·lari i està compost per camisa marró, pantaló de color pedra, faixa negra, mitjons blancs i espardenyes.[1]
Els instruments musicals que acompanyen l'Àliga de Gràcia són la tarota, el flabiol, el sac de gemecs, la caixa i el timbal fondo.[11][15] Pel que fa a la música pròpia de la figura, l'Àliga té quatre balls protocol·laris, entre els quals destaca el primer i principal, el ball de l'Àliga de Gràcia (amb música de Fernando Landín i coreografia d'Òscar Garcia). Els altres són l'Arribada de l'Àliga i el Vol de l'Àliga (del mateix autor) i el segon ball protocol·lari de plaça, l'Entrada de ball (melodia tradicional amb coreografia de Laura Roig).[16]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «L'Àliga de Gràcia». Web de cultura popular de l'Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Amades, Joan. Gegants, nans i altres entremesos. Barcelona: Impr. de la Neotípia, 1934.
- ↑ Amades, Joan «Los Animales simbólicos en la procesión de Corpus». Paz Cristiana, núm. 1, 1952.
- ↑ «Explicació i recull d'àligues de Catalunya». Web Festes.org. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «El Protocol festiu de Gràcia». Web del Districte de Gràcia de l'Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Notícia sobre el lliurament dels XXIV Premis Vila de Gràcia (2019)». Web de l'Ajuntament de Barcelona, 25-04-2019. Arxivat de l'original el 2020-09-28. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Notícia del ball de l'Àliga sobre la catifa de Corpus a Gràcia (2019)». Web dels Catifaires de Gràcia, 23-06-2019. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Notícia de la presentació de l'Àliga de Gràcia». L'Independent, 04-08-2018. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Entitats residents de la Violeta». Web del Centre Cultural La Violeta. Arxivat de l'original el 2020-08-05. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «Vídeo de l'estrena de l'Àliga de Gràcia (primer ball protocol·lari).». Canal de Youtube de la Coordinadora de Colles de Cultura de Gràcia, 16-08-2019. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ 11,0 11,1 11,2 «Vídeo sobre la construcció i l'estrena de l'Àliga de Gràcia». Canal de Youtube de Cultura Popular BCN, 12-03-2020. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ «L'àliga cuabarrada». Web de medi ambient del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, 22-12-2016. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Del Castillo, Alberto. De la Puerta del Ángel a la Plaza de Lesseps : ensayo de biología urbana: 1821-1945. Barcelona: Dalmau, 1945.
- ↑ «La Passada cap al Pregó, nou acte de la festa!». Web de la Fundació Festa Major de Gràcia, 08-08-2019. [Consulta: 18 març 2020].
- ↑ Diversos autors. Instruments de festa: el flabiol, el sac de gemecs, la gralla. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1994.
- ↑ «El ball de l'Àliga de Gràcia». Web de l'Inventari de Danses Vives de Catalunya, de l'Esbart Català de Dansaires. [Consulta: 18 març 2020].[Enllaç no actiu]
