Vés al contingut

Çò des d'Anton

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Çò des d'Anton
Dades
TipusCasa Modifica el valor a Wikidata
ConstruccióXVIII
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaBausen (Vall d'Aran) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióC. Major
Bé integrant del patrimoni cultural català
Id. IPAC37187 Modifica el valor a Wikidata

Çò des d'Anton és un habitatge del municipi de Bausen (Vall d'Aran) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Descripció

[modifica]

Çò d'Anton és un exemple d'habitatge petit, de posició socioeconòmica baixa, amb una mínima especialització de l'espai. El conjunt format per dos edificis (borda i casa) es disposa en sentit perpendicular al desnivell, cosa que aprofita per obtenir entrades diferenciades. En l'esglaó superior la "borda" amb la porta elevada del "palhèr" per la banda del "penalèr" i l'estable a peu pla. Tot seguit la casa amb l'habitatge situat en el primer pis i el "cerèr" o " bòrdeta" en el nivell inferior, amb entrades independents, aquest era utilitzat generalment per bestiar domèstic (gallines, ànecs, conills o bé algunes poques ovelles o cabres); actualment s'hi guarda la llenya o els mals endreços. A l'art de les portes, la façana només conté una finestra; paral·lela a la "capièra" i orientada a ponent. "L'humarau" amb una "lucana" és aixoplugat per una estructura encavallades de fusta i llosat de pissarra, de dos vessants, un "tresaigües" en el front, i "penaus" en el mur de fons, amb la "humenèja" adossada.

La decoració de la façana destaca les obertures de fusta pintades de verd sobre l'arrebossat de calç. Aquest tipus de casa podria haver estat més estès en algun moment anterior, i només hauria perdurat en aquells grups socials sense possibilitats per canviar la forma d'habitatge.[1]

Història

[modifica]

En relació a la teulada de palla de sègol és tradició que el poble de Bausen patí un devastador incendi, així ho consigna el qüestionari de Francisco de Zamora que referís que l'any 1787 en tres quarts d'hora s'hi cremaren 164 edificis cases, granges, i bordes.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 «Çò des d'Anton». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 11 abril 2013].