Àlvar Maduell i Sancho
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 19 juliol 1936 (88 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot, filòsof, historiador, periodista, lingüista |
Àlvar Maduell i Sancho (Barcelona, 19 de juliol de 1936) amb nom de ploma Àlvar Maduell, ha estat periodista, lingüista, historiador i és doctor en filosofia i magister lul·lià.[1][2]
La tesi doctoral defensada a Roma (1964) criticà la filosofia del sistema de premsa franquista fins llavors vigent. Va ser redactor de Vida del Concili, primer diari en català sota Franco.[3]
Col·laborà en la confecció dels quatre volums del Salvat Català i en alguns de la Gran Enciclopèdia Catalana. En diverses èpoques ha estat director de Criterion, L'Esplai, La Font del Be, Correspondència de Diàleg Eclesial, Jóvenes Ahora, Granollers Informatiu i Plaça Gran. Va ser redactor i també editorialista quasi únic a Mundo Diario. S'encarregà del setmanal «Full Català» d'Hoja del Lunes i fou col·laborador de Rodamón.
Va promoure la ideologia del projecte de Televisió Catalana i va redactar-ne la crida popular repartida en milers de fullets.
Vindicà Ramon Llull com a primer teòleg de la Immaculada.[4][5] Membre de la Convenció per la Independència Nacional, arran del Concili Vaticà II va reclamar la creació d'una Conferència Episcopal Catalana.[3] Descobrí i reedità el Catecisme en vers de Josep Baborés, del qual publicà també, anotada, La Guerra del Francès a Gualba.
Redimensionà el significat de l'anomenada Renaixença amb l'aportació documentada d'unes cinc-centes obres i cent quaranta-quatre autors publicats en català entre 1801 i 1833.[6][7]
Ha publicat 27 llibres de la col·lecció Maduixer, entre ells Aplec de plagis (2012) i Polèmica sobre el català dialecte en ple franquisme (2017). Per iniciativa d'amics seus i amb la denominació imposada per ells, des del 1995 ha funcionat el CEAM (Centre Excursionista Àlvar Maduell).[8]
Obres selectes
[modifica]- 2007: Recatalar. Reciclar català sobre paper de diari. Breus columnes de Jeroni Girona a la premsa (col·lecció Maduixer).
- 2015: Frares i capellans assassinats durant el Trienni Liberal
- 2018: Franquillons. Reviscolats branquillons franquistes d'una democràcia suspecta
- 2018: L'autor del vers "Pus parla en català...". Ciril Bofill
- 2020: Plagiada la «Diversió de realistes» de Josep Babot (1824). El poema carlí del 1839 va ser una afusellada poc camuflada
- 2020: Autors editats en català entre 1801 i 1833. Segona edició ampliada
Referències
[modifica]- ↑ «Àlvar Maduell i Sancho». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Molas, Joaquim Diccionari de literatura catalana, 1979, pàg. 383, 425.
- ↑ 3,0 3,1 Manent, Albert Diccionari d'història eclesiàstica de Catalunya, II, 1998, pàg. 526-7.
- ↑ Gran Enciclopèdia de Mallorca, VIII, Palma 1991, pàg. 168-9
- ↑ Trias, Sebastià Diccionari d'escriptors lul.listes, 2009.
- ↑ «Biografia». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. [Consulta: 5 octubre 2021].
- ↑ «Una llengua que no mor, no pot renéixer». Ajuntament Sant Quirze del Vallès. Arxivat de l'original el 10 d’octubre 2021. [Consulta: 10 octubre 2021].
- ↑ «Benvinguts al Blog del CEAM». [Consulta: 25 octubre 2021].