Vés al contingut

Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaÁlvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 novembre 1840 Modifica el valor a Wikidata
Grado (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 març 1917 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Gijón (província d'Astúries) Modifica el valor a Wikidata
Senador del Regne
26 gener 1912 – 4 març 1917
Capità general de la V Regió Militar
15 octubre 1897 – 20 gener 1898
← Miguel Correa y GarcíaFederico Ochando Chumillas →
Capità general de les Illes Balears
17 juliol 1897 – 14 octubre 1897
← Joaquín Ahumada CenturiónRosendo Moiño Mendoza →
Diputat a Corts
11 abril 1893 – 1r juliol 1895
Circumscripció electoral: Matanzas
Diputat a Corts
14 febrer 1891 – 15 gener 1893
← Julián Suárez InclánJulián Suárez Inclán →
Circumscripció electoral: Districte electoral de Pravia
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar, polític Modifica el valor a Wikidata
Premis

Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro (Grado, 21 de novembre de 1840 - Gijón, 4 de març de 1917) fou un militar asturià, senador per dret propi i Capità general de les Illes Balears.[1]

Estudià a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo, d'on va sortir amb el grau de tinent. En 1860 fou destinat a Cuba, d'on va marxar cap a Mèxic acompanyant Joan Prim i Prats en l'expedició francesa que va imposar Maximilià I de Mèxic. Després va participar en l'annexió de Santo Domingo i en 1872, ja ascendit a comandant, va combatre a la tercera guerra carlina. Després fou destinat a Puerto Rico i després novament a Cuba, on va lluitar a la Guerra dels Deu Anys. En 1887 fou nomenat governador civil i militar de Santiago de Cuba, i després governador militar d'Oviedo. Fou elegit diputat pel districte de Pravia a les eleccions generals espanyoles de 1891 i pel de Matanzas (Cuba) a les eleccions generals espanyoles de 1893.[2]

En 1893 fou ascendit a general i en 1895 fou destinat novament a Cuba, comandant una columna a Sancti Spiritus on hi va estar com a testimoni Winston Churchill.[3][4] En 1896 ascendí a tinent general i en 1897 fou nomenat Capità general de les Illes Balears. Després seria nomenat senador per dret propi des de 1912 fins a la seva mort.[5]

Referències

[modifica]