Julián Suárez Inclán
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Julián Suárez-Inclán y González-Villar  7 gener 1848 Avilés (Astúries) | ||
| Mort | 9 març 1909 (61 anys) Madrid | ||
 Diputat a Corts | |||
| 22 abril 1898 – 10 març 1909 ← Ángel García Rendueles – Heliodoro Suárez Inclán → Circumscripció electoral: Districte electoral de Pravia | |||
| Diputat a Corts | |||
| 30 maig 1893 – 1r juliol 1895 ← Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro – Ángel García Rendueles → Circumscripció electoral: Districte electoral de Pravia | |||
| Diputat a Corts | |||
| 10 novembre 1886 – 29 desembre 1890 ← Plácido Jove y Hevia – Álvaro Suárez Valdés y Rodríguez San Pedro → Circumscripció electoral: Districte electoral de Pravia | |||
| Activitat | |||
| Ocupació | militar, historiador, polític | ||
| Membre de | Reial Acadèmia de la Història (1900–1909) | ||
| Carrera militar | |||
| Lleialtat | Restauració borbònica | ||
| Branca militar | Exèrcit de Terra espanyol | ||
| Rang militar | general major | ||
| Conflicte | Revolució de 1868 Guerra dels Deu Anys | ||
| Premis | |||
.jpg)
Julián Suárez Inclán (Avilés, 7 de gener de 1848 - Madrid, 9 de març de 1909) fou un militar, polític i historiador espanyol, membre de la Reial Acadèmia de la Història. Pertanyia a una família d'hidalgos asturians. Era fill del ministre Estanislao Suárez Inclán i germà deld també ministred Félix Suárez Inclán i Estanislao Suárez Inclán.
Biografia
[modifica]Es va matricular a l'Escola d'Estat Major, ascendint amb rapidesa. El juliol del 1865 ja era subtinent i en 1866, gràcies a la seva intervenció en la Revolta de la caserna de San Gil, va ser condecorat. Poc després va ser ascendit a tinent d'Estat Major. Es va casar amb María del Amparo Canalejas y Méndez, filla de José Canalejas Casas i germana del futur cap de govern José Canalejas y Méndez.[1]
Va prendre part en la batalla del Pont d'Alcolea, amb el Regiment d'Hússars de Pavía, i fou ascendit a capità. Fou elegit diputat per Pravia a les eleccions generals espanyoles de 1886 i 1893. Va formar part de la comissió especial de Defensa del Regne, ascendint a coronel en 1892. En 1895 va participar en la Guerra de Cuba, i gou nomenat general de brigada i condecorat dues vegades amb la Gran Creu del Mèrit Militar, però el 1897 emmalaltí de paludisme i hagué de tornar a Espanya.
Fou escollit novament diputat per Pravia a les eleccions generals espanyoles de 1898, 1899, 1901, 1903, 1905 i 1907.[2] El 1900 va ser designat membre de la Reial Acadèmia de la Història. El 1901 fou nomenat cap de la Secció d'Afers Generals del Ministeri de la Guerra; al març de 1902 va ascendir a general de Divisió i va ser condecorat amb la Gran Creu de l'Orde de Sant Hermenegild, i al desembre de 1904 va ser nomenat segon cap de l'Estat Major Central. El 1907 fou condecorat com a gran oficial de la Legió d'Honor. El 1908 fou nomenat president de la Reial Societat Geogràfica d'Espanya i del Centre Asturià de Madrid. Va publicar articles al Boletín de la Sociedad Geográfica i s la Revista de Geografía Colonial y Mercantil.[3]
Obres
[modifica]- Tratado de topografía (1879), premiat amb la Medalla de Oro a l'Exposició Universal de Barcelona (1888)
- Guerra de anexión en Portugal durante el reinado de Felipe II, 2 toms, 1897-1898
Referències
[modifica]- ↑ Julián Suárez a geneall.net
- ↑ Fitxa del Congrés dels Diputats
- ↑ Julián Suárez Inclán, militar, político y escritor a La Voz de Avilés, 2 d'abril de 2010
Enllaços externs
[modifica]
| Premis i fites | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Antonio María Fabié Escudero |
 Medalla 20 1900 - 1909 |
Succeït per: Francisco de Laiglesia y Auset |