Vés al contingut

È più facile che un cammello...

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaÈ più facile che un cammello...

Escena de È più facile che un cammello... Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióLuigi Zampa Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Jean Gabin
Elli Parvo
Antonella Lualdi
Paola Borboni
Carletto Sposito
Elena Altieri
Bella Starace Sainati
Dante Maggio
Mariella Lotti
Nerio Bernardi
Peppino Spadaro
Aristide Baghetti
Fausto Guerzoni
Piero Pastore
Bruno Corelli
Mimo Billi
Bice Valori
Enrico Luzi
Edda Soligo
Ada Colangeli
Rio Nobile
Marco Tulli
Gorella Gori
Salvo Libassi
Louis de Funès
Julien Carette
Paolo Ferrara
Aldo Vasco
Marga Cella
Ciro Berardi Modifica el valor a Wikidata
Dissenyador de produccióGastone Medin Modifica el valor a Wikidata
GuióSuso Cecchi D'Amico, Vitaliano Brancati, Diego Fabbri, Giorgio Moser, Henri Jeanson i Cesare Zavattini Modifica el valor a Wikidata
MúsicaNino Rota Modifica el valor a Wikidata
FotografiaCarlo Montuori Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeEraldo Da Roma Modifica el valor a Wikidata
VestuariMaria Baronj Modifica el valor a Wikidata
ProductoraCines Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorEnte Nazionale Industrie Cinematografiche Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenItàlia Modifica el valor a Wikidata
Estrena19 octubre 1950 Modifica el valor a Wikidata
Durada85 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalitalià Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema de ficció especulativa i drama Modifica el valor a Wikidata
IMDB: tt0043162 FilmAffinity: 554406 Allocine: 132314 Letterboxd: twelve-hours-to-live Allmovie: v95298 TMDB.org: 144780 Modifica el valor a Wikidata

È più facile che un cammello... és una pel·lícula de comèdia italiana de 1950 dirigida per Luigi Zampa.

La pel·lícula, coproduïda per Itàlia i França, es va presentar en competició a l'11a Mostra Internacional de Cinema de Venècia.[1] Els decorats foren obra del director artístic Gastone Medin i fou rodada al Centro Sperimentale di Cinematografia vora Cinecittà a Roma.[2]

Argument

[modifica]

Mort en un accident de cotxe, el ric industrial del calçat Carlo Bacchi es troba al més enllà, on és condemnat a l'infern per haver comès el mal quan era viu. Defensant-se de l'acusació amb una arenga apassionada, però, aconsegueix tornar a la terra durant unes hores, per tal de reparar la maldat comesa i sobretot la mala acció que va provocar l'intent de suïcidi d'Amedeo Santini.

La història el portarà a prendre una decisió arriscada però feliç.

Repartiment

[modifica]

Producció

[modifica]

Cesare Zavattini, autor de la història, no va treballar en el guió per un altre compromís. Quan els guionistes Vitaliano Brancati i Suso Cecchi D'Amico, convençuts que la pel·lícula havia estat mediocre, van intentar convèncer Civallero, de la productora Società Italiana Cines, que no la presentés al Festival de Venècia, Zavattini va expressar en canvi una opinió positiva. Però aleshores, a Venècia, davant les reaccions negatives, Zavattini va escriure a tots els crítics presents per aclarir que no tenia res a veure amb la pel·lícula. Aquesta irregularitat va ofendre molt Brancati i va posar fi a la col·laboració professional entre Zavattini i Cecchi D'Amico.[3]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Hal Erickson. «New York Times: His Last Twelve Hours». The New York Times. Baseline & All Movie Guide, 2011. Arxivat de l'original el 20 maig 2011.
  2. ↑ Chiti & Poppi p.139
  3. ↑ Suso Cecchi D'Amico, Storie di cinema (e d'altro) raccontate a Margherita d'Amico, Milano, Garzanti, 1996, p. 76.

Bibliografia

[modifica]
  • Chiti, Roberto & Poppi, Roberto. Dizionario del cinema italiano: Dal 1945 al 1959. Gremese Editore, 1991.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=È_più_facile_che_un_cammello...&oldid=33572749»