Vés al contingut

Àstrid de Bèlgica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaSa Altesa Reial Modifica el valor a Wikidata
Àstrid de Bèlgica
Imatge
(2022) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1962 Modifica el valor a Wikidata (62 anys)
Brussel·les (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Senador de dret
1996 – 2013 Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Ginebra
St. John's International School (en) Tradueix
Sint-Jan Berchmanscollege Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPolítica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolítica Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolArxiduquessa (1984–)
Princess of Belgium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Saxònia-Coburg i Gotha i House of Austria-Este (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLlorenç d'Àustria-Este (1984–) Modifica el valor a Wikidata
FillsAmedeo de Belgique, Maria Laura de Belgique, Joachim Karl-Maria Nikolaus Isabelle Marcus d'Aviano, Luisa Maria Anna Martine Pilar, Laetitia Maria Nora Anna Joachim Zita Modifica el valor a Wikidata
ParesAlbert II de Bèlgica Modifica el valor a Wikidata  i Paola Ruffo di Calàbria Modifica el valor a Wikidata
GermansFelip I de Bèlgica
Laurent de Belgique
Delphine Boël Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Àstrid de Bèlgica, arxiduquessa d'Àustria (Castell del Belvedere (Palau de Laeken) 1962).[1] Princesa de Bèlgica amb el tractament d'altesa reial que arran del seu matrimoni ostenta els títols d'arxiduquessa d'Àustria, princesa d'Hongria i de Bohèmia i duquessa de Mòdena amb el doble tractament d'altesa reial i imperial.

Nascuda al Castell del Belvedere, a l'interior del complex del Palau de Laeken, el dia 5 de juny de 1962, essent filla del rei Albert II de Bèlgica i de la princesa Paola Ruffo di Calàbria.[1] Àstrid era neta per via paterna del rei Leopold III de Bèlgica i de la princesa Àstrid de Suècia; mentre que per via materna ho era del príncep Fulco Ruffo di Calàbria i de la comtessa Luisa Gazelli di Rossana e di Sebastiano. La princesa fou apadrinada pel príncep Fabrizio Ruffo di Calàbria i per la princesa Josepa Carlota de Bèlgica, gran duquessa de Luxemburg.

El dia 22 de setembre de 1984 contragué matrimoni a Brussel·les amb l'arxiduc Llorenç d'Àustria-Este, fill de l'arxiduc Robert d'Àustria-Este i de la princesa Margarida de Savoia-Aosta. Llorenç és el present cap de la Casa Ducal de Mòdena i de la branca de la casa imperial dels Àustria-Este. Des de 1995, Llorenç és també, príncep de Bèlgica. La parella té cinc fills:

La princesa és l'actual presidenta de la Creu Roja de Bèlgica. És una de les membres més actives de la Casa Reial. A part de les seves funcions com a membre de la família reial belga, la princesa és, per casament, duquessa de Mòdena i membre de la família imperial austriaca.

Com a conseqüència de la solteria del Duc de Brabant i del conservadorisme polític i social del príncep hereu, la princesa Àstrid fou, per gran part de la classe política i per diversos membres de la Casa Reial, una ferma candidata a substituir el príncep hereu en la línia de successió a la Corona de Bèlgica.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Princess Astrid» (en anglès). [Consulta: 2 gener 2022].