Heinrich Heine
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 desembre 1797  Düsseldorf (Sacre Imperi Romanogermànic) | ||
| Mort | 17 febrer 1856 (58 anys) París (Segon Imperi Francès) | ||
| Causa de mort | saturnisme | ||
| Sepultura | cementiri de Montmartre | ||
| Formació | Universitat Frederic Guillem de Berlín (1821–1823) Universitat de Göttingen Universitat de Bonn Universitat Humboldt de Berlín | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Hamburg | ||
| Ocupació | poeta, poeta advocat, publicista, crític literari, escriptor, periodista, assagista | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Romanticisme | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Família | Família Heine | ||
| Cònjuge | Mathilde Heine (1841–) | ||
| Pares | Samson Heine i Betty Heine | ||
| Germans | Charlotte Embden Gustav Heine von Geldern | ||
| Cronologia | |||
| març 1933-octubre 1933 | crema de llibres a l'Alemanya nazi
| ||
Signatura  | |||
       
   | |||
Christian Johann Heinrich Heine [ˌkʀ̥ɪsti̯ɑn ʝoˌɦan ˌɦa͡ɪ̯nrɪç ˈha͡ɪ̯nə] (Düsseldorf, 13 de desembre de 1797 - París, 17 de febrer de 1856), nascut com a Harry Heine, és un dels poetes alemanys romàntics més importants. També va exercir la crítica literària.[1]
Fora d'Alemanya és més conegut per la seva primera poesia lírica, que va ser musicada en forma de Lieder (cançons d'art) per compositors com Robert Schumann i Franz Schubert. Els versos i la prosa posteriors de Heine es distingeixen pel seu enginy i ironia satírics. Se'l considera membre del moviment Jove Alemanya. Les seves opinions polítiques radicals van fer que moltes de les seves obres fossin prohibides per les autoritats alemanyes, cosa que, però, només va augmentar la seva fama.[2] Va passar els últims 25 anys de la seva vida com a expatriat a París.
Biografia
[modifica]Heine nasqué en una família jueva assimilada de la ciutat de Düsseldorf a Alemanya. Son pare era un comerciant, que durant l'ocupació francesa, veié noves oportunitats per als jueus. Quan el negoci de son pare va fer fallida, Heine fou enviat a Hamburg, on son oncle Salomon, un ric banquer, l'encoratjà a començar una carrera comercial.[3] Tanmateix, el negoci va fracassar, i decidí estudiar Dret a les universitats de Göttingen, Bonn i Berlín. Hi va descobrir que el seu autèntic interès era la literatura, tot i que va obtenir el títol el 1825, alhora que es convertí al protestantisme. Això fou necessari a causa del fet que en aquella època hi havia fortes prohibicions pels jueus en molts estats alemanys, especialment pel que feia a exercir algunes professions, com l'ensenyament universitari, que atreia molt Heine. Com ell mateix va dir justificant la seva decisió, la seva conversió fou «el bitllet d'admissió a la cultura europea», encara que alguns com el seu cosí Giacomo Meyerbeer no van haver de fer aquest canvi. Aquesta doble identitat alemanya i jueva va mantenir-se durant tota la vida del poeta.
Heine és especialment conegut per la seva poesia lírica, gran part de la qual va ser utilitzada per compositors de lieds, especialment Robert Schumann, i especialment les seves primeres obres. Altres músics que el van honorar així foren Richard Wagner, Franz Schubert, Felix Mendelssohn, Fanny Mendelssohn, Hugo Wolf i Johannes Brahms, i al segle xx Hans Werner Henze i Lord Berners. També inspirat artistes del jazz. El1964, el Quartet Attila Zoller ha publicat una sèrie de poemes de Heine, recitats per Gerd Westphal, a Hamburg, amb acompanyament jazz.[4] Ofereixen un bon resum de la seva manera d'entendre el món i la funció de la literatura.
Com a poeta, Heine debutà amb Gedichte (‘Poemes’) el 1821. El seu amor apassionat i secret per les seves cosines Amàlia i Teresa li inspirà obres com Buch der Lieder (‘Llibre de cançons’, 1827), la seva primera recopilació de versos.
Heine va emigrar cap a París el 1831. Hi va conèixer alguns socialistes utòpics, com els seguidors del Comte de Saint-Simon, que advocaven per crear un paradís igualitari i sense classes, basat en la meritocràcia. El poeta romangué a la ciutat la resta de la seva vida, excepte una breu visita a Alemanya el 1843. Les autoritats del seu país prohibiren les serves obres i les d'altres considerats propers al moviment de la Jove Alemanya el 1835.[5]
Tot i això, Heine va continuar comentant la societat i política alemanyes. Va escriure Deutschland. Ein Wintermärchen (Alemanya. Un conte d'hivern), un resum de la seva visita a Alemanya l'any anterior i del clima polític que hi havia trobat. El seu amic Karl Marx el va publicar al seu diari Vorwärts (‘Endavant’). Heine també va satiritzar sobre les propostes utòpiques dels alemanys contraris al seu govern en Atta Troll: Ein Sommernachstraum (Atta Troll: Un somni d'una nit d'estiu’), el 1847.
L'escriptor també va expressar emotivament l'experiència de l'exili al seu poema In der Fremde (‘Lluny de casa’). Heine patí de diferents mals que el mantingueren al llit els últims vuit anys de vida. Segons les fons, hauria patit esclerosi múltiple o sífilis. Morí a París, i és sebollit al cementiri de Montmartre.[6]
Quan els nazis van fer un grand foc amb llibres a la plaça Opernplatz de Berlín el 1933, hi van cremar els seus llibres. A la tragèdial Almansor, publicat el 1821[7] havia previst aquesta deriva:«Allà on es cremen llibres, tard o d'hora s'hi cremaran homes».[8]
Obres seleccionades
[modifica]- Gedichte, 1821
- Tragödien, nebst einem lyrischen Intermezzo, 1823
- Reisebilder, 1826-31
- Die Harzreise, 1826
- Ideen, das Buch le Grand, 1827
- Englische Fragmente, 1827
- Buch der Lieder, 1827
- Französische Zustände, 1833
- Zur Geschichte der neueren schönen Literatur in Deutschland, 1833
- Die romantische Schule, 1836
- Der Salon, 1836-40
- Über Ludwig Börne, 1840
- Neue Gedichte, 1844 - New Poems
- Deutschland. Ein Wintermärchen, 1844 - Germany
- Atta Troll. Ein Sommernachtstraum, 1847
- Romanzero, 1851
- Der Doktor Faust, 1851
- Les Dieux en Exil, 1853
- Die Harzreise, 1853
- Lutezia, 1854
- Vermischte Schriften, 1854
- Letzte Gedichte und Gedanken, 1869
- Sämtliche Werke, 1887-90 (7 Vols.)
- Sämtliche Werke, 1910-20
- Sämtliche Werke, 1925-30
- Werke und Briefe, 1961-64
- Sämtliche Schriften, 1968
Galeria
[modifica]-
Monument a Heine a Düsseldorf -
Monument a Heine a Frankfurt, l'únic d'Alemanya anterior a 1945 -
Monument al mont Brocken, Alemanya -
Monument a Heine a Berlín -
El bust d'Heine a la seva tomba a Montmartre, París -
El poema On? (Wo?) a la tomba d'Heine -
Tomba i poema "Wo?" -
Segell alemany de 1956 que commemora el 100è aniversari de la mort de Heine -
Segell soviètic de 1956 que commemora el 100è aniversari de la mort d'Heine -
Placa al memorial de la crema de llibres nazi a Bebelplatz a Berlín, Alemanya, amb una cita de l'obra de teatre de Heine Almansor -
Bust de Heinrich Heine, Sankt Goarshausen als peus de la roca de Lorelei -
Estàtua de Heine a Toló; encarregat per Elisabeth de Baviera per a Achilleion, va ser eliminat per Guillem II de Prússia
Referències
[modifica]- ↑ «Heinrich Heine». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Amey, L.J.. Censorship: Gabler, Mel, and Norma Gabler-President's Commission on Obscenity and Pornography (en anglès). Salem Press, 1 gener 1997, p. 350. ISBN 9780893564469. «Irònicament, Heine es va fer famós a causa de la censura, sobretot després que va escriure un cicle polític de poemes titulat Deutschland, ein Wintermärchen (Alemanya, un conte d'hivern) el 1844 que va ser immediatament prohibit a tota la confederació (text original: «Ironically, Heine became famous because of censorship, particularly after he wrote a political cycle of poems entitled Germany. A Winter's Tale in 1844 that was immediately banned throughout the confederation»»
- ↑ Borowka-Clausberg, Beate. Salomon Heine in Hamburg: Geschäft und Gemeinsinn [Salomon Heine a Hamburg: esperit empresarial i comunitari] (en alemany). Wallstein Verlag, 2013-04-02. ISBN 978-3-8353-2340-7.
- ↑ Fitterling, Thomas «Heinrich Heine: Lyrik und Jazz — Gert Westphal». Rondo Magazin, 01-09-2007.
- ↑ Breitbach, Ulrich. «Rückwirkende Zensur, vorbeugende Unterdrückung [Censura retroactiva, supressió preventiva]» (en alemany). Deutschlandfunk, 10-12-2010. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ «Thousands Visit Grave of Heinrich Heine on 70th Anniversary of His Death» (en anglès). Jewish Telegraphic Agency, 18-02-1926. [Consulta: 30 novembre 2024].
- ↑ Heine, Heinrich. Almansor: Eine Tragödie (en alemany). reedició 2015 Books on Demand. Berlín: Blätter für Herz und Geist, 1821. ISBN 978-3-8430-9860-1.
- ↑ Postert, André «Bücherverbrennungen 1933: »Wo man Bücher verbrennt, verbrennt man auch am Ende Menschen«» (en alemany). Der Spiegel, 10-05-2023. «Wo man Bücher verbrennt, verbrennt man auch am Ende Menschen»
Bibliografia
[modifica]- Dennis, David B. Inhumanities: Nazi Interpretations of Western Culture. Cambridge and New York: Cambridge University Press, 2012, p. xvi, 541.
- Kossoff, Philip. Valiant Heart: A Biography of Heinrich Heine [Cor valent: una biografia de Heinrich Heine]. Nova York & Londres: Associated University Presses, 1983, p. 125–126. ISBN 9780845347621.
- Robertson, Ritchie. Heine. Londres: Halban, 1988 (Jewish Thinkers). ISBN 9781870015929. Also published in New York by Grove Press, 1988.
- Sammons, Jeffrey L. Heinrich Heine: Alternative Perspectives 1985–2005. Königshausen & Neumann, 2006. ISBN 9783826032127.
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
- Heinrich Heine a Almirall: portal de cultura i pensament del segle XIX de l'Ateneu Barcelonès
- Error: hi ha títol o url, però calen tots dos paràmetres.«[{{{url}}} Obres en línia de Heinrich Heine]». Projecte Gutenberg.
- «Institut Heinrich-Heine».
- «Ein Mann wie Heine täte uns Not… [Ens faria menester un home com Heine…]». Congrés Internacional Commemoratiu del 150è Aniversari de la Mort del Poeta. Departament de Filologia Anglo-Germànica de l'URV, 2006. [Consulta: 30 novembre 2024].