Vés al contingut

Àureo Bis Mas de Xaxars

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÀureo Bis Mas de Xaxars
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement23 novembre 1862 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort19 agost 1907 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióarquitecte Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Àureo Bis Mas de Xaxars (Barcelona, 23 de novembre de 1862 - Barcelona, 19 d'agost de 1907)[1] va ser un arquitecte català. La seva obra arquitectònica, majoritàriament cases particulars, figura entre l'extensa producció d'edificis per a burgesos de Barcelona i voltants de finals del segle xix i principis del xx, coincidint amb la construcció de l'Eixample i l'annexió de municipis veïns com Sant Gervasi de Cassoles o Gràcia. Aquesta arquitectura burgesa recull, en un estil eclèctic, les tendències artístiques del moment com el neoclassicisme, l'historicisme, el romanticisme, el neogòtic i el modernisme.

Vida

[modifica]

Fill d'Andreu Avel·lí Bis i Petit, tinent d'alcalde i conseller de l'Ajuntament de Barcelona, i d'Àurea Mas de Xaxars i Rosés, amb el seu únic germà Domènec, pertanyia a la nova burgesia barcelonina del segle xix.[2] Vivia a la Dreta de l'Eixample, al primer pis del número 6 del carrer de Roger de Llúria.[3][4] Va contraure matrimoni amb Modesta Planella Ferrer, amb la que va tenir tres fills: Andreu Avel·lí Bis i Planella, que fou alcalde de Sant Felíu de Codines entre 1939 i 1940,[5] Josep Maria Bis i Planella i Carme Bis i Planella.[6]

Aficionat al ciclisme i la seva dedicació a la beneficència el situen com un home propi del seu temps, participant en els cercles i ambients socials habituals de la burgesia. Pel que fa al ciclisme, l'any 1901 és nomenat Delegat al Congrés de la Unión Velocipédica Española (UVE) i participa com a jutge de diverses proves de ciclisme, incloent les proves de 50 quilòmetres organitzades per la UVE l'abril de 1901.[7][8] En el camp de la beneficència, és voluntari de la Creu Roja des de 1895 fins a la seva mort. Va ser nomenat vicepresident primer de la Comissió Provincial de la Creu Roja el 1906, un any abans de la seva defunció.[9]

Era un home humil que tractava amb el mateix respecte a aquells que estaven per damunt d'ell en el rang professional com aquells que estaven per sota, per la qual cosa tothom li tenia molta estima. Entre les seves amistats destaca Gabriel Borrell, company en els estudis d'Arquitectura i amic durant la resta de la seva vida, fins al punt que va ser aquest qui va redactar la nota necrològica que l'Anuari de l'Associació d'Arquitectes li va dedicar l'any de la seva mort.[cal citació]

Va morir al seu domicili el 19 d'agost de 1907 a conseqüència d'una congestió i hemorràgia cerebral, sense haver mostrat abans cap símptoma de malaltia quan tenia 44 anys.[10]

Trajectòria acadèmica i professional

[modifica]

Ca cursar 'Ensenyament Professional de Dibuix, Pintura, Escultura i Gravat' a l'Escola de la Llotja durant els anys 1879 i 1880.[11] Posteriorment, va començar els estudis d'arquitectura a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, d'on va rebre el títol d'arquitecte el 1889.[12]

L'octubre de 1889 va ser nomenat Cap Subaltern del Cos de Bombers de Barcelona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort. Va exercir aquest càrrec, com tot allò que feia, amb un gran compromís i força de voluntat, sense regatejar sacrificis per a acudir amb prestesa als incendis. A més era molt apreciat entre els membres del Cos de Bombers. El 22 d'abril de 1893 va ser nomenat arquitecte municipal de Sant Gervasi de Cassoles, llavors municipi independent. En possessió d'aquest càrrec va realitzar múltiples obres municipals i per a particulars. El 1897, quan Sant Gervasi es va annexionar a la ciutat de Barcelona, va ser nomenat ajudant de les oficines de Serveis Viaris de l'Ajuntament de Barcelona, càrrec que va ocupar fins a la seva mort i on va treballar en diferents seccions, va ser interí a la prefectura de la secció de parcel·les i va realitzar importants projectes.

Des dels inicis la seva vida professional va estar caracteritzada per la coexistència de la seva activitat com a arquitecte i el seu càrrec en el Cos de Bombers de Barcelona.

Obra

[modifica]

Com a dibuixant i dissenyador

[modifica]
Gravat d'Aureo Bis. Amb aquest disseny s'emmarcaven els retrats dels presidents de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya en les orles.

Partint de la formació acadèmica pictòrica rebuda a l'Escola de la Llotja el 1879 i 1880, Aureo Bis Mas de Xaxars realitzarà diferents projectes de dibuix i disseny. Tenia una gran afició i aptitud amb el llapis i la ploma, distingint-se els seus dibuixos per la seva netedat i puresa de línies, cosa que s'aprecia també en els seus plànols d'arquitectura. A més tenia facilitat de concebre tota classe de motius decoratius i sentia intuïtivament l'harmonia dels colors dels seus dissenys i composicions. Feia eventualment portades de llibres, pergamins, targetes, il·lustració de revistes, mobles i altres objectes artístics, fins i tot va exposar alguna pintura. Tanmateix, les úniques referències concretes de les seves obres d'aquest tipus que es coneixen són les següents:

  • El seu disseny de la bandera, l'escut i l'uniforme del Cos de Bombers de Barcelona guanyarà el concurs realitzat entre membres de les oficines municipals.[13]
  • El 1897 va dissenyar una placa honorífica de plata que la Comissió de l'Associació de la Creu Roja, integrada per ell mateix i per Joan Maluquer i Viladot, lliuraria a Josep Comas i Masferrer, delegat provincial de l'Associació de la Creu Roja, com a testimoni a la seva dedicació a aquesta.[14]
  • Va realitzar un gravat amb motius vegetals i florals, que era usat per a emmarcar els retrats dels presidents de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya en les orles.[15]

Com a arquitecte

[modifica]

En possessió de tots dos càrrecs com a arquitecte va realitzar tant obres municipals com obres per a particulars. Entre les obres municipals destaquen:

Tanmateix, la seva obra és més extensa en l'àmbit de les obres per a particulars. Va fer els rafals i les tanques de molts solars, els plànols d'emplaçament de diversos edificis residencials de l'Eixample i altres barris de Barcelona i reformes de façana d'uns quants més. A més d'aquestes intervencions menors, les seves obres són les que es mostren en la següent taula:

Any Edifici Població Ubicació Notes Estat Imatge
1892 Casa particular (propietat de Magín Mir)[17] Barcelona

(Antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles)

Antic carrer Mina, a la part posterior del carrer Diputació, número 70.[17] Inexistent
1893 Escola pública[18] Barcelona

(Antic municipi de Sant Gervasi de Cassoles)

Carrer Santaló L'edifici constava de tota una zona destinada a ser l'espai de l'escola, a la part dreta; i tota una altra part que constava d'un saló, una sala, un dormitori, una cuina, una cambra i un pou, a la part esquerra.[18] Desconegut
1895 Casa particular Barcelona

(Antic municipi de Gràcia)

Carrer Diluvi Casa particular de tres pisos. Aureo Bis Mas de Xaxars es va ocupar de la façana i la planta dels pisos.[19] Inexistent
1897 Pisos particulars (propietat de J. Roig)[20] Barcelona Antic carrer Ample amb carrer Sant Felip Aureo Bis Mas de Xaxars es va ocupar de la façana i la planta dels pisos.[20] Desconegut
1898 Casa particular (propietat de José Monso)[21] Barcelona Carrer Ferran Puig Aureo Bis Mas de Xaxars es va ocupar dels plànols dels pisos i la façana[21] Desconegut
1899 Casa particular (propietat de Magí Campmany)[22] Barcelona Carrer Jesús i María amb carrer Vendrell Aureo Bis Mas de Xaxars es va encarregar de la façana i la planta dels pisos[22] Inexistent
1899 Casa particular (propietat de Francesc Ponsà)[23] Barcelona Carrer Dominics, 10 Aureo Bis Mas de Xaxars es va encarregar de la façana i la planta dels pisos[23] S'ha construït un edifici en el seu lloc, però la planta baixa manté part de l'estructura de la façana original
1899 Casa particular Barcelona Carrer Progrés Aureo Bis Mas de Xaxars es va encarregar de la façana i la planta dels pisos[24] Inexistent
1899 Casa particular (propietat de Josefa Ràfuls Mas)[25] Barcelona Carrer Vendrell 13, amb carrer Dominics Aureo Bis Mas de Xaxars es va encarregar de la planta i la façana de la casa.[25] Es conserva intacta l'estructura de l'edifici. Tanmateix la major part de la decoració d'estuc que va dissenyar Bis no es conserva ja en la façana. Actualment acull la petita escola infantil Decroly.
1900 Casa particular (propietat de Josep Sanromá)[26] Barcelona Carrer Hurtado Aureo Bis Mas de Xaxars es va encarregar de la façana i la planta dels pisos[26] Desconegut
1901 Casa Cascante Badalona Carrer Canonge Baranera, 115 Bé Cultural d'Interès Local de Badalona. Concebut com la segona residència d'una família barcelonina. Barreja trets estilístics neoromànics i romàntics amb elements neogòtics a la façana, amb un aire precedent del modernisme de l'època.

Des de 1936 va ser la seu de la Cambra Oficial de Propietat Urbana de Badalona[27]

Renovat l'exterior i l'interior, acull actualment un restaurant
1901 Can Busquets o Casa Josep Busquets (propietat de la família Busquets - Galera)[28] Badalona Carrer Sant Felip i de Rosés, 41- 43 Habitatge unifamiliar "a l'anglesa". Façana principal modernista d'un esteticisme neogòtic. L'exterior de l'edifici es manté pràcticament igual respecte als plànols de l'arquitecte
Casa Busquets a Badalona
1903 Capella Barcelona Carrer Santaló, 72 Aureo Bis Mas de Xaxars es va encarregar de la planta, la façana i les seccions de la capella En el mateix emplaçament està situada una capella amb diferent façana
1905 Casa Joan Gelat Barcelona Carrer Septimània, 54/ carrer Saragossa, 92 Reformat per dins i per fora.
1905 Casa Jordi Cuixart Barcelona Carrer Saragossa, 94 Enderrocada[29]
1906 Dues cases particulars annexes (propietat de Josep Marimón)[30] Barcelona Carrer Romaní amb Baixa de Gironella Les cases constaven d'un pis superior. La part posterior de la planta baixa havia de servir d'habitatge, i donava a un jardí situat en la part de darrere dels edificis. Mentre que la part immediatament anterior havia de servir de botiga.[30] Desconegut
1907 Casa Mercè Cortina Barcelona Avinguda República Argentina, 82 Declarat Béns amb elements d'interès(C).[31] L'exterior de l'edifici es manté pràcticament igual respecte als plànols de l'arquitecte

Estil

[modifica]

L'obra d'Aureo Bis il·lustra el gust eclèctic característic de l'arquitectura de finals del segle XIX a Catalunya, que barrejava els estils historicista, neoclàssic, neogòtic i modernista. La seva formació pictòrica es pot apreciar en el gust pels guarniments vegetals i florals d'estuc que molts dels seus edificis tenen sobre la seva funcional i bàsica forma polièdrica. Sovint dissimula la forma rectangular de finestres i façanes amb marcs o encapçalaments curvilinis, també d'estuc, d'influència Art Nouveau i modernista. Alguns dels seus edificis també experimenten amb finestres d'un estil neogòtic o capes de dissimulat relleu de maons que recorden a l'arquitectura medieval. Es tracta d'un arquitecte molt decorativista, que segueix sempre la mateixa línia estilística que l'extensa producció arquitectònica del seu temps.

Cal destacar que mentre la majoria de les seves obres se situen principalment en l'actual districte de Sarrià-Sant Gervasi, Gràcia o la Dreta de l'Eixample, veiem com també realitza dues obres importants a Badalona que denoten influència modernista. Per això, és un exemple de l'expansió del modernisme de la ciutat de Barcelona, el seu centre principal, cap als municipis perifèrics pròxims, on proliferarà aquest modernisme més comú, no definit per la singularitat dels arquitectes destacats des del discurs historiogràfic de l'art (com Antoni Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch).

Podem pensar que la seva ràpida defunció als 44 anys va suposar el final d'una carrera que encara hauria pogut donar molt de si, ampliant una ja extensa producció i potser adquirint un lloc més destacat dins de la historiografia de l'art català.

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Naixements 1862, Llibre 4 (núms. 4787 al 5885), núm. 5264, f. 120». AMCB, 23-11-1862.
  2. ↑ «La Publicidad: Diario ilustrado, político, de anuncios, avisos y noticias». 4359, Dijous 13 Febrer 1890.
  3. ↑ «Lista de Arquitectos Españoles Residentes en Barcelona». Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 19. Arxivat de l'original el 2016-04-26.
  4. ↑ «Nota necrològica». Anuari de l'Associació d'Arquitectes de Catalunya, 1908 - 1909.
  5. ↑ «Alcaldes i alcaldesses del Vallès Oriental (des de 1901 fins a l'actualitat)». www.alcaldesialcaldessesdelvallesoriental.net. [Consulta: 31 març 2016].
  6. ↑ Certificat de defunció, Registre Civil de Barcelona
  7. ↑ «Ciclismo». , 08-12-1901, p. 779-780.
  8. ↑ «Sport». , 23-09-1901, p. 3.
  9. ↑ «Notas locales». La Vanguardia, 08-06-1906, p. 2.
  10. ↑ «Nota necrològica». La Veu de Catalunya, 20-08-1907.
  11. ↑ Libros de matrícula de la Enseñanza Superior de Dibujo, Pintura, Escultura y Grabado, Escola de Belles Arts.
  12. ↑ «Lista General de los Arquitectos Españoles en 1º de Enero de 1900». Anuario de la Asociación de Arquitectos de Cataluña, 1900, pàg. 303.
  13. ↑ Anuario de la Asociación de Arquitectos de Catalunya. Barcelona: Henrich y Cia, 1909, p. 132. 
  14. ↑ «Noticias». , 16-08-1897.
  15. ↑ Arxiu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
  16. ↑ Permís de construcció "3101", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  17. ↑ 17,0 17,1 Permís de construcció "3315. C-180", Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
  18. ↑ 18,0 18,1 Permís de construcció "3413. C-181", Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
  19. ↑ Permís de construcció "1895 57", Arxiu Municipal del Districte de Gràcia.
  20. ↑ 20,0 20,1 Permís de construcció "583 Z", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona (AMCB)
  21. ↑ 21,0 21,1 Permís de construcció "674 AB", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  22. ↑ 22,0 22,1 Permís de construcció "922 AH", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  23. ↑ 23,0 23,1 Permís de construcció "206 AH", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  24. ↑ Permís de construcció "953 AH", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  25. ↑ 25,0 25,1 Permís de construcció "1018AH", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  26. ↑ 26,0 26,1 Permís de construcció "2783 AH", Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona
  27. ↑ Informe de la Casa Cascante - Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona
  28. ↑ Informe de la Casa Busquets - Arxiu Històric de la Ciutat de Badalona
  29. ↑ de Oleza i Roncal, Jaume. Arquitectura a Sant Gervasi, Sarrià i Vallvidrera. Passejades pel patrimoni arquitectònic. Barcelona: Premsa Local El Jardí SCCL, 2023, p. 91. ISBN 978-84-09-55644-1. 
  30. ↑ 30,0 30,1 Permís de construcció "1906, lligall 93, 14", Arxiu Municipal del Districte de Sarrià-Sant Gervasi.
  31. ↑ «Casa Cortina». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àureo Bis Mas de Xaxars
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Àureo_Bis_Mas_de_Xaxars&oldid=34195894»