Çò des d'Anton
Çò des d'Anton | |||
---|---|---|---|
Dades | |||
Tipus | Casa | ||
Construcció | XVIII | ||
Característiques | |||
Estil arquitectònic | arquitectura popular | ||
Localització geogràfica | |||
Entitat territorial administrativa | Bausen (Vall d'Aran) | ||
Localització | C. Major | ||
Bé integrant del patrimoni cultural català | |||
Id. IPAC | 37187 | ||
Çò des d'Anton és un habitatge del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Descripció
[modifica]Çò d'Anton és un exemple d'habitatge petit, de posició socioeconòmica baixa, amb una mínima especialització de l'espai. El conjunt format per dos edificis (borda i casa) es disposa en sentit perpendicular al desnivell, cosa que aprofita per obtenir entrades diferenciades. En l'esglaó superior la "borda" amb la porta elevada del "palhèr" per la banda del "penalèr" i l'estable a peu pla. Tot seguit la casa amb l'habitatge situat en el primer pis i el "cerèr" o " bòrdeta" en el nivell inferior, amb entrades independents, aquest era utilitzat generalment per bestiar domèstic (gallines, ànecs, conills o bé algunes poques ovelles o cabres); actualment s'hi guarda la llenya o els mals endreços. A l'art de les portes, la façana només conté una finestra; paral·lela a la "capièra" i orientada a ponent. "L'humarau" amb una "lucana" és aixoplugat per una estructura encavallades de fusta i llosat de pissarra, de dos vessants, un "tresaigües" en el front, i "penaus" en el mur de fons, amb la "humenèja" adossada.
La decoració de la façana destaca les obertures de fusta pintades de verd sobre l'arrebossat de calç. Aquest tipus de casa podria haver estat més estès en algun moment anterior, i només hauria perdurat en aquells grups socials sense possibilitats per canviar la forma d'habitatge.[1]
Història
[modifica]En relació a la teulada de palla de sègol és tradició que el poble de Bausen patí un devastador incendi, així ho consigna el qüestionari de Francisco de Zamora que referís que l'any 1787 en tres quarts d'hora s'hi cremaren 164 edificis cases, granges, i bordes.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Çò des d'Anton». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].