Genoveva Puig i Vilà
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1900  Barcelona |
| Mort | 25 maig 1986 (85/86 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | compositora, pedagoga, escriptora |
| Família | |
| Cònjuge | Àngel Tarrach i Barríbia |
Genoveva Puig i Vilà (Barcelona?, 1900 [nts 1] - Barcelona, 27 de maig del 1986) va ser escriptora, professora de música, cantant i compositora.[1]
Biografia
[modifica]Des de la seva infància va fer de cosidora, ajudant la seva mare, vídua de pocs recursos, que era modista.[2] Va estudiar música amb Jaume Pahissa (composició) i Juli Pons[3] i va ampliar la formació amb el fisiòleg de la veu Enrique O'Neill,[nts 2] de qui va ser alumna preferente[4] i a qui va dedicar dues publicacions en homenatge i recordança.
Va ser autora de la lletra i la música de cançons, que cantava ella mateixa, i que va publicar en diverses edicions. També va ser autora d'alguna peça més instrumental, de qualitat
| « | ...los maestros, que hablan de ella con entusiasmo; los críticos, que la han ensalzado después de los recitales de sus canciones, y así el gran Pablo Casals, cuando le pidió su Aria para violoncelo para incorporarla al repertorio de sus conciertos | » |
| — Resenya de concert a l'ABC (1930) | ||
Durant la dècada de 1930 va fer diverses gires de concerts per Catalunya, a Madrid i a París, acompanyada pel seu mestre i amic[nts 3] Juli Pons, interpretant-hi composicions de la música universal, i altres escrites per Pons o per ella mateixa. El 1934 va ser elegida presidenta de l'Asociación Cultural Femenina de Barcelona.
Acabada la Guerra Civil espanyola es va dedicar a l'ensenyament, i entre els anys 1957 i 1960 —pel cap baix— va ser professora i directora tècnica de cant de l'Instituto de Arte Lírico E. O'Neill[5] de Barcelona, on difongué les bondats del mètode O'Neill [nts 2] per a l'educació i recuperació de la veu. Una de les seves deixebles, Carme Tulón, ha adaptat els seus ensenyaments [6] per a corregir disfonies per mal ús de la veu. Altres cantants deixebles de Genoveva Puig[1] van ser Montserrat Alavedra, Glòria Denicola, Elvira Lupo, Marta Morera, Maria Pujadas i Jaume Rovira.
Com a escriptora, va publicar diversos reculls de poesia i un llibre de narrativa. Va posar lletra a gairebé totes les seves cançons, i Juli Pons i del Castillo (1895-1974) li va musicar el poema Les flors de Divendres Sant.
Va estar casada amb Àngel Tarrach i Barrabia, de qui es va divorciar l'any 1935.[7][8]
Obres
[modifica]Selecció
- A l'hora que el cel és bell (1931), per a veu i piano
- Ària per a piano i violoncel (1929) [9][2]
- Camí del molí (1926), cançó
- Cançó breu (1931), per a veu i piano
- Cançó de primavera (1929) [10]
- Cercant la nostra pau (1928), per a piano, violoncel i soprano
- Conhort (1929), cançó [11]
- Davant del portal (1926), cançó dedicada a Montserrat Alavedra
- Les flors del Divendres Sant (1926), poema de G. Puig musicat per Juli Pons per a quartet de piano, violí, violoncel i tenor
- Forma feliç dels matins (1931), cançó amb lletra de Maria Teresa Vernet
- Montseny (1933), poema
- Les muntanyes del Montsant (1929), cançó
- Nit (1929), per a veu i violoncel
- Oda al goig (1926), per a veu i orgue
- L'om (1926), per a veu i piano o orgue
- Lo pardal (1928), cançó
- El pomer florit (1927), cançó, dedicada a la cantant Concepció Callao
- La puntaire (1926), lied
- Quan ve la nit (1931), per a veu i piano
- Què seré yo? (1926), lied per a veu i piano
- Sol i ombra d'alzines (1929), per a veu i violoncel
- Sonoritats pirinenques (1929), per a piano. En quatre parts: Albada, El riu i la pluja, Els ocells, Bous i pastors
- Tardor (1931), per a veu i piano
- Vora el riu (1929), cançó
Bibliografia
[modifica]- Claror d'alba, poesia. Barcelona: Gráficas Buenavista, 1975.
- Doce canciones para canto y piano. Barcelona: Boileau, 1975. Comprèn Mística nit; El rossinyol amb amor; Devant del portal; El grill; Encara és dia; Les aloses canten; Anant pel camí de la pau; Les muntanyes del Montsant; Cançó de primavera; Amor suprem; Estel de l'alba; Com el riu [12]
- Enrique O'Neill, descubridor científico de la impostación natural de la voz humana. Barcelona: s.n., 1964.
- El gran manicomio [narrativa]. Barcelona: Gráficas Buenavista, 1971.
- Manrique, Conchita C.; Puig, Genoveva (editores). Homenaje póstumo a nuestro gran pianista y compositor Julio Pons. Barcelona: s.n., 1975.
- Homenaje póstumo de la ciudad de Barcelona al ilustre fisiólogo D.Enrique O'Neil. Barcelona: s.n., 1972?.
- Puig, Genoveva; Manrique, Conchita C. (selecció i ordenació poètica). Poema íntim; Paraules a Jesús. Barcelona: s.n., s.a.
- Poemes. Barcelona: Gràfic Reclam, 1937.
- Poesia. Barcelona: s.n., 1950.
- Poesia. 1975 Any Sant. Barcelona: Gráficas Buenavista, 1975.
- Quatre composicions: cant i piano. Barcelona: Boileau, 1963. Comprèn De Profundis clamo ad te...; Aleluya; Vora el riu; Oh, mes de maig!
- Quatre melodies: cant i piano. Barcelona: Unió Musical Espanyola, 1929. Comprèn Cançó de primavera; Camí del molí; El pomer florit; Les muntanyes del Montsant
- Puig, Genoveva; Manrique, Conchita C. (selecció i ordenació poètica). L'últim record. Barcelona: Graf. Bonavista, s.a.
Notes
[modifica]- ↑ En morir, tenia 86 anys. Així, nasqué entre juny del 1900 i maig del 1901 ( «Necrológicas». El Periódico de Catalunya, 27-05-1986, pàg. 2. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 13 juny 2014].)
- ↑ 2,0 2,1 Enrique O'Neill Acosta (Chihuahua, 1855 - Barcelona, 1932) va ser un diplomàtic, fisiòleg de la veu i professor de cant, descendent d'irlandesos. Creà un sistema d'educació de la veu i publicà els llibres Educación por la música. Madrid: Tip. Sagrado Corazón, 1914. i La Voz Humana (el libro de todos). Barcelona: Casa Editorial Maucci, 1922. Aquest darrer va ser llibre de text al conservatori de Madrid («El mètode O'Neill, Genoveva Puig i Carme Tulon». Arxivat de l'original el 2014-11-29. [Consulta: 1r juny 2014].) Genoveva Puig li feu un volumet en homenatge pòstum.
Regina de Lamo Jiménez (Úbeda, 1870 - Barcelona, 1947), la seva dona, fou una escriptora, pianista i periodista, que col·laborà amb Lluís Companys i en la creació de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Donà classes de música a Barcelona després de la guerra.
Carlota O'Neill de Lamo (Madrid, 27 de març del 1905 - Caracas - Veneçuela-, 20 de juny del 2000), filla d'ells, va ser escriptora, amb els pseudònims Laura de Noves i Carlota Lionell, i periodista (Cruz González, Antonio «Carlota y Virgilio, dos republicanos. 2». El viejo topo, núm. 226, 11-2006, pàg. 48-57. Arxivat de l'original el 2015-01-20 [Consulta: 13 juny 2014].)
Una altra filla, Enriqueta O'Neill de Lamo (Madrid, 1909 - Barcelona, 1972) fou escriptora amb el pseudònim Regina Flavio, traductora i actriu, i mare de Lidia Falcón. - ↑ Al 1934 se l'esmenta com a Genoveva Puig de Pons, una forma que denotava matrimoni amb un senyor Pons, però a la necrològica d'en Juli Pons se la cita en posició secundària com a part de la família ( «Necrológicas». La Vanguardia Española, 29-09-1974, pàg. 34.) Amb Conxita C. Manrique, li dedicà un llibret commemoratiu en homenatge pòstum.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Necrológicas». La Vanguardia, 26-05-1996, pàg. 32.
- ↑ 2,0 2,1 «La vida y nosotras: Romance de la niña música». ABC, 01-06-1930, pàg. 98-99.
- ↑ «Informaciones musicales: Julio Pons y Genoveva Puig, en Lyceum». ABC, 20-05-1930, pàg. 52.
- ↑ «Recital de la joven soprano Carmen Tulón». La Vanguardia Española, 09-05-1972, pàg. 55.
- ↑ «Cursillo para impostación de la voz». La Vanguardia Española, 18-07-1957, pàg. 26.
- ↑ Tulon i Arfelis, Carme. La Veu: tècnica vocal per a la rehabilitació de la veu en les disfonies funcionals. Barcelona: Viena, 1995. ISBN 8478098313.
- ↑ «Juicio de divorcio Ángel Tarrach contra Genoveva Puig Vila». El Diluvio : diario político de avisos, noticias y decretos: Año 78, no. 119, 19-05-1935, pàg. 7.
- ↑ «esquela de Esperança Barrabia de Tarrach». La Vanguardia, 27-09-1924, pàg. 1.
- ↑ «La ternura intelectualizada: Genoveva Puig». ABC, 02-06-1929, pàg. 94.
- ↑ «Homenaje a Genoveva Puig». La Vanguardia, 17-12-1929, pàg. 23.
- ↑ «Concert Genoveva Puig al Círcol Eqüestre». La Veu de Catalunya, 19-04-1929, pàg. 4. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 13 juny 2014].
- ↑ «Reproducció de fragments de les dotze peces, al web de Boileau». Arxivat de l'original el 2016-03-03. [Consulta: 1r juny 2014].