Àngel Recasens i Galbas
Biografia | |
---|---|
Naixement | 4 març 1938 Cambrils (Baix Camp) |
Mort | 2 agost 2007 (69 anys) Reus (Baix Camp) |
Causa de mort | càncer |
Director La Grande Chapelle | |
2005 – 2007 | |
Dades personals | |
Formació | Escolania de Montserrat Conservatori Superior de Música del Liceu |
Activitat | |
Ocupació | director d'orquestra, compositor |
Membre de | |
Família | |
Fills | Albert Recasens Barberá |
Àngel Recasens Galbas (Cambrils, 4 de març de 1938 - Reus, 2 d'agost de 2007) fou un director de cor i d'orquestra, organista, compositor i pedagog català.[1] Fou el pare del musicòleg i director musical Albert Recasens Barberá.[2]
Biografia
[modifica]Després de rebre les primeres lliçons musicals del seu oncle, el tenor d'òpera Salvador Recasens, Àngel Recasens i Galbas va ingressar a l'Escolania de Montserrat, on es va formar amb els mestres Anselm Ferré i David Pujol. Va prosseguir els seus estudis de piano i orgue al Reial Conservatori del Liceu de Barcelona, on va obtenir les seves diplomes amb les màximes qualificacions. Més tard, es va perfeccionar amb els pianistes Fructuós Piqué i Alexandre Ribó i Vall, el compositor Frederic Musset i el violoncel·lista i director Antonio Janigro.[3]
Aviat va centrar la seva carrera musical en la direcció. El 1973, va fundar el Quartet de Madrigalistes, grup de solistes dedicat a la música del Renaixement espanyola, amb el qual va collir importants èxits a Espanya, França i Alemanya. El 1968 va fundar la Coral Verge del Camí de Cambrils, que va dirigir fins al 1984. Entre 1975 i 1986, va assolir uns resultats espectaculars amb el Cor Sant Esteve de Vila-seca i Salou, realitzant prop de 400 concerts repartits entre 20 països d'Amèrica i Europa. Va aconseguir cinc primers premis i dos segons en concursos internacionals. La crítica el considera una autoritat en el camp de la música coral i vocal al nostre país.[1]
Va ser conegut arreu d'Europa per la seva metodologia pedagògic-musical aplicada al Conservatori Professional de Música de Vila-seca i Salou fins a l'any 1986. A més d'aquest centre, Recasens va fundar altres cinc escoles de música, un curs internacional i dos festivals internacionals. Constant investigador i analista, va impartir més de 150 seminaris, conferències i cursos de direcció coral a Alemanya, França, Mèxic, Cuba i Espanya. En reconeixement d'aquesta extraordinària labor, va ser nomenat membre de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona).[4]
Va estar convidat a dirigir orquestres i grups tant a Espanya com a l'estranger. Les interpretacions amb els ensembles La Grande Chapelle (un nom pres de l'antiga Capella Príncep de Viana) i Viana Consort representaren –gràcies a l'estreta col·laboració amb el seu fill Albert Recasens,[5] doctor en musicologia per la Universitat Catòlica de Lovaina– l'etapa més elaborada del mestre Recasens. Les seves execucions assoliren un rigor i una expressivitat que van ser reconegudes pel públic i la crítica. Àngel Recasens va morir el 2 d'agost de 2007, a l'edat de 69 anys, víctima d'un càncer.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Vela del Campo, Juan Angel «Ángel Recasens, un músico sencillo y sabio. Era el director musical de La Grande Chapelle». El País, 10-08-2007 [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ López Rosell, César «Buscador de joies musicals». El Periódico, 28-03-2013 [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ Josa, Lola; Lambea Castro, Mariano. Manojuelo poético-musical de Nova York: (The Hispanic Society of America). Editorial CSIC, 2008, p. 14-15. ISBN 978-84-00-08656-5 [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ «Ha mort el músic cambrilenc Àngel Recasens, als 69 anys». Revista Cambrils.cat, 03-08-2007 [Consulta: 24 novembre 2018].
- ↑ «Albert Recasens, musicólogo». Arxivat de l'original el 2007-09-28. [Consulta: 4 abril 2021].
- Directors de cor catalans
- Membres de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
- Cambrilencs
- Alumnes del Conservatori del Liceu
- Alumnes de l'Escolania de Montserrat
- Morts a Reus
- Compositors del Baix Camp
- Organistes catalans del sud contemporanis
- Directors d'orquestra catalans del sud contemporanis
- Compositors catalans del sud del segle XX