Àngel Rius i Vidal
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1875  Tarragona |
| Mort | 1939 (63/64 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor |
Àngel Rius i Vidal (Tarragona, 1875 - Barcelona, 1939) va ser un comediògraf català.[1]
Va formar part del cercle d'intel·lectuals de Josep Aladern (Cosme Vidal). Va col·laborar en les publicacions El Rector de Vallfogona i En Patufet. És autor de nombroses peces teatrals reunides en la col·lecció “Teatre dels Nois”: El camí del cel (1905), Aucellets fora del niu (1906) i L'aprenent nou (1913), entre d'altres. Es tracta de peces curtes, d'un sol acte, en alguns casos monòlegs, escrites en vers, realistes, però de caràcter còmic i de finalitat moralitzant. Van tenir un notable ressò entre el repertori de teatre infantil d'aquells anys. Publicà també un Novíssim diccionari català-castellà[2] (1921), adaptat a les normes de l'Institut, i un diccionari català-francès (1932).
Referències
[modifica]- ↑ «Àngel Rius i Vidal | enciclopèdia.cat». [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ «ÀNGEL RIUS I VIDAL. NOVÍSSIM DICCIONARI CATALÀ-CASTELLÀ. 1931» (en castellà). [Consulta: 16 abril 2020].[Enllaç no actiu]