Àngel Duarte i Montserrat
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Ángel Duarte Montserrat  18 abril 1957 (67 anys)Barcelona |
| Catedràtic d'universitat | |
| 16 gener 1997 – | |
| Dades personals | |
| Formació | Universitat Autònoma de Barcelona - doctorat en història |
| Director de tesi | Pere Gabriel i Sirvent |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Ocupador | Universitat de Girona Universitat de Còrdova |
| Interessat en | Restauració borbònica, història contemporània d'Espanya i republicanisme espanyol |
| Obra | |
| Estudiant doctoral | Xavier Diez i Rodríguez i Maximiliano Fuentes Codera |
| Família | |
| Germans | Carles Duarte i Montserrat |
Àngel Duarte i Montserrat (Barcelona, 1957), és catedràtic d'Història contemporània de la Universitat de Girona,[1] especialitzat en temes de republicanisme i federalisme. Ha escrit El Republicanisme Català a la fi del segle XIX (1987), un dels primers estudis monogràfics que recuperaren el republicanisme; La premsa republicana (1990), juntament amb Joan B. Culla; Possibilistes i federals. Política i cultura republicanes a Reus (1874-1899) (1992); La paz simulada. Una historia de la Guerra Fría, 1941-1991 (1997), amb Francisco Veiga i Enric Ucelay da Cal; La república del emigrante. La cultura política de los españoles en Argentina (1875-1919) (1998), Història del republicanisme a Catalunya (2004) i El otoño de un ideal (2008), entre altres textos significatius.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Àngel Duarte Arxivat 2015-06-27 a Wayback Machine. al webd e l'UDG
- ↑ «Àngel Duarte i Montserrat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.