Ángel María Dacarrete Hernández

Ángel María Dacarrete Hernández
Biografia
Naixement	14 novembre 1827 ; El Puerto de Santa María (província de Cadis)
Mort	13 octubre 1904 (76 anys); Madrid
Formació	Universitat de Sevilla
Activitat
Ocupació	Escriptor
Membre de	Reial Acadèmia Espanyola
Gènere	Poesia
Moviment	Postromanticisme
Premis
	(1904) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons XII ;

Ángel María Dacarrete Hernández (El Puerto de Santa María, província de Cadis, 14 de novembre de 1827 - Madrid, 13 d'octubre de 1904) va ser un escriptor espanyol del Postromanticisme.

Biografia

Fill de José Dacarrete i de María Hernández, va estudiar al Col·legi San Felipe Neri de Cadis, on va tenir per mestre Alberto Lista, i després va ser a Sevilla per estudiar Dret, on va obtenir el grau de batxiller en 1847; allí hi va conèixer Bécquer, esperit molt afí al seu; va ser proposat per la Reial Acadèmia Espanyola, però quan estava preparant el discurs d'entrada va morir el 13 d'octubre de 1904.

Obra

Segons José Pedro Díaz va ser “el més important precursor de Bécquer”. Va traduir, com Eulogio Florentino Sanz i Augusto Ferrán, a Heinrich Heine, a qui va admirar tant com a Uhland, i va experimentar la influència d'est i similar estima per la poesia popular andalusa. També, com Bécquer, va col·laborar a La España Musical y Literaria i en especial a La América (1857-), on també hi col·laboraven Emilio Castelar, Gertrudis Gómez de Avellaneda, Carolina Coronado, Eulogio Florentino Sanz, Ventura Ruiz Aguilera i Ramón de Campoamor i un altre amic de Bécquer, Luis García Luna. En aquesta revista es van incloure nombroses traduccions de poesia anglesa i de Goethe, Schiller i Heine. Els seus versos van ser recollits en la pòstuma Poesías (1906).

La seva primera peça escènica va ser Magdalena (1855); va seguir la sarsuela Mentir a tiempo amb música de Fernández Caballero, la comèdia Poderoso caballero con dinero i el drama Una historia del día. Altres obres seves són Julieta y Romeo: drama trágico en cuatro actos y en verso (1858) i Las dulzuras del poder: comedia en tres actos y un prólogo original y en prosa (1859).

També va escriure treballs històrics; per exemple, dins de les conferències de l'Ateneo La España del siglo XIX (1886), escriví Martínez de la Rosa. El triunfo de las instituciones representativas; El Duque de Tetuán. La revolución de 1854 La transacción de los partidos; La Unión Liberal y D. Antonio de los Ríos y Rosas; Las guerras de África y de América; Los antecedentes de la revolución de 1868.

Enllaços externs

Vegeu texts en català sobre Ángel María Dacarrete Hernández a Viquitexts, la biblioteca lliure.

Premis i fites
Precedit per: Antonio María Fabié Escudero	Acadèmic de la Reial Acadèmia Espanyola Cadira R 1904	Succeït per: José Canalejas y Méndez