Àngel Tarrach i Barrabia
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Àngel Tarrach i Barrabia 23 febrer 1898  Barcelona |
| Mort | 1979 (80/81 anys) Cuernavaca (Mèxic) |
| Activitat | |
| Ocupació | escultor |
| Art | escultura |
| Família | |
| Cònjuge | Genoveva Puig i Vilà |
Àngel Tarrach i Barrabia[1] (Barcelona, 1898 - Cuernavaca, Mèxic, 1979), fou un escultor, primer exiliat a França i després a Mèxic.[2]
Biografia
[modifica].jpg)
Fill de Josep Tarrach que es dedicava a l'escultura industrial, va aprendre l'ofici al taller del seu pare, on va conèixer Antoni Gaudí que el va animar a seguir per aquest camí, ja que segons va expressar l'arquitecte: «tenia un talent excepcional».[3] va seguir els seus consells i amb quinze anys va entrar a estudiar a l'Escola la Llotja. Va ampliar coneixements a Madrid i París, en aquesta última ciutat va ser deixeble d'Arístides Maillol i Josep Clarà.[2]
Va participar en exposicions com la de la Sala Parés el 1928 junt amb Enric Casanovas, Joan Rebull, Josep Granyer, Pau Gargallo, Manolo Hugué i Àngel Ferrant. Va formar part de grups artístics com el Grup Nou Ambient, Grup de les Arts i els Artistes, Associació d'Escultors i també d'altres grups de caràcter polític com del que va ser membre fundador el Sindicat d'Artistes, Pintors i Escultors de Catalunya.[4]
El 1939 es va exiliar a França, on va realitzar algunes obres i fou membre el 1940 del «Saló dels Indépendents». L'any 1942 va partir rumb a Amèrica on pensava establir-se als Estats Units, però primer va anar a visitar Mèxic -on tenia bons amics-, la bona acollida que el van dispensar i la seva ràpida integració amb el món cultural de Mèxic, li va fer decidir quedar-se en aquest país.[4]
Casat amb Genoveva Puig i Vilà es divorcien l'any 1935.[5] L'any 1945 es casa a Mèxic amb Nora Ayala Mendoza amb qui té una fill Carlos Tarrac Ayala.[6]
Obres
[modifica]Abans del seu exili, Tarrach des de l'any 1925 havia realitzat diverses obres públiques per a la ciutat de Barcelona:[7]
- La deessa (1927, instal·lada primer a la Plaça de Catalunya (Barcelona) i després al Palau de Pedralbes.
- Míliu (Plaça de la Sagrada Família)
- Font de l'Efeb (1923 a la cruïlla avinguda Diagonal i carrer de Bailén).
- Bust de Lluís Companys (Generalitat de Catalunya)
En Mèxic va rebre importants encàrrecs de retrats i monuments per part oficial del govern mexicà:[8]
- Relleu amb una Venus (1943 edifici a Ciutat de Mèxic)
- Monument a Maximiliano Avila Camacho (Teziatlán, Estat de Puebla)
- Adolfo Ruiz Cortinas (Villahermosa, Tabasco)
- Adolfo López Mateos (Atizapán, Estat de Mèxic)
- Lázaro Cárdenas (1971, president de Mèxic)
- José María Morelos (Parc del Museu d'història del Castillo de Chapultepec)
- Abraham Lincoln (Ciudad Satélite, Ciutat de Mèxic)
- El Nacimiento de México (1963 edifici del PRI)
- Escut Nacional per les portades de les fronteres mexicanes, entre 1964 i 1970
- Otomí (1962 plaza d'Acapulco)
- Manos en oración (1973)
- Benito Juárez (1973 Ciudad Satélite, Ciutat de Mèxic)
Referències
[modifica]- ↑ «Àngel Tarrach i Barrabia». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 DDAA, 2004, p. volum 19.
- ↑ Galí i Boadella, 1993, p. 105.
- ↑ 4,0 4,1 Galí i Boadella, 1993, p. 106.
- ↑ «Juicio de divorcio Ángel Tarrach contra Genoveva Puig Vila». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 78, no. 119 (19 mayo 1935), 19-05-1935, pàg. 7.
- ↑ "México, Distrito Federal, Registro Civil, 1832-2005",
- ↑ Galí i Boadella, 1993, p. 106-107.
- ↑ Galí i Boadella, 1993, p. 107.
Bibliografia
[modifica]
- La Gran Enciclopèdia en català. Volum 19. Barcelona: Edicions 62, 2004. ISBN ) 84-297-5447-4.
- Galí i Boadella, Montserrat. Artistes catalans a Mèxic. Segles XIX i XX. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Comissió Amèrica i Catalunya, 1993. ISBN 84-393-2557-6.