Bausen
Tipus | municipi de Catalunya | ||||
---|---|---|---|---|---|
Localització | |||||
| |||||
Estat | Espanya | ||||
Comunitat autònoma | Catalunya | ||||
Província | província de Lleida | ||||
Entitat territorial singular | Vall d'Aran | ||||
Capital | Bausen | ||||
Població humana | |||||
Població | 70 (2023) (3,95 hab./km²) | ||||
Llars | 20 (1553) | ||||
Idioma oficial | occità català | ||||
Geografia | |||||
Superfície | 17,7 km² | ||||
Banyat per | Garona | ||||
Altitud | 931 m | ||||
Limita amb | |||||
Organització política | |||||
• Alcaldessa | Alidé Sans Mas (2023–) | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Codi postal | 25549 | ||||
Fus horari | |||||
Codi INE | 25045 | ||||
Codi IDESCAT | 250450 | ||||
Bé integrant del patrimoni cultural català | |||||
Id. IPAC | 335 | ||||
Lloc web | bausen.ddl.net |
Bausen (nom aranès) és un municipi de la Vall d'Aran, situat al terçó de Quate Lòcs. Fins al 1984 el nom oficial va ser Bausén, amb ortografia catalana. Limita amb els municipis aranesos de Les al sud, i Canejan a l'est; i amb les poblacions gascones de l'Estat francès de Luishon a l'oest, i Hòs al nord.
Símbols
[modifica]L'escut de Bausen no ha estat oficialitzat fins ara. Segons Armand de Fluvià, a la Gran geografia comarcal de Catalunya, tindria el següent blasonament: Escut caironat: de gules, dues claus passades en sautor amb les dents a baix i mirant cap enfora, la d'or en banda i per damunt de la d'argent en barra. Per timbre, una corona mural de poble. Es tracta d'un escut usat ja al segle xix, amb les claus de sant Pere, patró de la localitat.
Entitats de població
[modifica]Entitat de població | Habitants (2023) |
Bausen | 67 |
Pontaut | 3 |
Eth Pònt de Rei | 0 |
Font: Idescat |
El municipi comprèn també el nucli de Pontaut.
Pontaut[1] tenia tres habitants el 2019. El poblet està situat al peu de la carretera N-230, tocant el riu Garona.
El pont de Rei[2] es troba a la vall del riu Bausen, afluent de la Garona. És el pas fronterer amb França. Va ser el punt d'entrada i sortida dels guerrillers antifranquistes durant la invasió de la Vall d'Aran.[3]
Geografia
[modifica]Banyat pel riu Bausen es troba en una zona molt muntanyosa amb molta roca granítica i afloraments sil·lúrics; a la part més elevada s'hi troben estanys petits. També destaquen els seus boscos d'avets i faigs. Entre les muntanyes del municipi es troba el Tuc d'Angost de 2.130 metres.
Història
[modifica]En alguns documents medievals se la denomina Balsen o Bolson, el que significaria «territori de l'os».[4]
L'any 1823 va sofrir un gran incendi que va obligar els seus habitants a reconstruir el poble quasi totalment; de les runes de l'incendi resta en peu l'església parroquial actual de Sant Pèir, de començaments del segle xviii. L'antiga església, dedicada a Santa Eulàlia, estava situada sota el nucli de l'actual.
Economia
[modifica]Els principals sectors d'ocupació de la població són la ramaderia i l'explotació forestal, juntament amb el sector serveis. El municipi compta també amb una central hidroelèctrica.
Demografia
[modifica]
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
| ||||||||||||||||||||
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) |
Política
[modifica]Alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979[5]
- Didac Toldrà Rodon (1979 - 1987)
- José María Amiell Redonets (1987 - 1991)
- Eugenio Ochoa de Alda Rodríguez (1991 - 2015)
- Veronique Marie Noelle Fontan (2015 - 2019)
- José Antonio Barés Martín (2019 - 2023)
- Alidé Sans Mas (2023 -)
Llocs d'interès
[modifica]- L'església de Sant Pèir: va ser construïda al segle xviii, i al costat del portal renaixentista hi ha un fragment d'estela cinerària romana de marbre fosc.
- La capella de Sant Roc, monument inventariat.[6]
- Cementiri civil de Teresa. L'únic cementiri civil de la Vall d'Aran construït el 1916 en menys d'un dia per albergar la despulla de Teresa, una veïna del poble que –degut a l'impediment del seu matrimoni amb un seu cosí llunyà, segons la doctrina catòlica– l'intransigent mossèn d'aleshores va refusar enterrar al cementiri parroquial.[7]
- Malh de Bessons, muntanya
Festes
[modifica]- La Festa Major és del 15 al 18 d'agost.
Referències
[modifica]- ↑ (42° 50′ 5.271″ N, 0° 43′ 48.37″ E / 42.83479750°N,0.7301028°E)
- ↑ (42° 50′ 53″ N, 0° 44′ 6″ E / 42.84806°N,0.73500°E)
- ↑ Rodríguez Marcos, Javier «El valle de la libertad» (en castellà). El País [Consulta: 19 agost 2015].
- ↑ «Bausen». Municipis catalans, 27-07-2014.
- ↑ «Historial d'alcaldes». municat.gencat.cat. [Consulta: 31 agost 2020].
- ↑ «Capella de Sant Roc». Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 9 octubre 2016].
- ↑ «Era glèisa parroquiau de Sant Pèir e eth sòn cementèri, es capèles de Sant Ròc e de Santa Anna e eth cementèri civiu de Teresa en Bausen, declaradi coma Bens Culturaus d'Interès Locau» (en aranès). Aran Notícies, 24-09-2020.
Bibliografia
[modifica]- Roy Santos, María Antonia; Sirat Sanglada; Uroz Deo, Raquel. Boix Pociello, J. (Coord.). Bausen, un lòc ena frontèra. Vielha: Conselh Generau dera Val d'Aran, 1999. ISBN 9788489940314.
- Carrera i Baiget, Aitor. Toponímia de Bausen e des Quate Lòcs: Estudi sus eth lexic deth Baish Aran. Vielha: Conselh Generau dera Val d'Aran, 2001. ISBN 84-89940-52-5.